La FP dual, estancada tot i que té la millor ràtio d’inserció laboral

BarcelonaEl curs 2012-13 la Generalitat anunciava l’impuls de la Formació Professional (FP) dual -en què predomina la formació pràctica a l’empresa per sobre de la teòrica a l’aula- per “afavorir la reactivació econòmica”. El Govern agafava com a país de referència Alemanya, on aquesta modalitat arriba al 40% del total de places ofertes de la FP. Sis cursos després, però, Catalunya està lluny d’assolir les xifres del país centreeuropeu: només un de cada deu alumnes que fan FP estudia aquesta opció.

Fa un any, quan era secretari de Polítiques Educatives del Govern, Joan Mateo va assegurar que el departament volia duplicar el nombre de places ofertes de FP dual en els pròxims quatre anys, i durant la seva primera compareixença a la comissió d’Ensenyament, el juliol passat, el conseller Josep Bargalló va tornar a insistir en aquesta idea. “Es farà una aposta decidida pel model posant totes les facilitats perquè cada vegada s’hi sumin més empreses”, va dir.

La realitat, però, és que el curs 2017-18 van optar per aquesta modalitat 10.007 estudiants entre els més de 100.000 que van fer FP, i el curs anterior, 8.022. La lenta implantació encara sobta més si es té en compte, segons l’informe d’inserció laboral dels ensenyaments professionals presentat ahir, que aquesta modalitat és, precisament, la que té una inserció laboral més alta dins de la FP. El 65,1% dels graduats el curs 2016-17 en FP dual tenien feina entre sis i nou mesos després d’haver acabat els estudis. Un 47,4% només treballaven, mentre que la resta ho compaginaven amb els estudis. Els que seguien buscant feina eren només un 6,5%, 2,3 punts menys en el conjunt dels ensenyaments professionals (8,9%). Globalment, la inserció laboral dels graduats en ensenyaments professionals era del 55,1%.

De fet, l’enquesta conclou que l’atur entre els estudiants de Formació Professional (un 8,6% entre els graduats de FP de grau mitjà i un 9,3% entre els de grau superior) és tres vegades inferior a la taxa d’atur juvenil (28,8%). Aquestes dades, segons el director general de Formació Professional, Joan Lluís Espinós, demostren que tenir una graduació “és garantia de trobar feina’’.

El fet que un 25% dels alumnes trobessin feina gràcies a les pràctiques a les empreses ha provocat que Educació es replantegi augmentar les hores d’estada a l’empresa. Actualment se’n fan 400, excepte en la modalitat dual, en què se n’hi passen més de 1.000. Espinós va matisar que és més fàcil que els estudiants de la formació dual trobin feina si es té en compte que les empreses que contracten amb els estudiants ja ho fan amb la intenció que es converteixin en treballadors.

Per sectors, els estudis de l’àmbit industrial són els que tenen més ocupació i superen el 60% d’inserció laboral. Això inclou els estudis de química, instal·lació i manteniment, marítimo-pesquers, hosteleria i turisme i sanitat. Pel que fa a la jornada laboral, els graduats superiors treballen majoritàriament a jornada completa, mentre que els graduats mitjans treballen aproximadament la meitat. El 49% de tots els estudiants de FP tenen contractes d’entre 900 i 1.200 euros.

Les pràctiques, en perill

Durant la presentació de l’informe, el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, va alertar que el decret que el govern espanyol va aprovar el desembre i que preveu que els alumnes en pràctiques cotitzin a la seguretat social pot suposar “un retrocés” en les pràctiques de FP. “Si no s’alleugereix la norma, hi pot haver moltes empreses que decideixin abandonar els convenis de pràctiques”, va afirmar. La mateixa preocupació van mostrar tant el director general de la FP com el director general del Consell General de Cambres, Narcís Bosch. El primer va remarcar la necessitat d’aclarir qui es fa càrrec dels costos a la seguretat social i el segon va afegir que el decret podria crear un “problema administratiu” a les petites empreses.