MERCAT LABORAL

Espanya, tercer país on s’agafen menys dies de baixa al tenir un fill

El 14% de les dones aturen la seva carrera com a mínim sis mesos per la maternitat, els homes no arriben a l’1%

Espanya, tercer país on s’agafen menys dies de baixa al tenir un fill
Paula Clemente
13/10/2019
3 min

BarcelonaL’última enquesta sobre la força de treball europea és rotunda: Espanya està entre els tres països on menys baixes de maternitat i paternitat es demanen. O, si més no, aquests permisos rarament arriben als sis mesos. Segons les dades del 2018 publicades per la Comissió Europea, només un 7% de les persones laboralment actives a Espanya aturen la carrera mig any per cuidar dels fills.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’informe en qüestió assenyala que el 17% de la població activa de la UE ha aturat la seva carrera laboral un mínim de sis mesos per cuidar dels fills i que un 42% no ho ha fet. Lideren la llista Estònia i Lituània amb, en tots dos casos, el 35% de la població activa. A la cua hi ha Malta, on només un 6% han demanat un permís per maternitat o paternitat que s’allargui sis mesos. Espanya, empatada amb Portugal, és la següent.

En les dades distingides per gènere, no hi ha sorpreses. A tots els països de la Unió Europea, el percentatge mitjà d’homes que han demanat baixes de paternitat de com a mínim sis mesos amb prou feines arriba al 2%. De fet, només Suècia supera la barrera del 4%: allà el 14% dels homes diuen que s’han agafat almenys aquest temps de baixa per paternitat. A Espanya, més alineats amb la mitjana masculina europea, són el 0,4% de la població.

En el cas de les dones, en la majoria de casos se supera amb claredat el percentatge que aglutina els dos gèneres. Estònia torna a liderar: gairebé el 70% de les dones han agafat una baixa de maternitat de com a mínim sis mesos, i la xifra no és gaire diferent en gran part dels països d’Europa de l’Est. A Bulgària són el 67%; a la República Txeca, el 65%; a Lituània i Eslovàquia, el 64%; i a Eslovènia, Hongria i Letònia, el 61%. A Espanya, en canvi, són el 14%: el doble de la mitjana si s’estudien junts els dos gèneres, però lluny de la mitjana femenina europea, que se situa en el 33%. I tornen a ser Portugal i Malta els acompanyants d’Espanya com a països europeus on menys dones han demanat com a mínim sis mesos de baixa de maternitat. “El patró és clarament visible: sense importar el país, la proporció de dones és sempre més elevada que la dels homes”, sentencia l’informe de la Comissió Europea.

Jornades massa llargues

“La percepció dels empleats sobre si és possible flexibilitzar els horaris o fer festa dies sencers per facilitar la criança varia en funció del país i dels sectors de treball”, conclou el document. En termes específics, afegeix, una tercera part dels treballadors de la UE pensa que la conciliació és possible, “davant d’un quart que opina que és absolutament impossible”. Els que són més negatius creuen que els principals causants són una jornada laboral massa llarga o uns horaris difícils o imprevisibles.

L’estudi parteix de la base que el 2018 una de cada tres persones a la Unió Europea d’entre 18 i 64 anys tenia la responsabilitat de cuidar algú altre. Del 34% específic en aquesta situació, gairebé un 29% estan a càrrec de nois i noies menors de 15 anys, i una mica més d’un 4% tenen cura de persones dependents majors de 15 anys. Menys del 2% encaixen en els dos perfils.

Dels 90 milions de persones que afirmen que la seva única responsabilitat (en termes educatius) és tenir cura d’un fill menor de 15 anys, la majoria tenen feina i menys d’un 5% n’està buscant. Un 15%, però, apareixen situats fora del mercat laboral, i d’aquests, un de cada 10 (poc més d’un milió dels 90 milions que han de cuidar de menors) assegura haver-s’hi situat voluntàriament per cuidar els fills.

stats