Esade va col·locar Urdangarin de professor després de llicenciar-lo

BarcelonaLa meteòrica carrera d’Iñaki Urdangarin com a estudiant d’Esade revelada per l’ARA diumenge passat va tenir continuïtat després en el món de la docència. Escassos mesos després de la seva llicenciatura exprés, Urdangarin va fer de professor durant tres cursos, entre el 2002 i el 2004, a la prestigiosa escola de negocis catalana, segons ha pogut saber aquest diari.

L’ARA ha pogut parlar amb diversos testimonis d’estudiants de l’època de la llicenciatura i màster en direcció d’empreses que van tenir l’aleshores duc consort de Palma com a professor. Era un dels docents de l’assignatura de consultoria estratègica, que s’impartia a cinquè, l’últim any. Quan va esclatar el cas Nóos, Esade va negar que Urdangarin hagués sigut professor seu, però sí que ho va ser.

“El tenia de professor a l’edifici dos, entre l’any 2003 i 2004”, diu un exalumne. “Era tímid”, apunta un altre. “Ens deia coses de l’handbol, de joc en equip i lideratge, que deies...”, recorda un altre. L’escola de negocis explica que és habitual a la casa fer coteaching, un mètode en què el professor titular fa les classes magistrals i posteriorment o bé en grups més petits diferents professors fan lliçons pràctiques o bé expliquen vivències personals durant la mateixa lliçó magistral. Aquí entrava Urdangarin. “No venia cada dia, però tampoc és que vingués un sol cop”. “Era professor, es passejava amb l’equip de professors de l’assignatura i l’havíem vist donar classes moltes vegades”, afegeix un altre exalumne.

Professor als 34 anys

Fonts de l’escola afirmen que Urdangarin no va tenir mai la condició de professor, sinó la de col·laborador acadèmic. Esade té actualment 162 professors i 917 col·laboradors acadèmics, la mateixa condició que tenia Diego Torres, condemnat a més de vuit anys de presó pel cas Nóos, pel qual també està condemnat Urdangarin. Fos quina fos la seva consideració professional, el cert és que Urdangarin, amb 34 anys (i després d’haver començat a estudiar a Esade amb 31), ja era docent. Fins ara l’escola privada havia negat aquest extrem. Segons Esade, també va impartir “dues sessions puntuals” en programes per a directius.

L’assignatura que impartia Urdangarin tenia com a professor principal Marcel Planellas. Segons l’escola, Planellas va ser professor titular a l’assignatura en què també feia de docent Urdangarin el 2002, mentre que el 2003 i el 2004 el professor titular era Diego Torres (malgrat que oficialment era un col·laborador acadèmic).

Els testimonis de l’època consultats per l’ARA neguen aquest extrem i expliquen que l’únic professor titular era Planellas. Altres fonts acadèmiques consultades també neguen que Torres fos professor titular en aquesta època, tot i que, com Urdangarin, sí que formava part de l’equip de Planellas. Aquestes fonts precisen, a més, que l’assignatura es va crear a petició d’aquest últim.

El 2012, un any després que esclatés l’escàndol Nóos (un cas de prevaricació, frau a l’administració, tràfic d’influència i delictes contra la Hisenda Pública), El Confidencial va publicar una notícia titulada “Urdangarin falseja el currículum oficial que publica la Casa del Rei en la seva web”. El currículum d’Urdangarin que hi havia en aquesta web afirmava que era “professor col·laborador del departament de política d’empresa d’Esade”. En aquell moment, un portaveu de l’escola catalana va negar-ho categòricament: “Ni ho ha sigut ni ho és ara”, va explicar. “És possible que hagi donat alguna xerrada puntual en el passat, però això és tot”.

Remuneració desconeguda

Els testimonis consultats per l’ARA proven que allò no era cert, i així ho admet ara Esade. L’escola no va precisar quantes sessions va impartir, ni va fer públic, emparada en la llei de protecció de dades, quant va cobrar per la seva feina. Sí que va explicar que els col·laboradors acadèmics ho són a proposta de cada professor titular i que eren validats pel director de programa.

El cas demostra de nou el tracte de favor de què es va beneficiar Urdangarin. Tal com va explicar aquest diari, es va beneficiar d’una convalidació dels tres cursos d’empresarials fets a la Universitat de Barcelona que és absolutament excepcional: els alumnes que provenen d’universitats públiques molt poques vegades obtenen una sola convalidació d’alguna assignatura a Esade. A més, durant el seu pas de dos anys com a estudiant va fer un gran nombre de classes particulars i es va beneficiar d’un vestit acadèmic a mida que li va permetre cursar assignatures que no eren de la llicenciatura i l’MBA. D’altra banda, correus electrònics fets públics durant la investigació del cas Nóos suggereixen que Urdangarin va tenir empleats de l’Institut Nóos encarregats de fer la tesina que li calia per obtenir els títols.

El fet que Esade fes professor Urdangarin (sota el càrrec oficial de consultor acadèmic) i ho ocultés torna a plantejar dubtes sobre la gestió de l’època de Carlos Losada com a director general de la institució. Losada va estar en el càrrec entre l’any 2000 (quan Urdangarin començava el seu segon curs) i el 2010. L’antic màxim responsable de la casa va trencar dilluns el silenci que s’han imposat tant Esade com la Universitat Ramon Llull (a la qual pertany l’escola) als micròfons de Catalunya Ràdio. Durant l’entrevista que li van fer va admetre que si ocasionalment hi havia queixes dels pares no eren perquè es regalés un títol a Urdangarin, sinó “pel nivell del professorat”. Queda el dubte de si amb aquesta frase es referia al marit de la infanta Cristina.

Ombres de dubte

Aquesta nova revelació planteja també el dubte de per què Esade va considerar que Urdangarin tenia el nivell adequat per ser professor de l’escola. Segons Esade, la tria es feia a proposta del titular d’aquella assignatura, és a dir, de Marcel Planellas. L’encara professor d’Esade també va ocupar el càrrec de secretari general (és a dir, de número dos) de l’escola durant sis anys, entre el 2006 i el 2012. Va abandonar el càrrec pocs mesos després de fer-se públic que havia cobrat 128.000 euros de l’Institut Nóos. Aquests pagaments es van fer a canvi de feines de consultoria que també feia Planellas, en un intercanvi que era plenament legal. Contactat per aquest diari, Planellas no va voler fer declaracions.

Qui sí que va atendre l’ARA va ser Miquel Gassiot, que va ser rector de la Universitat Ramon Llull (URL) entre el 1994 i el 2002. Gassiot no va voler entrar a valorar l’excepcional convalidació de cursos de què es va beneficiar Urdangarin (una decisió que depenia de la comissió de convalidacions de la URL) ni tampoc el tracte de favor de què es va beneficiar l’aleshores gendre del rei Joan Carles a Esade. Però Gassiot sí que va dir que “la història cal llegir-la en context i la notícia de l’ARA està fora de context”. Va afegir, en aquest sentit, que a finals dels 90 “les coses no eren fàcils” per la convivència entre el vell sistema educatiu i els inicis del pla de Bolonya.

L’actual rector de la Ramon Llull, Josep Maria Garrell, i la directora general d’Esade, Eugènia Bieto, han declinat atendre aquest diari per comentar aquest afer.

L’escola retira la fitxa d’Urdangarin

L’ARA explicava diumenge que Iñaki Urdangarin mantenia la seva fitxa d’exalumne a la intranet d’Esade, i que en aquest espai es podia veure que era llicenciat i MBA de l’any 2001. La dada era rellevant perquè l’exduc de Palma havia iniciat els estudis el 1999: va fer en dos anys un programa de cinc. Fonts coneixedores del cas van explicar que això s’explicava perquè li van ser convalidats tres cursos sencers de la UB.

Tot i així, des de dimarts el perfil d’Urdangarin ha desaparegut de la intranet i els seus antics companys ja no poden consultar les seves dades. Però això no vol dir que Esade li hagi retirat els títols.

L’únic estudiant que va començar el 1999 i que va obtenir l’MBA

Els greuges pel tracte de favor que va rebre Iñaki Urdangarin a Esade no acaben amb la convalidació de què es va beneficiar i amb el tracte personalitzat que li va donar l’escola.

Els estudiants que, com ell, van començar el 1999 han explicat a l’ARA que no van obtenir la llicenciatura i l’MBA, com se’ls havia promès en iniciar els estudis, sinó la llicenciatura i l’MDE. Fonts acadèmiques han explicat que hi ha diferències entre els dos títols i que el primer és més reconegut internacionalment, especialment als Estats Units.

Es dona la circumstància que Urdangarin, pel fet d’haver cursat un programa accelerat que li va permetre llicenciar-se només dos anys després, és l’únic estudiant que va començar els estudis l’any 1999 i que va acabar obtenint el cobejat MBA. Els seus companys es van haver de conformar amb l’MDE (màster en direcció d’empreses).