Despeses i rigidesa: dubtes de les empreses amb la llei del teletreball

BarcelonaGrans, mitjanes o petites. En auge o en crisi. Mecanitzades o informatitzades. Totes les empreses que vulguin -i puguin- implantar el teletreball entre la seva plantilla tenen fins al 13 d’octubre per adaptar-se a la nova llei. És el marge que ha donat el govern espanyol abans que entri en vigor el text que inclou una compensació econòmica a l’empleat per les despeses directes derivades de treballar des de casa. Ara milers de companyies de tot l’Estat estan estudiant la normativa. L’ARA ha parlat amb quatre empreses, de mides diferents, per saber com afronten tots els tràmits burocràtics.

Zurich

La llei té poc marge de temps per a la negociació

Com més tecnològic i “d’oficina” sigui el model de negoci d’una empresa, més fàcil ho té per implantar el teletreball, i més probable és que ja l’hagi explorat. És el cas de l’asseguradora Zurich, un veritable gegant del seu sector, amb 2.300 treballadors a Espanya, on porten tres anys experimentant amb un programa de treball flexible voluntari. “La gran majoria de la gent del grup ja treballava la meitat del temps des de casa, i ens hem demostrat que ho podem fer bé”, explica el director de recursos humans, Santi Ínsula, que vaticina que quan acabi la pandèmia, el model seguirà implantat. “Tenim enquestes internes en què el 80% de la plantilla vol que la flexibilitat s’ampliï a més del 50% del temps”, diu.

Amb aquest precedent, es feliciten per la transformació en llei d’una pràctica que ells ja abordaven. “És fenomenal, ja tocava crear un marc”, opina. Ara, però, sorgeixen els dubtes. El primer, segons Ínsula, és el marge que dona la normativa a la negociació col·lectiva entre empresa i treballadors per fixar les condicions concretes que regeixin el teletreball. “Em preocupa que les converses es compliquin, per exigències de les dues parts, i que tot desemboqui en un model inassolible financerament per a l’empresa, o massa rígid per als treballadors -adverteix-. És difícil no estar d’acord sobre els aspectes genèrics de la llei, com ara que el teletreball no li hauria de costar un euro a l’empleat, i que ha de ser reversible en qualsevol moment. Però depèn de la bona disposició de les parts, i molts sindicats tenen estratègies de negociació”, explica. D’entre les despeses “inviables” per a l’empresa, Ínsula cita l’assumpció d’una part de la factura d’internet.

Uriach

La seva flexibilitat del teletreball no encaixa amb la normativa

Aquest centenari laboratori farmacèutic vallesà té aproximadament la mateixa xifra de treballadors que hauran de seguir anant a les plantes que els que podran quedar-se a casa si volen, perquè fan feina d’oficina. A casa, o on vulguin, i les hores que vulguin, segons destaca Belén Badia, la directora de persones, comunicació i IT. “Ens és igual; no hi ha res pautat i fins ara hem sigut molt flexibles”, diu, i exemplifica: “Tenim un parc davant de les oficines. Qui volia anar a treballar sobre la gespa podia”. El model laboral híbrid de l’empresa està “basat en la confiança, no en les lleis”, diu. La responsable es mostra dubtosa que aquesta flexibilitat total tingui encaix en la futura llei del teletreball. “La nostra cultura empresarial va molt més enllà d’establir un percentatge mínim” per considerar el teletreball, que en el decret és d’un 30% de les hores setmanals.

Basant-se en aquesta llibertat impulsada fins ara, Badia aposta per superar la concepció que “treballar en remot no vol dir necessàriament des de casa”, i, per apuntalar la tesi, explica que la plantilla “no els ha demanat res” de cara a millorar l’ergonomia del seu lloc de teletreball. L’empresa facilita portàtils, tauletes i mòbils, i la connexió als servidors. “Parlem clar: les persones que ja no venen a les oficines s’estalvien temps i diners en el desplaçament. En aquest model híbrid, ¿fins a quin punt necessiten que els paguem el material?”, es pregunta, i assegura que, segons enquestes internes, hi ha part de la plantilla, especialment la gent més jove, que, a finals del confinament, “ja no podia estar més a casa”. “El que no farem serà obligar ningú a anar a casa seva, si troben més còmode venir a les oficines”, conclou.

Industrias Tapla

La nova regulació obligarà a duplicar les despeses en material

La indústria serà el sector en què menys estarà present el teletreball, però això no vol dir que no comenci a implantar-se en les tasques d’oficina. És el cas d’una petita part dels 48 treballadors d’aquesta empresa que fabrica un tipus de vellut per a interiors de cotxes. Montse Ramón, la responsable d’estratègia, reconeix que el tenien poc incorporat, però des del confinament n’han hagut d’aprendre: “Ara ja tenim la cultura d’anar enganxats al portàtil”, diu.

Sent una empresa tan petita, la direcció aposta per arribar a “aliances” amb la plantilla, però en sentit invers: per exemple, prefereixen deixar ben pactat el dret a la desconnexió que no pas les hores de feina, o vetllar per si els períodes a casa es fan massa llargs i intercalar-los amb temps a l’oficina. Ramón lamenta els costos que pot tenir per a una empresa petita duplicar les despeses en material d’oficina com cadires o en prevenció de riscos laborals. A banda, apunta a una qüestió estructural: “La llei no farà que desaparegui la desconfiança que tenen empresaris i companys respecte al teletreball, que encara s’entén com l’oportunitat per fer menys. Aquest país no avançarà si no comencem a confiar en els nostres equips”, rebla.

Cyberclick

El text no és clar amb la cobertura dels costos

La llei del teletreball agafa aquesta empresa de màrqueting i noves tecnologies amb força experiència en la matèria. “Ja és el que fèiem; el dia que ha anat més gent a l’oficina érem sis de 40”, explica el fundador, David Tomás, que està pendent de moltes incògnites del text: “No tenim clar com s’hauran de cobrir els costos” del teletreball. De fet, és partidari que es regulin com més millor, fins i tot si això implica pagar part de les factures dels treballadors: “Menys dubtes”, afirma. De moment, qui ha volgut s’ha pogut endur una cadira de l’oficina; un espai que, per deixar clar quin és el model de treball de l’empresa, té menys capacitat que el total de la plantilla, que té una mitjana d’edat de 31 anys.

Tomás, havent estudiat el decret, es pregunta si, un cop passi la pandèmia, seguirà previst el model mixt de les empreses que, fins ara, donaven carta blanca als treballadors. “L’únic que sé és que cal tenir una confiança al 100% en l’equip, i, a partir d’aquí, que cadascú s’autogestioni”. Una opció, apunta, és fixar un únic dia a la setmana per fer reunions presencials, i ampliar la freqüència de les estades que fan a cases rurals per reforçar els lligams entre els treballadors.