Demanden la Seguretat Social per discriminació a les dones en la prejubilació

La demanda vol que la justícia europea digui si exigir 33 anys de cotització va contra les dones

La reforma del sistema de pensions està sobre la taula.
Xavier Grau
08/05/2018
2 min

BarcelonaUna dona de Gavà ha presentat una demanda al jutjat social contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) perquè considera que l'exigència d'un període mínim de 33 anys de cotització per accedir a la jubilació anticipada discrimina les dones.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La demanda defensa que les dones cotitzen de mitjana menys anys que els homes i, per tant, els és molt difícil poder accedir a una prejubilació.

De fet, l'advocat d'aquesta dona, Miguel Arenas, demana explícitament al jutge que elevi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, perquè sigui aquest organisme el que es pronunciï sobre si la legislació espanyola és discriminatòria amb les dones.

Segons l'advocat, la discriminació es produeix perquè les dones accedeixen "més tard que els homes a la pensió" i ho fan "amb imports molt més baixos, com si es tractés d'un càstig addicional per haver patit també més que els homes la precarietat, la temporalitat i l'obligació de carregar el pes de la responsabilitat familiar, ja sigui amb la mainada o amb familiars dependents".

La demanda fa esment a la directiva europea 7/79/CEE, relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social. En aquest sentit, indica que hi ha discriminació indirecta quan una norma, aparentment neutra, situa les persones d'un determinat sexe en desavantatge.

L'advocat planteja a la demanda que aquest és el cas, perquè els llargs períodes de cotització que es demanen (33 anys quan la prejubilació ve forçada i 35 si és voluntària), tot i ser una norma neutra, "estableix una condició d'accés al dret més favorable a uns ciutadans que a uns altres" per la "dificultat més gran de les dones per completar la cotització necessària".

L'advocat fa un paral·lelisme amb el cas Elbal Moreno, en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja va establir que en el cas de la jubilació per a treballadors a temps parcial, que eren 15 anys de cotització, i que afecta moltes dones, vulnerava l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones.

En el cas concret de la demanda, la dona de Gavà va demanar la jubilació anticipada després que l'empresa on treballava l'acomiadés per causes objectives, però l'INSS li va denegar la petició argumentant que no havia cotitzat 33 anys. Al text es demana que s'apliqui la llei anterior, en què l'exigència era de 30 anys de cotització, perquè abans de ser acomiadada ja havia tingut suspesa la relació laboral per les dificultats econòmiques de l'empresa, que estava en concurs de creditors.

La demanda indica que és difícil obtenir dades, però esmenta un estudi universitari de vides laborals que indica que els homes, en el moment culminant de la vida laboral, arriben a 35 anys de cotització, mentre que les dones es queden en 24 anys.

El sistema, diu la demanda, "suposa privilegiar l'home respecte a la dona en l'accés abans d'hora a la jubilació", i considera que es discriminen les dones perquè "tenen més dificultat d'accés i de permanència al mercat laboral", i per això "cotitzen molt menys que els homes".

stats