La Cambra preveu una recuperació de diversos anys i demana a les administracions que multipliquin per cinc la despesa
L'ens empresarial pronostica que el PIB català caurà entre un 7,3% i un 10,1% aquest any
BarcelonaEnsorrada de l'economia i recuperació lenta és el pronòstic de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre l'impacte del covid-19 a l'economia catalana. El president de l'organisme, Joan Canadell, demana a les administracions que multipliquin com a mínim per cinc la despesa pública directa a fi de pal·liar els efectes negatius de la pandèmia.
En el seu informe de conjuntura trimestral, el gabinet d'estudis de l'ens empresarial ha presentat dos possibles escenaris de com afectarà la pandèmia a l'economia catalana i com serà la recuperació un cop l'activitat econòmica torni a la normalitat. Un primer escenari amb un impacte més limitat en el temps gràcies als efectes positius de la despesa pública, i un segon escenari en què les administracions actuen de manera menys contundent per pal·liar els efectes negatius.
Concretament, la Cambra preveu una davallada del producte interior brut català aquest any del 7,3% en el cas més positiu i del 10,1% en el més pessimista. La forta caiguda, però, no es recuperaria el 2021, ja que, tot i que es recuperaria el creixement, els increments del PIB serien del 5% i del 5,3% en cadascun dels dos escenaris. Això significa que l'economia catalana trigaria diversos anys a recuperar els nivells del 2019. Les xifres són similars a les previstes pel Govern català i per organismes com el Banc d'Espanya o l'FMI.
"Catalunya es veurà més afectada que la zona euro, però menys que la mitjana espanyola", ha declarat Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis de la Cambra. Això es deu a la composició de l'economia catalana, que té com a "sector clau" el turisme. A més, el fet que Catalunya tingui un sector industrial més potent que la mitjana espanyola és un element a favor de cara a la recuperació, però també es veurà en part afectat pel fet de ser molt exportador. En concret, Rovira preveu que les exportacions disminueixin aquest any entre un 9% i un 13%, i ha dit que "no tot es deu al turisme", sinó que hi ha també una caiguda de les vendes industrials a l'exterior.
La patacada econòmica tindria, a més, un efecte directe sobre l'ocupació, amb un increment de l'atur des de l'11% registrat a Catalunya el 2019 fins al 15,5% o al 17,3%, segons el cas més optimista i el més pessimista, respectivament. L'any que ve, els nivells de desocupació baixaran i se situaran, segons els càlculs de la Cambra, en un ventall entre el 12,2% i el 13,5%.
Les xifres no inclouen els expedients temporals d'ocupació. "Els ERTO estan ajudant molt i esperem que continuïn ajudant", ha assegurat Rovira, perquè han servit només per "suspendre" en lloc de destruir llocs de feina que, en altres circumstàncies haurien desaparegut. Malgrat això, si l'escenari perdura, la Cambra preveu un augment del tancament d'empreses i, per tant, dels acomiadaments.
Multiplicar la despesa de l'Estat
La resposta de les administracions serà determinant, segons Rovira, sobre l'evolució de l'economia. "No s'ha d'escatimar en recursos públics", ha dit, però tampoc en fer polítiques de reactivació "més eficients", sobretot per aconseguir que les ajudes a famílies i empreses no es destinin a l'estalvi, sinó que serveixin per fomentar l'activitat econòmica.
En aquest sentit, Canadell ha assegurat que la despesa addicional de l'Estat per combatre el coronavirus és "insuficient". Amb dades de finals d'abril, l'Estat havia destinat recursos amb un valor de l'1,1% del PIB espanyol, a més d'un 1,2% en ajornaments d'impostos. Segons Canadell, aquesta xifra s'hauria de multiplicar per cinc, o fins i tot per deu, per situar-se entre el 5% i el 10% del PIB.
És per això que Canadell ha dit que no s'ha de "tenir por" a un rescat europeu de l'Estat. El president de la Cambra considera que una injecció de diners de la Unió Europea serviria per minimitzar la caiguda de l'economia i, alhora, modernitzar el teixit econòmic espanyol per guanyar competitivitat sota la supervisió de les institucions comunitàries. "Ens hem de deixar ajudar", ha opinat.