El Banc d'Espanya calcula que només es recuperaran un de cada quatre euros del rescat

BarcelonaL'import que es recuperarà del rescat bancari a Espanya segueix reduint-se. A mitjans de juny, el Banc d'Espanya va xifrar en 15.664 milions d'euros la quantitat que podria tornar a les arques públiques. El rescat, d'altra banda, en va costar 54.353 als contribuents (i uns 22.000 milions a la banca directament). Els últims càlculs de la institució, que inclouen un repàs dels diners que van rebre 14 entitats financeres des del 2009 a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), indiquen que la quantitat que tornarà als contribuents serà de 14.275 milions, quasi 1.400 milions menys respecte a l'últim càlcul.

En l'informe que ha publicat aquest dijous el Banc d'Espanya, el supervisor calcula que ja s'han recuperat 3.873 milions d'euros. A part d'això, hi ha una sèrie d'operacions pendents (entre les quals, la venda de la participació pública de Bankia) que, en cas d'efectuar-se, permetrien recuperar 10.402 milions més.

Tenint en compte les últimes dades, la quantitat de diners irrecuperable del rescat és de 40.078 milions d'euros, o el que seria el mateix: tres de cada quatre euros de diner públic destinats al rescat es perdran.

En comparació amb altres països de la Unió Europea, el rescat a la banca espanyola va arribar tard i va permetre recuperar pocs actius. El Regne Unit i Alemanya, per exemple, han aconseguit salvar el 42% i el 40% dels seus diners públics, respectivament.

Veus a favor del Banc d'Espanya

L'exsubgovernador del Banc d'Espanya, José María Viñals, ha afirmat aquest dijous que la institució "va fer més que altres supervisors" per intentar frenar la crisi financera a l'hora de "desaconsellar les innovacions financeres més arriscades". Són les paraules que ha pronunciat al Congrés dels Diputats durant la comissió d'investigació sobre la crisi financera a Espanya.

Viñals, que va ocupar el càrrec de subgovernador entre el 2006 i el 2009, ha dit que, en aquells moments, era "impensable" que la magnitud del problema fos tan elevada. Un cop va esclatar la crisi, Viñals ha explicat que "no només el Banc d'Espanya sinó altres observadors" creien que els desequilibris resultants de la situació "s'anirien corregint poc a poc".