El Banc d'Espanya critica que es limiti el preu del lloguer i avisa que provocarà una reducció de l'oferta de pisos

MadridEl Banc d'Espanya reconeix que els preus dels pisos de lloguer han pujat exageradament en algunes ciutats com Barcelona, fet que dificulta que moltes famílies puguin accedir a l'habitatge, i especialment els joves, però considera que limitar el preu del lloguer no és la solució. "Segons l'evidència internacional, aquest tipus de mesures no només redueixen l'oferta sinó que també poden afavorir un deteriorament important dels immobles", apunta el supervisor en el seu informe anual publicat, aquest dimarts.

L'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos demana als poders públics que donin "prioritat" a polítiques per augmentar l'oferta de pisos de lloguer. És la fórmula, sosté el Banc d'Espanya, perquè els preus es moderin. També considera convenient millorar la seguretat jurídica perquè els propietaris "trobin els incentius adequats" per posar els pisos al mercat de lloguer i així augmenti el nombre d'habitatges per arrendar.

No hi ha xifres oficials a l'Estat sobre el preu del lloguer, però segons l'informe del Banc d'Espanya, que cita xifres de portals immobiliaris, des del 2014 fins ara el lloguer s'ha encarit un 38% a Barcelona i un 42% a Madrid. A més, el 2014 –l'últim any amb dades disponibles– la despesa de les famílies en el lloguer superava el 50% de la renda. És a dir, que abans de l'important augment dels preus del lloguer dels últims anys les famílies ja dedicaven més de la meitat dels diners que entraven a casa a pagar el pis.

El govern del PSOE va descartar limitar per llei el preu del lloguer, però Catalunya ha optat per fer-ho amb una llei aprovada la setmana passada que preveu moltes excepcions i la limitació del preu només en zones d'alta demanda.

Sostenibilitat de les pensions

El Banc d'Espanya també destaca en el seu informe anual la urgència d'aprovar mesures "addicionals" per fer sostenible el sistema de pensions, sobretot després de la decisió política de revaloritzar-les tenint en compte l'IPC i d'ajornar l'entrada en vigor del factor de sostenibilitat. El governador del Banc d'Espanya demana, a la introducció de l'informe, "consensos amplis, sense demores injustificades" per impulsar les mesures.

Fonts del supervisor són més contundents i apunten que per aprovar la reforma del Pacte de Toledo –que va quedar en suspens la passada legislatura– no caldria un acord entre tots els partits. "No cal un consens absolut. Un pacte raonablement ampli hauria de ser suficient per prendre decisions. I s'han de prendre com més aviat millor", avisen les fonts.

L'entrada al Congrés de l'extrema dreta de Vox complica arribar a un acord en el marc de la comissió parlamentària del Pacte de Toledo. La posició del Banc d'Espanya és clara: la urgència fa que sigui més important que s'aprovin mesures que no pas el consens entre totes les forces polítiques. Fins ara, la filosofia del Pacte de Toledo era precisament que qualsevol canvi en el sistema de pensions comptés amb el vistiplau de tots els partits. Ara la incògnita és saber si canviaran les coses amb el nou Congrés sorgit del 28-A.

Sobre aquesta qüestió, el Banc d'Espanya també llança una reflexió als polítics: cada vegada serà més difícil per als partits defensar mesures de política econòmica –com reduir la despesa del sistema de pensions– per reduir la càrrega del deute sobre futures generacions. El supervisor explica que, segons l'evolució demogràfica prevista, a mesura que passin els anys l'edat del votant mitjà també augmentarà. I és precisament el votant de més edat, en contrast amb els joves, el que registra una taxa de participació electoral més elevada. Per tant, argumenta el regulador, hi haurà menys votants disposats a fer confiança als partits que defensin canvis en les pensions que suposin una minva de les pensions.