El capital risc es queda Pronovias

Barcelona'El Suizo' tanca una etapa. La botiga que va obrir Alberto Palatchi Bienviste a Barcelona l’any 1922 ara és, sota el nom de Pronovias, una de les multinacionals líders en moda nupcial i ahir va acordar la seva venda al fons de capital risc BC Partners per 550 milions d’euros. Pronovias va anunciar que la firma de capital risc britànica comprava una participació majoritària del 90% de la companyia, mentre que el seu fundador i únic propietari de la marca, Alberto Palatchi, tan sols en conservarà un 10%. Tal com va confirmar l’ARA, el fons ha comprat el 100% de la companyia per aquesta quantitat i després ha revenut un 10% del capital al mateix Palatchi. Segons el comunicat de Pronovias, l’operació encara està subjecta a les habituals autoritzacions de competència i s’espera que es tanqui durant el tercer trimestre de l’any.

Així doncs, Palatchi es deslliga del dia a dia de Pronovias. Continuarà de president fins que es tanqui l’operació, moment en què el substituirà Jean-Baptiste Wautier; i ocuparà una cadira al consell d’administració i com a assessor especial del nou president. El director general, Andrés Tejero –que ocupa el càrrec des del 2014–, continuarà al capdavant de la gestió de la companyia.

Segons els últims resultats presentats al Registre Mercantil, Pronovias va obtenir una facturació de 101 milions d’euros i un resultat de 22 milions el 2015, a través de la seva matriu, San Patrick. Tot i així, la companyia divideix el seu negoci en diverses filials –per exemple, per gestionar les seves botigues a l’estranger– i, per tant, aquesta societat no representa el 100% del seu negoci. “La família no tenia un successor clar per donar sortida al negoci i necessitava una inversió més gran per continuar creixent”, explica Marcel Planellas, professor de direcció general i estratègia de l’escola de negocis Esade.

Entre els objectius del nou propietari, hi ha potenciar el negoci de la firma de moda nupcial als Estats Units. Actualment, l’empresa opera en aquest mercat a través del canal multimarca, però no hi té gaire presència amb establiments propis. Tan sols una botiga insígnia a Nova York, entre la Cinquena Avinguda i Madison Square. “En aquest mercat competeix amb David’s Bridal, que ja compta amb més de 300 botigues als EUAi el Canadà”, recorda el professor Planellas.

El fundador de la companyia va destacar fa uns anys per les seves opinions en contra del procés sobiranista català. De fet, Palatchi va arribar a enviar un comunicat als seus treballadors el 2015, pocs dies abans de les eleccions del 27-S, alertant-los que l’empresa “seria difícilment viable” en una Catalunya independent. De fet, l’empresari no ha amagat la seva proximitat al Partit Popular: poc després del 27-S va convidar la cúpula del partit a la seva fàbrica i el seu fill Albert Jr. es va incorporar al partit per dissenyar la seva política empresarial. Ara, malgrat la venda, Pronovias mantindrà la seva seu a Barcelona.

La família Palatchi, d’origen turc, va desplegar la seva xarxa de botigues el 1964, i va encetar una etapa d’internacionalització a partir dels 80. Palatchi va accedir a la direcció general de la companyia amb tan sols 17 anys. Fins al 2016, el ja gairebé expresident de la firma de moda nupcial estava casat amb una altra figura del poder empresarial a Catalunya: Susana Gallardo, tercera generació dels laboratoris Almirall. Segons la llista Forbes del 2016, l’empresari acumula una fortuna de 750 milions d’euros, als quals ara sumarà l’import de la venda de Pronovias.

Expropietaris de la Teknon

El professor de l’escola de negocis Eada Alexis Mavrommatis recorda que la venda al capital risc és la mateixa sortida que ja han triat altres empreses de la moda catalana, com Desigual o Tous, que també van incorporar al seu accionariat fons estrangers. No obstant, en tots dos casos les famílies fundadores van mantenir una participació majoritària. Aquesta no és la primera inversió a Catalunya del fons amb seu a Londres BC Group. Aquest vehicle inversor ja va comprar la clínica barcelonina Teknon per 90 milions el 2004, que sis anys després va vendre a la firma de capital risc Magnum per 140 milions.