El BBVA endureix la seva previsió de caiguda del PIB català fins al 12%

BarcelonaEl futur econòmic de Catalunya es divisa agredolç a ulls del BBVA. Dolç, perquè es preveu per al 2021 un creixement del 7%, és a dir, millor del que s'esperava fa uns mesos. Agre, però, perquè la caiguda del PIB aquest any s'anticipa tres punts pitjor del que es creia al març: llavors, el banc calculava que l'economia catalana es contrauria un 9%, i en la presentació de previsions feta aquest dijous, ja parlen del 12%. La radiografia inclou la possibilitat de rebrots i les pertinents restriccions de mobilitat, però no que afectin tot el territori català o el conjunt de l'Estat i tampoc que durin molt en el temps.

Ara bé, és precisament un error de previsió en aquest sentit el que explica que s'incrementi tant la possible caiguda econòmica per finals d'any. “En les anteriors previsions esperàvem que les polítiques de confinament duressin menys temps, unes 8 setmanes”, ha explicat Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya i Portugal del BBVA Research.

Això s'ha traduït en una caiguda de la despesa també més elevada del que s'esperava. Les dades actuals indiquen que en els mesos en què el confinament va ser més estricte, l'activitat econòmica a Catalunya va arribar a caure un 50%, i les transaccions que registren els TPVs (terminals de punt de venda), entre un 70% i un 80%. A més, la caiguda de la despesa s'ha notat molt més en els productes nacionals que en les importacions, que segons Cardoso han resistit millor: s'han fet moltes compres d'aparells electrònics (com ordinadors o televisions) que es fabriquen a l'exterior, igual que molts productes d'alimentació.

A tot això, cal sumar la “gran” dependència del turisme, particularment detectada a la província de Barcelona, on gairebé qualsevol indicador referit al sector turístic registra disminucions d'entre el 90% i el 100%. “Estem revisant també a la baixa el creixement d'Europa i d'Espanya, i això té conseqüències en les previsions de creixement de Catalunya”, ha afegit l'economista.

La nota positiva en què es recolzen per defensar un escenari millor del previst de cara al 2021 és que els danys en termes d'ocupació han estat molt més lleus del que es podria preveure. Calculen que en els pròxims dos anys la incidència d'aquesta crisi en el mercat laboral podria ser una reducció del 4,5% de l'ocupació: s'arribarien a perdre uns 110.000 llocs de treball. “Dins del drama que suposa, és un pas endavant respecte a recessions anteriors”, ha justificat Cardoso. Segons ell, tant les polítiques públiques com els compromisos econòmics de governs, banc centrals i la Unió Europea “estan aconseguint el seu objectiu de salvar els llocs de feina”, ha indicat. L'acord al qual s'ha arribat recentment a Europa i les últimes notícies respecte als avenços en la vacuna l'han portat a insinuar que la recuperació de cara a l'any vinent podria ser fins i tot millor del que es preveu ara.

Això sí, la seva aposta és que al voltant d'un 20% de les persones que han estat o estan en mig d'un expedient de regulació temporal de l'ocupació (ERTO), acabaran a l'atur.

Tot en conjunt dibuixa un escenari en què l'economia catalana caurà una mica per sobre de la de la resta d'Espanya, que tenen situada en un 11,5%. Això s'explica, en part, per la situació per la qual passa la indústria de l'automòbil. “Els altres dos sectors que més afectats s'han vist per la crisi, apart del comerç, són l'immobiliari i el de les exportacions industrials”, ha afirmat Cardoso. En el cas del primer, diu, les característiques pròpies del sector faran que l'impacte es noti una mica més endavant. Pel que fa a la indústria, el que s'observa és que “totes les exportacions, particularment les energètiques, però molt especialment el sector de l'automòbil s'han vist negativament afectades, i aquest és un dels altres factors diferencials a Catalunya i que pot fer que la caiguda sigui més pronunciada que a Europa o a Espanya”, ha sentenciat l'economista.

Lleida lidera la recuperació

En aquesta panoràmica més aviat negativa, però, hi ha un protagonista destacat: Lleida. Allà, ha explicat Cardoso, “al tenir una estructura productiva que s'ha vist menys afectada per les restriccions i més pes dels sectors considerats essencials, no s'ha vist tanta caiguda de l'ocupació com a altres províncies com són Girona o Tarragona, on el pes del turisme estranger va afectar més l'hostaleria”. Barcelona es troba al mig de tot això: la concentració de serveis públics o privats que patien menys perquè depenien del sector públic, que han sigut part important de la resposta a la crisi o que podien seguir operant des de casa, ha contrarestat l'efecte de l'absència del turisme. Lleida és també la província que lidera en termes de recuperació, seguida per Barcelona.

Ara bé, en general, la despesa estrangera (recollida a partir dels cobraments fets amb TPVs) està recuperant-se més lentament del que es va veure a nivell nacional. “És un risc que aquesta despesa es trobi entre un 40% i un 50% per sota d'on estava altres anys”, ha avisat Cardoso.