Amazon fitxa mig milió d’empleats en la pandèmia

SeattleAmazon s’ha embarcat enguany en una extraordinària marató de contractació de treballadors, amb l’entrada d’una mitjana de 1.400 treballadors nous al dia a mesura que les compres online es consoliden en plena pandèmia del coronavirus.

Les contractacions s’estan produint a Seattle, on Amazon hi té la seu central, però també als centenars de magatzems que té per tot els EUA, i també en països com l’Índia o Itàlia. Amazon va contractar 427.300 treballadors entre gener i octubre, i va elevar la seva plantilla fins als 1,2 milions de persones a tot el món, més d’un 50% més del que tenia un any enrere.

Aquesta tendència s’ha accelerat des de l’inici de la pandèmia, que ha impulsat el negoci d’Amazon fins a convertir-lo en un dels guanyadors de la crisi. Des del juliol, la companyia ha contractat 350.000 empleats, 2.800 al dia. La majoria han estat treballadors de magatzem, però també hi han entrat enginyers de software i especialistes en hardware per potenciar divisions com les de serveis al núvol o entreteniment en streaming, productes que han viscut un boom durant la pandèmia.

En realitat, les magnituds són encara més grans del que semblen, ja que aquestes xifres no inclouen els treballadors que han marxat poc després d’entrar, ni tampoc els 100.000 treballadors temporals que han estat a la companyia durant la temporada alta de vendes nadalenques. A més, tampoc hi apareixen els aproximadament 500.000 repartidors -segons documents interns- que són subcontractats i no estan en nòmina d’Amazon.

Sense precedents

Aquest creixement en la força laboral no té precedents en la història empresarial americana. Supera de molt els 230.000 treballadors que va incorporar Walmart (que amb 2,2 milions d’empleats és el principal ocupador privat del món) durant un mateix any fa dues dècades. Les comparacions més semblants que es poden fer és amb les contractacions que van fer indústries senceres en època de guerra, com per exemple per construir vaixells en els primers anys de la Segona Guerra Mundial o per construir cases quan els soldats van tornar a casa, segons expliquen els economistes i els historiadors empresarials.

“Cap empresa nord-americana ha contractat tants treballadors tan ràpidament”, diu Nelson Lichtenstein, historiador de la Universitat de Califòrnia. Al ritme actual, Amazon superarà Walmart com a primer ocupador del món en dos anys.

La seva expansió s’està produint a mesura que els reguladors dels EUA i Europa han encès les alarmes sobre el poder de les tecnològiques. Aquest mes la Comissió Europea ha presentat càrrecs contra Amazon per abús de les dades de les empreses que venen a través de la seva plataforma amb l’objectiu de perjudicar-les. El gegant sosté que a les empreses que operen a la seva plataforma els va molt bé, i que durant la pandèmia han pogut augmentar les seves quotes de mercat. Als EUA la comissió federal de comerç també està examinant la companyia, i la previsió és que el president electe Joe Biden mantingui l’escrutini a les big tech.

“Ens estem convertint en la nació Amazon”, afirma Margaret O’Mara, una professora d’història de la Universitat de Washington.

Tenir treballadors a gairebé tots els estats dels EUA li dona a Amazon -amb magatzems per tot el país per estar a prop dels clients- un poder polític potencial de grans dimensions, segons O’Mara. Aquesta experta afegeix que la història demostra que hi ha riscos quan una regió o un país passa a ser massa dependent d’un gran generador de feina, tot i que segons la seva opinió Amazon encara no ha arribat a aquest punt.

Amazon defensa que les seves contractacions són una benedicció per als treballadors que la pandèmia ha deixat sense feina. “Oferir feina amb els sous més alts del sector i amb una gran assistència mèdica, incloent-hi des dels treballadors amb les feines més bàsiques fins als que estan més amunt, és encara més significatiu en temps com aquests”, va dir Jeff Bezos, fundador i conseller delegat d’Amazon, el mes passat quan la companyia va presentar uns impressionants resultats financers.

Decisions polítiques

Algunes polítiques públiques han contribuït al creixement recent d’Amazon. Al març, un paquet d’estímul de dos bilions de dòlars va permetre que els governs locals tanquessin els comerços tradicionals per reduir el contagi del covid-19. A mesura que els comerços tancaven la demanda per comprar a Amazon va créixer i la companyia va contractar.

Incorporar tants treballadors tan ràpidament en plena pandèmia ha sigut una tasca hercúlia. Dels seus 810.000 treballadors als EUA, un 85% són treballadors dels magatzems o que es dediquen a les operacions i guanyen un mínim de 15 dòlars a l’hora. Al sector del comerç, de mitjana, es paguen 13,19 dòlars a l’hora, però tot i així és un salari inferior al que es cobra normalment en un magatzem. Fa uns dies Amazon va anunciar que pagaria un bonus de 300 dòlars als treballadors a temps complet i de 150 als que estan a temps parcial.

Per trobar treballadors, Amazon va utilitzar empreses especialitzades, va anunciar-se a la televisió i en cartells publicitaris, i va deixar missatges a les bústies en què ressaltava que pagava fins a 3.000 dòlars de bonus d’entrada per a aquells a qui contractés, com també les mesures que aplicava contra el covid-19.

En molts llocs la contractació ha sigut senzilla perquè Amazon és una de les poques empreses que té places obertes. La setmana del 16 de setembre, que ha batejat com a Career Day, la companyia va afirmar que havia rebut més de 384.000 sol·licituds de feina als EUA i el Canadà, 38 per minut.

Copyright The New York Times