Agatha Christie a la banca espanyola

Abans de la crisi financera del 2008, a Espanya hi havia 62 entitats financeres. Però la mala gestió de la immensa majoria de caixes i l’aposta embogida pel totxo van fer que moltes desapareguessin, malgrat unes ajudes públiques al sector superiors als 65.000 milions. Quan la mastodòntica fusió entre CaixaBank i Bankia es confirmi, a l’Estat quedaran només deu entitats mitjanes o grans. I diversos d’entre els deu negrets que subsisteixen ho fan enmig d’un creixent tam-tam de fusions. Aquesta caiguda del nombre d’entitats prova que el sector, on abans tothom hi guanyava, ja no és el que era. Tampoc l’economia espanyola, que encadena dues crisis gravíssimes en 12 anys. Ni, per descomptat, CaixaBank: el descendent de la creació de Moragas tindrà un president bilbaí i un conseller delegat madrileny. Caldrà esperar que a les forces vives del nacionalisme econòmic espanyol la nova entitat els sembli suficientment hispana i hi donin la llum verda que a Gas Natural se li va negar en el seu intent per Endesa.