L’any que s’aixecaran més barreres de peatge a Catalunya
El 2021 acaben les concessions de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 nord i la C-33 d’Abertis, uns 450 quilómetres
BarcelonaL’any 2021 està marcat en les agendes dels que són contraris a les vies de peatge. Més de 450 quilòmetres d’autopistes de pagament a Catalunya han d’aixecar les barreres i passaran a ser de lliure circulació. Les concessions d’Acesa i d’Invicat -dues filials d’Abertis- tenen com a data de finalització el 2021. No és el primer cop que acaba la concessió d’un peatge a Catalunya. El 31 de desembre del 2019 va vèncer la concessió d’un tram de l’AP-7, entre Salou i Alacant. Però en aquest cas només eren uns quants quilòmetres a Catalunya.
La resta de l’AP-7 al seu pas per terres catalanes ha mantingut les barreres. En principi, però, a partir de l’1 de setembre d’aquest 2021 aquesta via deixarà de ser de pagament, des de la Jonquera a Salou, incloent-hi el tram entre Montmeló i el Papiol. A més, a la mateixa data s’aixecaran les barreres l’AP-2, l’autopista que uneix l’AP-7 amb Saragossa passant per Lleida. Les dues autopistes són concessió de l’Estat.
També aquest 2021 s’acaba la concessió de deus vies més, en aquest cas concessió de la Generalitat, i que en total sumen 66 quilòmetres que explota Invicat. Són el tram nord de l’autopista C-32 entre Montgat i Palafolls, que inclou el peatge de Mataró, el més antic d’Espanya inaugurat el 1969; i l’autopista C-33, la sortida nord de Barcelona cap a l’AP-7, entre la capital catalana i Montmeló.
La fi d’aquestes concessions arriba sense que s’hagi resolt quin ha de ser el futur de les vies d’alta capacitat a Espanya. Des del govern espanyol no s’ha aclarit si s’imposarà un model de pagament per ús, com podria ser una vinyeta. Aquesta és l’aposta que ha defensat la Generalitat diversos cops, ja que permetria recaptar fons per mantenir en bon estat les vies d’alta capacitat i fer noves inversions. També és un model que defensen les diferents patronals del sector, com Seopan, la Cambra de Contractistes d’Obres o Foment del Treball.
Un altre dubte que plana sobre la fi d’aquests peatges és si el govern espanyol acceptarà allargar les concessions per compensar les empreses d’autopistes per la caiguda del trànsit durant el confinament i l’estat d’alarma. Les concessionàries ho han demanat. Una norma del govern espanyol aprovada al juliol permetria aquesta pròrroga de la concessió, però, en qualsevol cas, només retardaria la fi dels contractes 99 dies, els mateixos que va durar el primer estat d’alarma.
Per a Abertis la fi d’aquests peatges té un impacte directe important. La principal font de beneficis de la companyia d’autopistes és ara la filial francesa Sanef.
Impacte per a Abertis
Segons els últims resultats presentats per la companyia, els del 2019, els beneficis van superar de poc els 323 milions d’euros, dels quals 31 milions eren provinents justament de Sanef. Però Acesa va ser la segona font de beneficis, amb 117 milions, Aumar (la concessionària de les autopistes que són gratuïtes des de 1 de gener del 2020) va aportar 59 milions i Invicat, la que explota la C-32 i C-33 que acaben la concessió aquest any, era la cinquena entrada de beneficis amb 48 milions d’euros.
Per tant, l’impacte de les concessions que acaben el 2021 -Acesa i Invicat-, en els comptes del 2019, comporta perdre més de la meitat del benefici. No obstant això, l’empresa ha seguit una forta política inversora per compensar-ho, però, amb el debat obert sobre el model de pagament de les vies d’alta capacitat a Espanya, la companyia s’ha bolcat en l’expansió a l’exterior.
A finals del 2019 Abertis va anunciar la compra de Red de Carreteras de Occidente (RCO), una de les empreses més importants d’autopistes de Mèxic. La compra, tancada per 1.500 milions d’euros, va permetre a Abertis aconseguir poc més del 50% de les accions de la companyia. A la memòria del 2019 ja explicava que aquesta adquisició permetria pràcticament mantenir el nivell de benefici abans d’impostos i amortitzacions (ebitda) perdut amb la fi de les diferents concessions a Espanya.
Aquesta inversió a l’exterior s’ha reforçat l’any 2020 amb la primera gran compra d’Abertis als Estats Units, tancada el 30 de desembre, una autopista i quatre túnels a Virgínia, que ha comportat destinar-hi uns 1.000 milions d’euros. La companyia ha reconegut que aquestes adquisicions formen part de l’estratègia per substituir les concessions que s’acaben a Catalunya.