La indústria catalana perd 19.000 empreses i 241.500 llocs de treball en vint anys
Pimec reclama un nou pacte nacional per al sector
BarcelonaCatalunya es desindustrialitza a marxes forçades des de fa, com a mínim, dues dècades. La patronal Pimec ha presentat aquest dimecres un paquet de propostes per aturar la pèrdua de pes de la indústria en el conjunt de l'economia catalana i revertir una tendència que fa més de vint anys que es manté, entre les quals hi ha la creació d'un nou Pacte Nacional per la Indústria. La patronal considera necessari un canvi de rumb després d'un 2020 particularment negatiu per al sector a Catalunya.
Segons dades de Pimec, entre els anys 2001 i 2021, a Catalunya han abaixat la persiana fins a 18.937 empreses industrials. A aquesta xifra cal afegir-hi la destrucció d'aproximadament 241.500 llocs de treball. Al començar el segle XXI, la indústria catalana representava un 26,9% del valor afegit brut (VAB, un indicador de l'activitat econòmica similar al PIB) i un 28,8% del total de feines del país. Vint anys més tard, les dues xifres s'han reduït 7,1 i 11,1 punts percentuals, respectivament: avui la indústria representa un 19,8% del VAB i un 17,6% de l'ocupació.
El president de Pimec, Antoni Cañete, ha qualificat d'"absolutament preocupant" la tendència a la baixa reflectida per les dades. "Tenir indústria no és només aportació de valor, és una proposta estratègica" per a l'economia catalana, ha declarat durant la presentació del pla industrial de la patronal. La mateix patronal explica que la pèrdua de pes de la indústria és un fenomen que ha afectat durament Catalunya, que va ser una de les primeres regions industrials d'Europa, però que ha tingut lloc a la majoria d'economies desenvolupades del món, on els serveis tenen cada vegada més presència.
A les xifres tan negatives per al conjunt del sector industrial cal afegir-hi l'impacte de la pandèmia, sobretot durant el 2020. "La indústria ha continuat perdent pistonada", ha afirmat el gerent de l'àrea institucional de Pimec, Àngel Hermosilla, sobre els efectes del covid-19 en l'activitat del sector l'any passat. Concretament, l'índex de producció industrial, que elabora l'Institut Nacional d'Estadística i serveix per tenir una idea de l'activitat industrial, va mostrar una caiguda del 9,3% en el global de l'any a Catalunya. Entre els subsectors industrials, tots van patir una disminució de l'activitat el 2020 amb l'única excepció de la indústria farmacèutica, que va créixer un 2,2%.
Malgrat això, Catalunya es va mantenir com el principal focus industrial d'Espanya, amb un 22,4% del volum de negoci total, un 21,8% dels llocs de treball industrials i un 24,6% del VAB de la indústria de l'Estat, totes xifres superiors al 19%, que és aproximadament el pes que té l'economia catalana sobre el total de l'economia espanyola.
El 2019, just abans de la pandèmia, el pes de la indústria era del 19,3% de l'economia catalana, una xifra superior a la mitjana espanyola, del 16,1%, i d'altres països com França, el Regne Unit o els Països Baixos, així com similar a la mitjana de la Unió Europea (19,7%) o d'Itàlia (19,6%). Tanmateix, es trobava lluny del 29,7% d'Alemanya, el gran motor industrial del Vell Continent.
Pèrdua de qualitat de les exportacions
Un dels efectes més preocupants sobre l'evolució de la indústria en els últims vint anys és en el tipus de productes exportats. La indústria catalana està molt més internacionalitzada que la de la resta d'Espanya (Catalunya acumula el 25,4% de les exportacions industrials espanyoles i un 27,7% de les exportacions). Ara bé, si s'agafen les dades des del 2001, la pèrdua de valor afegit de les exportacions industrials catalanes és evident.
Més detalladament, les vendes a l'estranger de productes amb un alt contingut tecnològic –és a dir, els que tenen més valor afegit i més cars– es van mantenir quasi estables en aquestes dues dècades, amb una lleugera pujada de 0,7 punts percentuals, fins a representar el 14,4% del total de les exportacions industrials del país.
En canvi, en el mateix període de temps, els productes amb un contingut tecnològic baix van guanyar pes, ja que van passar del 23,2% al 28,8% del total de vendes exteriors, mentre que els de contingut tecnològic mitjà el van perdre, amb 6,3 punts percentuals perduts entre el 2001 i el 2021, fins al 56,8% del total. Això vol dir que la indústria catalana va passar a vendre a l'estranger productes menys avançats tecnològicament i, per tant, menys innovadors i més barats, a costa de productes tecnològicament més elaborats.
Aquest fet és encara més destacable si es té en compte que, de totes les empreses industrials a Catalunya, el 99,3% són pimes, però que les exportacions es reparteixen en un 50% entre les empreses petites i les grans, segons dades de Pimec. Aquest fet es deu a les exportacions de sectors com la química i, sobretot, l'automoció, on grans companyies –com per exemple Seat– facturen una gran part de la seva producció en altres països.
Un nou Pacte Nacional
Davant d'aquestes dades, Pimec ha reclamat que se signi "un nou Pacte Nacional per la Indústria" abans del mes de novembre. "El Pacte Nacional [vigent] ha exhaurit la seva etapa anterior", ha dit Cañete. El dirigent patronal ha proposat un nou acord que compti amb el suport de la Generalitat, patronals i sindicats i tingui "recursos suficients". A més, també ha demanat una aposta per la formació i la innovació per poder fer guanyar pes industrial a Catalunya i revertir la tendència dels últims anys.
En aquest sentit, Cañete ha dit que el nou conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, estarà al càrrec d'una "macroconselleria" tot i no tenir "experiència en el món de l'empresa o del treball", però s'ha posat a disposició de Torrent per "definir una veritable governança de polítiques industrials" a Catalunya que compti "amb una col·laboració público-privada permanent".
A més, Cañete ha demanat a les administracions que aprovin aviat l'ampliació de l'aeroport del Prat, un projecte que considera "determinant" dins de "l'estratègia econòmica del país".