L’any que el SEPE va petar

BarcelonaAinara Hernández (nom fictici) ho tenia tot organitzat per sol·licitar l’atur quan el ministeri de Treball va anunciar que tancava les oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) per atendre les recomanacions sanitàries davant l’expansió del covid-19. Just el mateix dia que ella tenia prevista la cita. Tot i així, recorda, la gestió de la situació va ser “sorprenentment” eficient: aquella mateixa tarda li va trucar un treballador del SEPE per resoldre la sol·licitud per telèfon i 18 dies més tard cobrava la prestació, una setmana abans del que esperava. Res a veure amb el que va trobar-se a l’octubre, quan, després d’haver treballat uns mesos, va haver de tornar a demanar-la.

“Vaig anar a una oficina a veure si em podien guardar una cita amb antelació perquè sabia que la donaven a dues setmanes vista. Allà em van facilitar un paper amb tres números de telèfon, però cap va servir per tramitar-la: als dos primers directament et penjaven i al tercer, després d’hora i mitja d’espera, em van dir que em podien fer la gestió per telèfon però que havia de tornar a trucar quan ja no estigués contractada”, explica Hernández. Amb la segona trucada, que la va tornar a obligar a estar una altra hora i mitja esperant al telèfon, sí que l’hi van gestionar, però la van avisar que el pagament s’endarreriria mesos: era octubre i estaven en plena gestió de les sol·licituds de l’agost.

Què havia passat pel mig? Els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). El març es va acabar amb unes 548.000 persones en aquesta situació a Catalunya, però el sindicat UGT va denunciar a principis d’abril que el SEPE només havia reconegut i autoritzat el pagament de 36.000 casos a tot Espanya. Llavors el ministeri de Treball va assegurar que els pagaments es farien al maig, però la bola no va parar de fer-se grossa: al novembre l’ACN avançava que el SEPE portava des del 12 d’agost sense reconèixer la prestació d’atur a cap nou desocupat de Barcelona.

Embús d’ERTOs

La qüestió va ser que per resoldre el tap que hi havia als ERTO, l’organisme va decidir dedicar-hi més personal, i això va repercutir de ple en la gestió dels aturs. “El problema amb els ERTO s’ha alleugerit”, explica ara Miguel Ángel García, president de la junta de personal dels funcionaris de l’Estat a la província de Barcelona i treballador del SEPE. “El que passa és que resoldre aquests expedients és molt lent: encara queden errors per arreglar de la primera tongada, però els de la segona estan funcionant millor i generant menys problemes”, afirma.

Ara bé, els inconvenients continuen existint. Segons l’últim baròmetre del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius, actualment encara hi ha unes 300.000 persones que no han cobrat l’ERTO a tot Espanya, s’hagin reincorporat ja a la feina o no. A més, segons les mateixes dades, hi ha problemes relacionats amb els ERTO pendents de resoldre en el cas de 500.000 treballadors. Aquests errors poden ser o bé que no ha arribat la quantitat que pertocava o bé que s’ha pagat de més o durant més temps del necessari. Hi ha casos, com el de Martina Muñoz (nom fictici), en què és una combinació de totes dues opcions. “Em deuen tres setmanes de l’agost i he de tornar l’equivalent a tres setmanes de l’octubre”, explica. “En teoria he de rebre informació sobre com tornar-ho, però encara espero que m’arribi”, afegeix.

Tot això combinat amb un retard actual de tres mesos en el pagament de les prestacions d’atur almenys a la província de Barcelona. Des del ministeri de Treball, però, defensen que l’embús ja està resolt i que una vegada la prestació està reconeguda ja s’abona al mes següent. Miguel Ángel García ho corrobora però afegeix: “El problema, precisament, està en el reconeixement”.

El parany de la presol·licitud

“Hi ha molts canals per demanar l’atur, i l’organisme prioritza l’electrònic [per utilitzar-lo cal tenir DNI digital o usuari clave ] i si la persona té la sort d’aconseguir una de les cites diàries que s’ofereixen també té moltes possibilitat que li sigui reconeguda”, explica. La sort realment és necessària, perquè la demanda de cites és 10 vegades superior als torns disponibles. “Però el mecanisme més fàcil i el que més s’utilitza, perquè la majoria de persones no tenen identitat electrònica, és el de la presol·licitud, que acumula una demora de tres mesos”, indica aquest treballador del SEPE. En total, diu, la setmana passada encara hi havia 90.000 sol·licituds d’atur sense reconèixer a la demarcació barcelonina. A hores d’ara, calcula, la xifra ja ha augmentat fins a les 100.000.

Andrea Rubio, per exemple, va presol·licitar l’atur el juliol passat, va trucar per assegurar-se que ho havia fet bé i va descobrir un mes més tard, estranyada de no haver cobrat i després d’haver tornat a posar-se en contacte amb ells, que la seva prestació no estava reconeguda. No li van ingressar la prestació fins al mes de novembre. A Maria Claveria, sol·licitant d’atur de l’octubre, li han notificat aquest mes per carta que cobrarà al gener. A Ainara Hernández, després d’haver d’esperar aquest cop ben bé tres hores al telèfon, li han dit el mateix.

“El que hi ha aquí és un dèficit crònic de plantilla”, manté Miguel Ángel García. De fet, la seva lectura és que si s’ha aconseguit reduir un pèl el retard és per la injecció extra de personal que s’ha fet al SEPE, que de moment serà permanent fins al març. “En dos o tres mesos haurem superat aquesta situació”, deixa clar García.