20.000 M€ més d’uns préstecs ICO sota sospita
La meitat de la quarta partida d’avals públics anirà destinada a pimes i autònoms
BarcelonaEl quart tram ja és aquí, però malgrat les astronòmiques xifres que envolten els crèdits avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) els dubtes no s’esvaeixen. El govern espanyol ja ultima la nova ronda de garanties en els préstecs perquè empreses i autònoms facin front a la situació derivada de l’epidèmia. Aquesta nova tongada s’anunciarà dimarts després del consell de ministres i, segons va avançar ahir la titular d’Hisenda i portaveu del govern, María Jesús Montero, la meitat dels avals seran per a pimes i treballadors per compte propi.
Durant la roda de premsa celebrada ahir la ministra va destacar que fins al 13 de maig ja s’havien estès avals en 364.213 operacions destinades a petites i mitjanes empreses i autònoms, en les quals l’ICO ha avalat 25.267 milions d’euros, cosa que suposa el 70% dels dos primers trams ja activats. Aquests dos col·lectius han rebut finançament per valor de 32.000 milions (cal recordar que els avals públics en els crèdits són del 80% de la quantitat que es demana).
Inicialment el govern va avançar que activaria avals fins a 100.000 milions, i ahir Montero va avisar que el govern supervisarà quina és la demanda que existeix sobre aquest quart tram per veure “quines són les necessitats” de grans empreses, pimes i autònoms.
Allau de crítiques
No obstant això, les crítiques a aquest mecanisme per fer front a la sobtada crisi econòmica han sigut constants. Mentre a Brussel·les la falta de definició entre governs manté frenada una resposta contundent a la situació, el govern espanyol va optar per utilitzar la banca per dotar de liquiditat les empreses. Però la fórmula, s’assenyala des de diferents àmbits, és insuficient perquè moltes empreses no en tenen prou amb préstecs, ja estaven molt endeutades i fins i tot poden preferir tancar abans que fer front a un escenari incert amb encara més deutes.
Al marge de la seva utilitat real, els préstecs avalats per l’Estat han sigut en el punt de mira a causa de les pràctiques que s’han portat a terme. Una enquesta de Pimec va confirmar que aquests préstecs avalats s’han utilitzat per renovar deute ja existent. Això estava prohibit explícitament pel govern, ja que l’executiu considera que a la pràctica suposaria un subsidi encobert a la banca. L’estudi d’aquesta patronal afirmava que un 37% dels crèdits eren renovacions.
Els preus dels crèdits ICO també han generat polèmiques, perquè en alguns casos les entitats han aplicat interessos de fins al 4,5%, especialment en sectors més castigats en la situació actual com ara l’hostaleria. I a això s’hi afegeix una certa discrecionalitat per part de les entitats a l’hora de concedir aquests préstecs avalats: segons la mateixa enquesta de Pimec, a Catalunya l’entitat que més operacions ha fet és el Santander, amb un 35% del total, quan la seva quota de mercat supera per poc el 13%.
Avals complets
La casuística amb què s’han trobat les empreses és molt variada, però una acusació que els empresaris han repetit és que els bancs, en alguns casos, reclamen que el 20% del préstec que no està avalat pel govern compti amb un aval personal dels empresaris.
De fet, i segons ha sabut l’ARA, hi ha empreses que no han pogut aportar aquest aval personal i que han rebut per part de la banca una proposta controvertida: l’entitat atorga el 100% del préstec que l’empresa demana, però amb la condició que no faci ús d’un 20% de la quantitat concedida. D’aquesta manera, els préstecs compten amb una garantia completa.