11%: l'encariment d'una compra idèntica al mateix súper en un sol any
La farina és el que més puja, mentre que només dos productes dels 25 del cistell baixen de preu
BarcelonaTothom ha notat des de fa mesos que els preus de productes bàsics, com l'energia o l'alimentació, pugen sense aturador. Uns increments que corrobora mes a mes l'índex de preus al consum (IPC) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i que l'atac rus a Ucraïna i els problemes de desabastiment han alimentat encara més.
L'ARA ha volgut comprovar en primera persona com s'està materialitzant aquesta pujada al cistell de la compra. Per fer-ho, ha comparat una compra d'una família de quatre persones de 25 productes feta a la pàgina web del supermercat d'una cadena catalana el 30 d'abril del 2021 amb la mateixa compra feta aquest dimecres. Al cistell hi ha productes bàsics que es troben en qualsevol rebost de casa, com ara llet, pa, llenties, farina, iogurts, oli, arròs o formatge [vegeu gràfic], i també productes de neteja i d'higiene personal. El resultat és contundent: el 30 d'abril del 2021 el compte va ser de 58,7 euros, i el d'aquesta setmana s'ha enfilat fins als 65,63 euros. L'increment un any després ha sigut de l'11,8%.
Dels 25 productes, tots s'han encarit excepte dos: el formatge ratllat, que ha baixat d'1,11 euros a 0,99 euros, i el rentavaixella de marca de distribució, que cau de 2,95 a 2,90 euros. Tres productes més (el paper higiènic, el tomàquet triturat de marca blanca i el formatge tendre també de la marca de distribució) tenen una variació zero. Els productes que més s'han encarit han sigut el paquet de quilo de farina de força (68,9%), la farina de rebosteria (39,8%), l'oli d'oliva de dos litres (35,9%) i el pack de llet (22,4%). Per contra, els que han notat increments de preus més suaus són l'activador Neutrex (0,26%) o la cervesa San Miguel (0,15%). 10 dels 25 productes tenen increments superiors al 10%.
Més pujades a partir de març
Però, a part d'aquesta comparativa, l'ARA també ha fet durant aquest últim any el seguiment de l'evolució de preus d'alguns dels productes d'aquest cistell per veure en quin moment començaven a pujar. Concretament, el seguiment s'ha fet els mesos d'abril, agost i desembre del 2021 i març i finals d'abril d'aquest 2022.
El patró que es repeteix és que els increments més importants es produeixen en aquests dos últims mesuraments. Per exemple, pel que fa al paquet de sis cartrons de llet semidesnatada de marca blanca, tant l'abril com l'agost del 2021 mantenia el preu, però a partir d'aquí va anar pujant a cada nova factura, fins a arribar als 4,26 euros d'aquest 27 d'abril. El preu de l'ampolla de dos litres d'oli d'oliva va pujar cada mes de seguiment, tot i que el salt més important el va fer del març a l'abril d'aquest any, quan va arribar als 9,49 euros. El motiu? L'oli ha sigut un dels productes que més s'han encarit des que va començar l'atac rus contra Ucraïna, perquè aquest últim país és un dels principals productors d'oli de gira-sol d'Europa i el conflicte bèl·lic ha ocasionat problemes d'abastiment en aquest tipus d'oli i, de retruc, en el d'oliva.
La pujada dels preus de l'alimentació que, segons l'INE, s'ha registrat a Catalunya entre l'abril del 2021 i el març del 2022 (la dada d'abril no es publicarà fins a mitjans de maig) és del 6,3%, una dada molt inferior al 14% d'increment d'aquesta compra tipus si se n'exclouen els productes que no són d'alimentació. "És molt difícil fer un cistell representatiu", explica José García Montalvo, catedràtic d'economia aplicada a la UPF. El que és preocupant –explica el professor– és que està pujant el que es coneix com a inflació subjacent, que és la que calcula les variacions de preus sense tenir en compte els de l'energia i els aliments frescos, "perquè s'està arribant a un punt en què les empreses ja no poden aguantar més i les que no ho han fet estan repercutint l'augment de preus als clients".
Per capgirar aquesta alça sense aturador, segons Montalvo, hi ha dos possibles camins: "Aconseguir un pacte de rendes en què els empresaris no apugin preus i tampoc s'incrementin els salaris, cosa que actualment sembla molt complicat, o entrar en una recessió econòmica que faci que baixi en picat la inflació". Però, lògicament, aquesta última solució afectaria el mercat laboral, entre d'altres.