Barcelona"Es pensen que si em poden destruir aturaran el procés. I estan molt equivocats. Perquè darrere meu hi haurà molts Espadaler, Vidal i sobretot Garcia i Fernández per continuar-lo!" Artur Mas ja havia anunciat en diverses ocasions, abans i durant la campanya, que anirien contra ell "fins i tot amb mentides". El que potser no s'esperava és que fessin servir la figura del seu pare, mort ara fa vuit mesos, i per això no va poder evitar que se li trenqués la veu a Vic quan va respondre a les acusacions de corrupció d'un diari de Madrid molt ben relacionat amb els despatxos ministerials. A CiU temien que arribés aquest dia. I va ser ahir.
Titular incendiari
El vuitè dia de campanya, El Mundo va obrir la seva portada amb un titular destinat a incendiar la campanya del 25-N: "La policia vincula comptes a Suïssa de Pujol i Mas amb la corrupció de CiU". La informació, signada per l'exdirector de Marca Eduardo Inda (conegut per ser un anticatalanista furibund), citava un "esborrany" de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) en què s'acusava la família Pujol Ferrusola i el pare del president Mas de tenir uns comptes a Suïssa i Liechtenstein on es dipositaven comissions il·legals pagades a Convergència. La notícia barrejava dades ja conegudes de la investigació del cas Palau sobre el finançament de CDC amb d'altres, com ara els negocis de Jordi Pujol Ferrusola o els comptes a Liechtenstein del pare de Mas (un cas que es va conèixer el 2008 i que el jutge va tancar dos anys després, quan es va regularitzar la situació amb Hisenda), els relligava i arribava a l'extrem de trobar una connexió amb el cas Gürtel a través d'un testaferro anomenat Arturo Fasana.
El presumpte vincle del candidat de CiU vindria pel fet que el seu pare el va fer beneficiari d'aquests comptes. El diari insinua que la investigació va ser aturada "des de dalt", perquè "aquesta línia de treball no es va poder continuar", de manera que els delictes "haurien prescrit".
Mas respon i el jutge es desmarca
Artur Mas no va trigar a respondre a la informació i en una entrevista a RNE al matí la va qualificar de "muntatge" i va acusar el rotatiu madrileny de "tenir la barra de mentir i el mal gust de posar-se amb algú que ja no es pot defensar perquè és mort". Segons fonts pròximes al president, Mas es va sentir molt dolgut pel fet que s'involucrés el seu pare en tot aquest afer.
De la incredulitat i l'estupefacció inicial es va passar a la indignació quan al matí el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va negar en un comunicat que el jutjat d'instrucció del cas Palau hagués ordenat o tingués coneixement d'aquest esborrany. El tribunal adverteix la policia judicial que "no pot dur a terme investigacions sobre un assumpte que és objecte d'investigació judicial sense el mandat del jutge instructor". I, en tot cas, afegeix que "qualsevol informació que pugui obtenir la policia judicial ha de ser comunicada, de manera urgent i exclusiva, al jutge instructor". Aquest desmarcatge, gens habitual quan es produeixen aquest tipus de filtracions, va restar credibilitat a un suposat esborrany policial del qual el jutge no sabia res.
A mitja tarda CDC va fer un comunicat per confirmar la presentació "de manera immediata" d'una querella criminal contra el mitjà i els periodistes que signaven la informació. "Entenem que aquestes mentides vulneren no només el bon nom del president Artur Mas i del president Jordi Pujol, sinó que volen atemptar clarament contra tot el que han representat i representen", afegia el comunicat, en què el partit advertia que es reserva el dret de querellar-se també contra els autors de la filtració. La impressió general a CiU és que es tracta d'un capítol de joc brut contra Mas.
Interior investiga la filtració
Per aquest motiu tot els ulls també es van dirigir cap al ministeri de l'Interior, dirigit pel català Jorge Fernández Díaz, com a possible origen d'una eventual maniobra de l'Estat per frenar la majoria absoluta de CiU. Fernández Díaz també va reaccionar aviat i va ordenar una investigació per conèixer si l'esborrany existeix realment i, si fos així, identificar qui hauria estat el responsable de facilitar-lo a El Mundo per evitar que es repeteixi una cosa semblant.
L'altra variable era l'ús que en plena campanya en farien els grups polítics, i curiosament el que es va aferrar a les informacions d'El Mundo com a un ferro roent va ser el PSC. I ho va fer a través de Carme Chacón, que fins ara no havia tingut protagonisme en campanya i que ahir no va tenir cap problema a parlar de delictes concrets: "Pels diners i els desfalcs a ells no els importen les fronteres, les fronteres ens les posen a nosaltres", va dir en un míting a l'Hospitalet de Llobregat. Precisament, José Montilla va renunciar el 2010 a fer servir l'existència dels comptes del pare d'Artur Mas a Liechtenstein com a arma política. Avui, però, el context és molt diferent, amb un PSC en caiguda lliure i amb l'alè d'ERC i el PP al clatell. Els candidats d'aquests dos partits es van limitar a demanar que s'aclareixin tots els detalls del cas, però sense anar més enllà. Junqueras va atacar CiU per un altre flanc: el nacional.
Ara la incògnita és saber si l'actuació d'ahir serà flor d'un dia o si tindrà continuïtat. I, sobretot, quina incidència pot tenir una maniobra de dubtós caràcter periodístic en el resultat electoral. Si hem de jutjar per l'ambient que es va viure ahir a Vic, Artur Mas en sortirà molt més reforçat que perjudicat.