Amb la V de ‘voluntaris’: el motor de la mobilització

BarcelonaUn estiu més, l’ANC no tanca per vacances. És just ara, al mes d’agost, quan hi ha més feina. Aquest any s’ocupen de la contrarellotge de la V humana, un nou repte logístic i de mobilització que són capaços d’afrontar gràcies a una xarxa segura de milers de voluntaris. La seu del carrer de la Marina de Barcelona era divendres escenari d’un formigueig constant de gent amb una reiterativa banda sonora de fons: la dels telèfons. Participants, assemblees territorials, mitjans de comunicació. Cal donar respostes a tothom i l’entitat ja té un exèrcit ben entrenat per fer-ho.

“Tinc tanta feina que no sé d’on treia temps abans per anar a treballar”, explica riallera Isabel Montroig, una veïna de Badalona de 57 anys. En fa quatre que es va quedar a l’atur i, lluny de quedar-se de braços plegats, va decidir dedicar el seu temps a l’ANC. Ni ella ni el seu marit -el Joan, que està jubilat i també és voluntari- havien estat mai afiliats a un partit polític, però sí que van decidir participar activament a l’entitat. “És diferent, no té res a veure amb un partit. A més, hi trobes gent molt diferent i això t’ensenya a afluixar de vegades en els teus posicionaments per arribar a acords”, explica la Isabel. Ella dedica tots els matins a donar suport a l’àrea de marxandatge, atén la gent que va a comprar a la seu, gestiona comandes territorials i també fa tasques administratives. Ho fa, assegura, “molt convençuda” de la utilitat de l’ANC en l’objectiu d’aconseguir una independència de Catalunya que veu possible. “Més bé que ara no ho hem tingut”, conclou.

De Polònia a l’ANC

Entre samarretes i adhesius que van amunt i avall, una de les persones que té com a missió estar enganxada al telèfon és Ania Dobrucka, una polonesa de 25 anys que s’ha instal·lat a Barcelona per fer una tesi de màster sobre l’ANC i el procés sobiranista català. La qüestió l’apassiona tant que s’ha fet voluntària. La seva missió: ajudar amb la comunicació internacional i fer traduccions de l’anglès i el català al polonès. Una de les tasques que es fa des de l’assemblea és trucar a uns 300 periodistes d’arreu del món que ja tenen previst seguir de prop l’Onze de Setembre, per informar-los del desenvolupament de la jornada. “Silèsia, la regió on jo vaig néixer, a Polònia, és com Catalunya a Espanya. Els mateixos polonesos entenen bé què és no disposar de la teva terra”, raona. La tesi d’aquesta jove pianista que sap tocar les cançons de Lluís Llach es publicarà a Polònia i serà el primer document en polonès sobre el procés català. “Em sorprèn la dedicació i la convicció de la gent i ho admiro perquè a Silèsia no som tan actius”, explica l’Ania.

Mentre la seu bull, les delegacions territorials també fans mans i mànigues per garantir l’èxit de la V humana. El coordinador nacional de l’ANJI, la sectorial de joves de l’ANC, Oriol Puig, treballa per mobilitzar els voluntaris més joves i esperonar la participació. “Volem demostrar que el jovent no passa del procés i s’implica”, assegura, admetent que va “de cafè en cafè” per anar mobilitzant gent. Però l’ANC també compta amb voluntaris a milers de quilòmetres de Catalunya. És el cas de Vicenç Galera, de 74 anys, un català que viu a Santo Domingo i que és coordinador de l’Assemblea i president del Centre Català de la República Dominicana. El 3 d’agost va impulsar l’organització d’una particular V feta amb 48 senyeres que arribava als 15 metres d’alçada, juntament amb una vintena de participants que hi van anar malgrat l’amenaça de tempesta tropical. “Des de tan lluny, el procés arriba molt dissolt. Però dediquem temps a explicar-lo”, assenyala el Vicenç, que recorda els inconvenients meteorològics que van patir. Tot una metàfora del que l’ANC ha d’afrontar en les pròximes setmanes. La fita: reclutar fins a 100.000 voluntaris perquè la mobilització perduri fins al 9-N.