L'HOSPITALET DE LLOBREGATTot i que el barraquisme es va donar per acabat, oficialment, amb els Jocs Olímpics, a l'àrea metropolitana de Barcelona encara hi ha exemples que recorden aquelles estampes de pobresa i misèria.
Els conductors que acostumen a circular per la C-31 -l'autovia de Castelldefels- de sortida de Barcelona es deuen haver adonat que un dels ponts de l'anomenat nus de Bellvitge , just el que hi ha abans de la gasolinera, que creua el riu Llobregat, ja fa anys que és utilitzat regularment com a habitatge, tot i que ara fa uns quants mesos que no s'hi veu ningú vivint. Els ajuntaments de la zona en són coneixedors i fins i tot en les imatges preses pel Google Maps el juny del 2009 ja s'hi veu que allà hi ha un assentament humà. Les persones que hi han viscut, tot i els inconvenients de viure a la intempèrie, ho tenien força organitzat, amb dos àmbits o habitacions separades per les bigues del pont. En una primera sala hi ha la cuina, el menjador i el bany. Aquí hi ha menjar, estris per fer-lo, un mirall i una maquineta per afaitar-se, i un Diccionari de la llengua catalana d'Enciclopèdia Catalana per aprendre l'idioma. A la segona sala hi ha un llit i roba. Les bigues del pont també són utilitzades com a prestatgeries.
Evidentment, no és la casa somiada, però és la que algunes persones han hagut de fer servir per poder sobreviure en temps de crisi. És el cas de l'Adrian, un romanès que treballava a Ciments Molins, i que d'un dia a l'altre es va quedar sense feina i sense casa. Durant uns mesos va viure amb la seva dona en una barraca d'uns horts del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, a tocar de Sant Just Desvern. Davant d'aquesta penúria, la seva dona va decidir tornar al seu país i, uns dies després, en no trobar feina, divagant per aquí i per allà i estant sol i sense la família, l'Adrian també va optar per agafar un autobús i retrobar-se amb els seus a Romania.
Barraques a Barcelona
A Barcelona encara hi ha nuclis de barraques. Un és al barri de la Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc, tot i que el pla urbanístic del barri amenaça d'acabar amb aquestes vivendes precàries. Als Tres Turons -la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll- també hi sobreviuen assentaments precaris en algunes de les cases autoconstruïdes durant la postguerra.