Qui vigila els vigilants?

Periodista expert en LíbiaSet anys després de l’aixecament que va posar fi a les quatre dècades de Muammar al-Gaddafi, tres governs pugnen pel poder a Líbia: un a l’est i dos a l’oest. Cada ciutat disposa d’un consell local, les seves pròpies forces armades i, en el cas de les localitats costaneres, guardacostes. A finals d’octubre del 2016, 89 cadets i oficials libis van constituir la primera remesa a rebre entrenament en el marc de l’anomenada operació Sophia, la missió naval conjunta de la UE per combatre el tràfic d’éssers humans i armes al Mediterrani central. L’entrenament dels guardacostes libis ha sigut des de llavors un dels punts més controvertits, sobretot després dels incidents cada cop més nombrosos amb les ONG que participen en missions de recerca i rescat. Per si no fos prou, organismes com la Missió de Suport de les Nacions Unides a Líbia asseguren tenir “proves concloents” que membres de les institucions de l’estat i alguns funcionaris locals participen en el contraban i el tràfic de persones.

Sense comandament a Trípoli

L’operació Sophia compta amb un precedent del 2013, quan la Missió per a l’Assistència de Fronteres de la UE (EUBAM) va activar un projecte que també incloïa l’entrenament dels guardacostes libis. En conversa telefònica amb l’ARA, Antti Hartikainen, director general de les fronteres finlandeses i màxim responsable llavors de l’EUBAM a Líbia, va admetre que la falta d’un comandament central a la marina líbia ja era un problema llavors. “Sempre ha sigut així:més que d’una flota coordinada parlem d’unitats que actuen de manera independent”, assegurava l’oficial, que no descartava que individus vinculats al tràfic de persones participessin en el programa europeu.

En els nombrosos informes publicats a la pàgina web de l’operació Sophia no hi ha cap menció al factor rellevant que suposa la falta d’un comandament central a la flota líbia, ni tampoc al risc d’infiltració en el programa de formació per part dels traficants.

L’ARA va tenir accés a un document intern classificat que recollia la memòria de l’operació Sophia entre els mesos de gener i octubre del 2016. Ja en la introducció se subratlla l’efectivitat del tractat que la UE va signar amb Turquia, a l’abril del 2016, per contenir la marea migratòria al Mediterrani oriental. Així mateix, el document assegura que la presència dels vaixells de rescat de les ONG al Mediterrani contribueix a un “efecte crida” per a migrants i refugiats. No és el cas de Sophia, s’explicita, ja que la missió de la UE “només” havia rescatat un 13% del total de nàufrags. En aquest sentit, la memòria oficial ja apuntava la possibilitat que màfies dedicades al contraban i al tràfic de persones estiguessin subornant autoritats i milícies a Líbia.

El cúmul de contradiccions no sembla obstaculitzar el desenvolupament de la missió. El 25 de juliol del 2017, el Consell d’Europa prorrogava, per segon cop, el mandat de l’operació Sophia, fins al desembre d’aquest any.