Els fills, les víctimes encara més invisibles de la violència masclista
Vuit menors han mort enguany a l’Estat, l’any amb més casos
BarcelonaUn home va matar la seva dona i la seva filla d’11 mesos a principis d’octubre a Barcelona. De les vuit dones que han mort aquest any a Catalunya a causa de la violència masclista, una era un nadó. A tot l’Estat, fins a mitjans de novembre vuit menors han perdut la vida. Es tracta de l’any amb més casos de fills morts per la violència masclista des del 2010 (des que hi ha dades concretes): el 2016 va perdre la vida un menor, mentre que el 2014 i el 2015 van ser quatre cada any. En el cas de Catalunya, es disposa de dades específiques des del 2008 i en aquest període consta un altre cas amb fills morts per la violència masclista, quan el 2010 un home va matar la seva dona i els seus dos fills a Tarragona.
“Els fills són testimonis de la violència masclista o la pateixen de manera directa”, explica la caporal dels Mossos d’Esquadra Andrea García. Són víctimes encara “més invisibles”, afegeix García, “perquè no tenen veu”. Amb les dones que han mort fins a mitjans de novembre d’aquest any a causa de la violència masclista a Catalunya, nou fills -cinc dels quals menors d’edat- han quedat orfes. García, cap del grup central d’atenció a la víctima dels Mossos, destaca que els agents fan un seguiment a les dones i els seus fills quan s’ha denunciat un cas de violència. “Si la víctima vol protecció policial i viu amb fills, la protecció s’estén als nens perquè pensem que també podrien estar en perill en qualsevol moment”, subratlla.
“Els fills també són víctimes silenciades”, apunta la responsable del servei d’atenció a les persones que pateixen la violència de gènere de la Creu Roja a Catalunya, Gemma Roces. “Són víctimes presencials de les situacions. Encara que no hagin patit una agressió directa, afecta el seu procés de creixement”, relata. Roces posa com a exemple que els nens poden creure que els seus pares són “dolents”. “S’han de treballar les relacions perquè hi pot haver altres homes a les seves vides i hi ha el perill que reprodueixin patrons”, diu.
Programa per treballar relacions
Per això, la Creu Roja disposa d’un programa dedicat a les relacions maternofilials en què, d’entrada, l’activitat es fa d’una banda amb els nens i d’una altra amb les mares. Després el treball es posa en comú amb les mares i els fills. Roces concreta que els nens atesos des de l’entitat amb aquest programa acostumen a tenir entre 7 i 12 anys.
De fet, els fills esdevenen un nexe d’unió entre les dones i els seus agressors. “La relació amb ells no s’acaba de trencar mai. És contínua en el dia a dia i la violència cap a elles segueix a través dels seus fills”, destaca la responsable del programa Laris de l’Associació Benestar i Desenvolupament, Nausica Castelló. L’entitat, des d’aquest servei d’atenció, tractament i prevenció de la violència familiar, ha detectat que els homes aprofiten que s’han de tractar temes relacionats amb els fills -com l’educació, les activitats extraescolars i les visites familiars- per mantenir els menyspreus i les amenaces. “Les qüestionen com a mares. Tot allò que fan en relació amb els seus fills es critica i fins i tot s’arriba a denunciar”, especialment en temes relacionats amb la custòdia dels fills, avisa Castelló.
“Són processos llargs i de tensió”, explica la responsable del programa, que alerta que això dificulta que es pugui posar “punt final” a la relació entre una dona i el seu agressor. “Quan els nens són petits, els pares acostumen a mantenir-hi una bona relació. A mesura que els fills es fan grans i prenen consciència de les situacions de violència, comencen a tenir el seu criteri”, relata Castelló. “A vegades qüestionen algunes actituds del pare i llavors el conflicte s’accentua. Ells intenten establir aliances en contra, posar-se els fills de la seva part. Els fills són una moneda de canvi molt utilitzada per les persones que exerceixen violència”, assegura.
Una línia vermella de violència
Quan els homes fan servir la violència contra els fills, les dones entenen que s’ha traspassat una línia vermella i demanen ajuda, segons Castelló. “Ho tenien tan normalitzat i se’ls feia difícil sol·licitar ajuda. Però el fet de veure que la violència s’estén als fills, és una línia vermella que no es pot traspassar”, diu la responsable de l’Associació Benestar i Desenvolupament. Tot i això, Castelló conclou que el nexe dels fills -utilitzat sovint per continuar amb la violència- moltes vegades es manté fins que els menors arriben a la majoria d’edat.
Mata l’exparella a Vinaròs i se suïcida
Un home va matar ahir l’exparella d’un tret a Vinaròs (Castelló) i després es va suïcidar. Tots dos eren d’origen alemany i, segons fonts de la investigació, havien estat parella durant un any. Feia tres mesos que s’havien separat i no constaven denúncies prèvies ni antecedents penals. Segons fonts policials, l’home va viatjar des d’Alemanya per matar la dona, que vivia amb la seva mare i la seva germana a Vinaròs. Amb aquest crim, ja són 45 les dones assassinades a Espanya per violència masclista.