Els venciments aboquen Catalunya al rescat autonòmic
BARCELONAOfec financer. És el diagnòstic dels responsables dels comptes públics catalans. Un ofec que, segons diverses fonts governamentals, abocarà Catalunya a acollir-se al fons de rescat autonòmic de 18.000 milions que va habilitar l'executiu central el 13 de juliol i que ahir mateix ja va demanar el País Valencià, en una situació de tresoreria similar a la catalana.
A la caixa del Govern no n'hi ha ni cinc. Madrid no posa les coses fàcils (la tensió política entre CiU i el PP no ajuda precisament a estovar la posició del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro) i a curt termini el Govern busca un crèdit pont (d'uns 400 milions) per pagar les nòmines d'aquest mes de juliol. El mes passat en va haver de buscar 300. L'àrea de política financera de la conselleria d'Economia, que dirigeix Andreu Mas-Colell, és un laboratori d'enginyeria financera. Després d'haver pagat gairebé 9.000 milions en venciments els primers nou mesos de l'any 2012, al quart trimestre, entre l'octubre i el desembre, la Generalitat haurà d'afrontar venciments de deute per valor de 4.796 milions d'euros, segons figura en el Pla Econòmic Financer transmès a Hisenda.
Més de la meitat d'aquesta xifra -concretament, 2.639 milions- correspon a l'emissió de bons patriòtics a un any feta el novembre de l'any passat, que s'haurà de retornar als inversors. La possibilitat d'emetre més bons patriòtics no està del tot descartada, però l'última remesa, a la primavera, va costar de cobrir. A diferència del que va passar amb les primeres, ja es notava que la demanda començava a estar esgotada. No com al País Valencià (en l'emissió que va tancar a finals del 2011 el govern d'Alberto Fabra només va cobrir 1.000 dels 1.800 milions), però a Catalunya l'interès dels estalviadors per aquest producte ja havia baixat.
¿I com afrontarà la Generalitat les obligacions? "Amb tots els mecanismes que tingui a disposició per accedir als mercats", explica una portaveu del departament d'Economia.
Fruit del no als hispanobons
Mas-Colell volia hispanobons per fer front als pagaments i finançar el deute català al mateix interès que l'Estat, però Madrid va dir que no i ha arbitrat un fons de liquiditat per evitar la fallida. Un mecanisme, però, que exigeix a canvi contrapartides similars a les d'un rescat i que pot acabar en la temuda i rebutjada intervenció de l'Estat: d'entrada fixa un control mensual dels comptes autonòmics, es reserva el dret d'exigir més retallades per complir amb el dèficit (CDC ja va admetre la setmana passada, per boca del seu secretari general, Oriol Pujol, que Mas no tindria més remei que fer una quarta retallada) i, en última instància, preveu el control directe de les finances i la inversió a càrrec d' homes de negre arribats de Madrid amb ordres del ministre Montoro.
Homs no vol parlar de "rescat"
Formalment, el Govern encara no ha confirmat que es vulgui acollir al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), però el seu portaveu, Francesc Homs, va jutjar ahir aquest mecanisme com una iniciativa més de l'Institut de Crèdit Oficial espanyol més que no pas com "un rescat", que té connotacions que ell rebutja "de ple". Homs va lamentar, com ja va fer Mas-Colell després del Consell de Política Fiscal i Financera de la setmana passada, el no de Madrid als hispanobons, i ho va considerar un nou incompliment. El portaveu va vincular el debat al pacte fiscal afirmant que quan Espanya demana diners a la UE "no són dels espanyols" i que quan la Generalitat ho fa a Madrid "són diners dels catalans", en relació al dèficit fiscal.
El col·lapse dels comptes pels venciments de 4.796 milions coincidirà amb la negociació del pacte fiscal. El Parlament aprovarà dimecres que ve la proposta catalana, que no s'apartarà del concert, i Mas intentarà obrir a la tardor una negociació a Madrid que vol ràpida. Ja va dir que abans d'acabar el 2012 havia de tenir resposta de Rajoy. Potser perquè les esperances d'èxit són gairebé nul·les i al que aspiren una majoria de dirigents de CiU és a acumular forces per un pla B rupturista.
Però a curt termini els treu la son pagar nòmines. Fonts del govern espanyol asseguren que no és una "obligació" ajudar Catalunya a pagar i recorden que el PSOE se'n va desentendre. Així, consideren que el trencament amb Rajoy anunciat per Mas és un "posat polític" perquè el Govern sap que depèn d'ells "per pagar i tenir liquiditat". "El primer que han de fer és complir l'objectiu de dèficit i després els ajudarem. Els tenim a controlats", comenten amb ironia, informa Joan Faus.
El ministeri té la paella pel mànec perquè els crèdits avalats per l'Estat -amb condicions fixades bilateralment- es concediran per cada venciment i no pel conjunt. Si no es tornen els crèdits, la comunitat serà intervinguda. El deute de la Generalitat s'elevarà el 2012 als 40.390 milions (el 30% del deute total autonòmic), se sumaran 5.260 milions de passiu a l'endeutament del 2011 i es multiplicarà per tres el deute de fa sis anys. Quant als venciments, Catalunya acumula aquest any retorns per valor de 13.477 milions d'euros, el 37% del total autonòmic.
