"Es valora cada minut i totes les habilitats"

BarcelonaAquí tot val el mateix: una hora. Sigui una classe d'anglès amb un professor qualificat, la reparació d'una pica embussada o l'ajuda per carregar les bosses de la compra. Els bancs del temps donen valor monetari a les hores, de manera que cada persona que s'hi dóna d'alta disposa d'un compte corrent en què consten les hores de serveis que ha demanat i les hores que ha ofert a altres usuaris. És una economia basada en els minuts -on els euros i les tarifes establertes en el món professional perden qualsevol sentit- i on, com remarquen els usuaris, el més important acaba sent la xarxa que s'estableix entre ells: el fet de donar valor no només a cada hora sinó també a les habilitats de cada persona que forma part del banc.

El que cadascú sap i pot fer es converteix en el seu màxim actiu en aquesta negociació. En època de crisi -i, sobretot, d'elevades taxes d'atur- el temps és per a molta gent un bé molt més a l'abast que no pas els diners i creixen les experiències d'ajuda en xarxa, d'autoorganització. En aquest cas, més que mai, el temps és or. I hi ha una regla -que, això sí, és flexible i s'adapta a cada usuari i cada situació-, segons la qual no és recomanable tenir el compte particular amb vint hores negatives. Per això, des de les secretaries dels diferents bancs del temps es treballa per motivar els usuaris a posar les seves habilitats a disposició de la resta del grup.

"Jo ofereixo classes d'anglès i de castellà i, a canvi, he demanat una multitud de serveis diferents. Hi ha, per exemple, una dona que m'ajuda a endreçar els armaris de casa, que és una cosa que a mi se'm fa molt costa amunt, i ella no només gaudeix fent-ho sinó que a més ho fa molt bé", explica la Isabel Maria, que és sòcia del Banc del Temps de la Barceloneta, on, a més s'ocupa de la secretaria, cosa que li permet disposar cada setmana de sis hores, a les quals suma les que guanya amb els tallers d'idiomes que ofereix i les classes particulars a alguns veïns.

Ara mateix té una pila d'hores a favor seu, perquè la seva situació laboral li permet disposar de moltes estones per dedicar al banc del temps. "Sóc rica en temps", assegura. Hores a canvi d'hores. Un sistema que li ha permès, per exemple, tenir el pis pintat sense haver-hi invertit ni un sol euro. Tot a canvi de les classes de castellà que va oferir a un pintor pakistanès. I decorat a canvi d'un altre intercanvi. Però ha fet també sessions de meditació i classes de guitarra, entre moltes altres coses. "Serveix per donar valor a les hores, però, sobretot, per valorar les habilitats dels veïns i fer xarxa".

Intercanvi des de la igualtat

"És un sistema basat en la igualtat del temps: una hora sempre és una hora i és igual el que passi durant aquesta fracció de temps. Així, s'acaba amb la diferenciació comercial de la moneda", explica Josefina Altés, que és la coordinadora de Bancs del Temps de l'Associació Salut i Família. A Barcelona hi ha una xarxa amb suport de 17 bancs -n'hi ha més fora de la xarxa-, dels quals 15 són oberts a tothom, un s'ha activat dins de l'escola Encants i està pensat per a la comunitat educativa del centre, i un altre funcionarà al voltant de la Universitat de Barcelona, amb tres línies concretes: una per a alumnes, una per a exalumnes i una altra per a personal laboral.

El que més es demana? Sens dubte, les classes d'idiomes i d'informàtica, encara que Altés apunta que últimament estan guanyant molt de pes els cursos de cuina, les teràpies alternatives i també la costura. Sobretot, peticions per aprendre a cosir a màquina. "Són activitats que en euros tindrien preus molt desiguals i en hores no. I aquesta és la grandesa de la iniciativa, que tothom pot oferir coses al mateix nivell", apunta Altés. A Barcelona, el primer banc del temps va començar a funcionar ara fa 15 anys al Guinardó. Inicialment, com recorda Altés, les persones que quedaven seduïdes per la proposta eren, bàsicament, dones de mitjana edat cap amunt i els intercanvis se cenyien molt a l'àmbit més domèstic, des d'ajuda per anar a recollir els nens a l'escola fins a fer la compra.

Més dones a l'inici

En aquesta etapa inicial, la regidoria de l'Ajuntament que hi donava suport i contribuïa a impulsar-ho era la de la Dona. Progressivament s'hi van anar sumat homes. Però trencar la barrera entre els tipus d'activitats que oferien uns i altres ha estat un altre repte que la irrupció de les noves tecnologies i l'entrada de gent jove als bancs ha anat permetent. Ara la regidoria del consistori que ho pilota és la d'Usos del Temps. I el repte és fer més gran la xarxa entre veïns.