Urkullu gestionarà un país dividit en tres parts iguals

BILBAOFinalment no ha calgut recórrer a la photo finish que alguns preveien. El retorn de l'esquerra independentista basca al Parlament de Vitòria no ha fet trontollar l'hegemonia del PNB en l'àmbit nacionalista. El nou lehendakari, Iñigo Urkullu, governarà amb una minoria de 27 diputats (la majoria absoluta són 38). La coalició abertzale EH Bildu es queda amb 21. Hi ha un únic element distorsionador d'aquest equilibri: el candidat natural de l'independentisme, Arnaldo Otegi, segueix a la presó. Malgrat això, el resultat dels comicis d'ahir dibuixen un país partit en tres parts molt definides, i de mida semblant: un centredreta sobiranista, una esquerra nacional i un bloc constitucionalista -el gran derrotat a les urnes- format pel PSE, el PP i UPyD (1). Els dos referents d'IU, enfrontats entre ells, es queden a fora.

En certa manera, el paisatge ha tornat a l'esquema de finals dels noranta, en què cada gran partit recupera l'espai natural. Amb una diferència essencial: per primera vegada, ahir van anar a les urnes sense ETA. La participació va pujar més d'un punt. Fa tres anys Batasuna, il·legalitzada, va promoure el nul.

"La ciutadania ha votat abertzale", va certificar el PNB poc després de tancar els col·legis. Era una manera de marcar ràpid el terreny de joc i deixar clar a l'esquerra abertzale que l'eix en què cal pivotar aquesta nova etapa és el nacional i no pas el d'esquerra-dreta. I és que una de les grans pors d'Urkullu, palpable a Sabin Etxea al principi del recompte, era que les dues forces progressistes -EH Bildu i el PSE- tinguessin una majoria de bloqueig. És a dir, capaços de sumar més que el PNB sol per imposar-li polítiques socials.

Després d'aquesta primera picada d'ullet al sobiranisme, en la seva compareixença Urkullu -ja amb uns resultats molt més favorables per a ell- es va enfundar el vestit presidenciable per estendre la mà al "diàleg i a l'acord" a totes les formacions amb representació. "Euskadi es construirà entre tots i per a tots", va dir, amb tres reptes a l'horitzó: la recuperació econòmica, la consolidació d'una "pau definitiva" i traçar un nou estatus de futur, plenament europeista. Un temps nou que cal afrontar "amb els peus a terra", actitud que va traduir en "acords forts, estables, majoritaris i plurals".

Diu no als "fronts" i allunya així l'ombra d'Ibarretxe. No ho tindrà fàcil en un mosaic tan fragmentat. La militància, però, no es plantejava ahir aquestes dificultats futures a la seu. Va respirar alleugerida entre crits d'independència i entonant el Gora ta gora . Havien temut que l'embranzida d'EH Bildu se'ls emportés per endavant. De nou, Biscaia no va fallar al PNB, amb 11 escons.

La gestió desgasta els abertzales

La nit va tenir un regust agredolç per a l'esquerra abertzale, que va començar-la amb unes expectatives altíssimes, gairebé amb un empat tècnic amb el PNB. Finalment, van ser només primera força a Guipúscoa -on governen a la Diputació-però frec a frec amb els conservadors, empatant a 9 escons. Tota una galleda d'aigua freda. I algun raig d'aigua era gelat, com el càstig a la capital donostiarra, Sant Sebastià, on tenen l'alcaldia des de les últimes municipals. Lliçó: la gestió pot desgastar. I en temps de crisi, en molts casos acaba passant factura a qui mana.

No obstant, el fet d'irrompre com a segona força claríssima en l'àmbit nacional -entre altres coses, gràcies a un resultat excel·lent per a ells a Àlaba- els dóna prou múscul per plantejar el dret a decidir a la cambra aquest mandat i collar Urkullu. Laura Mintegi, que previsiblement serà la nova cap de l'oposició, va avisar: "Ja no hi ha camí enrere. Els sobiranistes i d'esquerres treballarem per fer una Euskal Herria lliure".

El roc a la faixa del lehendakari

Alguns analistes ja aventuraven ahir a la nit que el nou lehendakari farà servir aquesta nova aritmètica parlamentària com unroc a la faixa per negociar a Madrid i per frenar les temptacions recentralitzadores.

La gran pregunta ahir a la nit a socialistes i populars era si han valgut la pena aquests tres anys de govern, possibles per l'absència forçosa de l'antiga Batasuna del mapa polític. La resposta dels uns i els altres era que sí. Però ho deien amb les inevitables cares llargues, paradoxalment més a les files populars que a les socialistes. "Hem posat els pilars del nou temps", va dir solemne el fins ara president, Patxi López, a qui un grup de sis persones amb cartells a favor dels presos d'ETA van increpar quan anava a votar.

Posant èmfasi en el nou escenari de pau, va demanar a la militància socialista que no s'arronsi i tingui "orgull" per la feina feta. "No acaba aquí l'aventura socialista al País Basc". No va dir si, en aquest camí que continua, ell seguirà liderant o no el projecte. Els 16 diputats aconseguits (fins ara en tenien 25), tot i ser una forta patacada, poden ser suficients per evitar que s'obri una crisi al PSE. No és descartable que s'enceti ara un procés tranquil de recanvi. Hi haurà més mala maror a Madrid, on Rubalcaba haurà de fer front als que dins de les seves files ja li demanen responsabilitats pels mals resultats, sobretot a Galícia.

López va recollir el guant de l'acord que va llançar Urkullu. Li va trucar i li va prometre una actitud "responsable". A l'espera de l'anàlisi que el PSE faci aquesta tarda, ahir ja en va apuntar una possible causa: la lluita per l'hegemonia al món nacionalista basc va mobilitzar aquest electorat. En canvi, la militància socialista es va sentir menys interpel·lada en el debat nacional i es va quedar a casa. Tot un avís per a navegants al socialisme català de cara al 25 de novembre. De fet, des d'ahir encara hi ha més pressió sobre Pere Navarro, perquè de nou uns mals resultats socialistes podrien tenir conseqüències a Ferraz.

La desfeta alabesa del PP

El gran derrotat, però, va ser el líder del PP, Antonio Basagoiti, que cau dels 13 diputats als 10. Els mals resultats són significatius sobretot si es té en compte que va ser la quarta força a Àlaba, el territori en què tradicionalment ha tingut més predicament la dreta espanyola. La paradoxa és que el discurs de campanya popular, basat a atiar la por a la independència, ha tingut un cert impacte on el nacionalisme basc és més fort -i on els votants constitucionalistes ho perceben més com una amenaça-, però, en canvi, va punxar en el conjunt del país. La falta de discurs en altres temes, especialment en l'economia, va ser castigada pel seu electorat tradicional.

De fet, tothom tenia ahir la mirada posada a Àlaba, el territori que té més nas per votar qui acabarà guanyant: hi va triomfar el PNB, seguit d'EH Bildu. López, que es presentava per aquesta demarcació, va quedar tercer. Comença un nou temps. Ahir a Sabin Etxea hi havia molts mitjans internacionals per aixecar-ne acta, un fet poc habitual. Ara les mirades es giren a Catalunya.