Umair Dar: "Comparada amb la del Pakistan, la política d'aquí és meravellosa"

Fa vuit anys que és aquí i parla un català esplèndid. Umair Dar, un jove pakistanès que viu amb tota la família a Badalona, somia ser un dels primers diplomàtics catalans.

Seguiu l'actualitat al Pakistan?

A casa tenim fins i tot certa confrontació, quan el pare vol veure els debats d'allà i jo els d'aquí, i ens ho mirem tot. Pateixo molt pel que passa allà, perquè les notícies que arriben mai són positives. Però ara estem en un moment d'esperança.

Tu quina visió tens de la política d'aquí?

És meravellosa. He conegut regidors i diputats i m'ha impressionat que treballin fins tard, perquè al Pakistan són poc treballadors, i m'ha sorprès que s'interessin per mi, que no pinto res. Però estic en contra del sistema de partits. Sóc partidari de les llistes desbloquejades.

Estàs implicat en associacions?

Als 17 i 18 anys ja estava ficat en el món associatiu. Quan vaig arribar hi havia poca gent que dominés la llengua, i la comunitat em va permetre representar-la, a través de l'entitat Camí de la Pau, en reunions molt importants, com per exemple amb un regidor sobre un oratori.

La integració ha fet progressos?

Sí, la comunitat pakistanesa està molt més implicada en la vida política de Catalunya, i la societat els ha obert moltíssimes portes. També és cert que n'hi ha moltes que estan tancades. En la meva vida quotidiana mai m'he sentit discriminat, però després he de lluitar el doble o el triple.

Costa més situar-se socialment?

Moltíssim. Si tenim en compte el percentatge d'immigració i mirem quantes persones d'un altre origen hi ha a l'administració pública, veurem que gairebé no n'hi ha representació.

Quin és el teu somni?

El meu somni és que Catalunya sigui independent i entrar en un cos diplomàtic català. Per tant, aquestes eleccions són molt importants per a mi. Crec que estem en un moment històric, excepcional, i crec que ens en sortirem.

Entre la gent que no ha nascut aquí però ha crescut aquí, això és majoritari?

Depèn de l'origen. Conec molta gent que ha tingut relacions històriques amb Espanya i la veuen com la seva mare pàtria. En canvi n'hi ha d'altres que sí que aposten per Catalunya perquè saben que és el seu futur. La meva família és del Caixmir, i el dret a l'autodeterminació el té clar.

Els problemes socials t'amoïnen?

Tots els partits catalans tenen un mínim de sensibilitat social. Crec que el debat de fons és la independència. Quan la tinguem, les retallades desapareixeran. Per a mi la prioritat és ser un estat independent, i també aposto per un estat del benestar potent.

Què demanaries al pròxim president?

Que escolti, com diu l'eslògan, la voluntat del poble, que es va expressar l'11 de setembre i també el 14 de novembre. Jo voldria que l'altra voluntat també es tingués en compte, i demanaria més justícia social. Jo intervinc en escoles i s'està retallant d'una manera molt brutal.

¿A Badalona noteu que han canviat les polítiques d'immigració?

El senyor Albiol ha fet tot el que ha pogut per tocar els nassos. Ha mentit d'una manera brutal a la ciutadania de Badalona. Amb les beques menjador, les assignacions d'escoles, l'ocupació d'habitatges o els incendis de cotxes, ha culpat els immigrants sabent que no és veritat.

Aniràs a votar, evidentment.

No, jo no podré votar, perquè l'estat espanyol triga anys a donar-nos la nacionalitat. Em donen cita per d'aquí tres o quatre anys, i després trigaran dos o tres anys més a respondre.