Els últims dies de la Catalunya republicana

Mig milió de persones fugen a França

Amb molts pocs dies, entre el 26 de gener i el 10 de febrer del 1939, mig milió de soldats i civils intentarien creuar la frontera i refugiar-se a França.

26 de gener

Franco ocupa Barcelona i la 'purifica' amb misses massives

"Batir y destruir al enemigo, a esta misión de persecución han de encaminarse todos los esfuerzos y las tropas no pueden perder ni un solo día su capacidad de maniobra ". Aquestes eren les instruccions de l'exèrcit franquista implicat en la conquesta de Barcelona. Els soldats de Franco, però, hi acabarien entrant pacíficament. Els persistents bombardejos havien aplanat el camí: les bombes i la metralla havien matat més de dues mil persones. Dels 60.000 edificis que hi havia a la ciutat, 3.000 havien estat danyats. Barcelona estava esgotada. Amb un sol dia, 90.000 soldats van acabar amb qualsevol resistència. " Una columna motorizada ha entrado a las cinco de la tarde en Barcelona siendo acogida con entusiasmo por la población ", assegurava un comunicat militar. Poc després es feia la primera missa a la plaça Catalunya. El país havia d'expiar els seus pecats. Franco s'afanyaria a canviar de fisonomia la ciutat i a esborrar dels carrers el passat roig i separatista.

27 de gener

Comença a funcionar un eficaç sistema de repressió i depuració

Franco no perdia el temps. L'endemà mateix es va crear un sistema de gestió excepcional que només va aplicar-se a la capital catalana: los Servicios de Ocupación. Tenia la seu al Palau Robert i va estar vigent fins l'1 d'agost. Era l'encarregat de depurar més de 15.800 funcionaris de la Generalitat; de vigilar el que publicaven els diaris; de censurar el correu; de verificar la requisa de documentació que acabaria formant els papers de Salamanca ; de gestionar les presons i els passaports o de donar el vistiplau al canvi de nom dels carrers. El nou govern esperonava la població a denunciar el veí i els companys: "Un dels espectacles més repugnants dels primers dies eren les cues impúdiques de delators que esperaven torn en ple passeig de Gràcia (casa Segura) per destil·lar verí a l'oficina de denúncies que manté la Falange d'acord amb els militars", escrivia un ciutadà.

Aquell 27 de gener Miquel Mateu i Pla, a qui Franco tenia en gran estima, va prendre possessió del càrrec d'alcalde de Barcelona. El dictador no tindria mai motiu de queixa: Mateu va dirigir la ciutat amb mà de ferro. Va reaparèixer La Vanguardia, ara com a La Vanguardia Española. I els conqueridors van ordenar el tancament de la ciutat. No es podia entrar ni sortir sense permís.

28 de gener

Les carreteres s'omplen de milers de soldats i civils

Havia començat un llarg període de repressió, però a Catalunya encara hi havia guerra. "No os dejéis descorazonar por las desgracias. Sea vuestro temple el de acero. Vendrán días mejores, en los que habremos de recordar orgullosos nuestro comportamiento en la adversidad", deia, des de Figueres, el president del govern republicà, Juan Negrín. El cert, però, és que els membres del govern circulaven des de feia dies amb cert desconcert per l'Empordà. I mentre Negrín donava esperança, el general republicà Vicente Rojo informava que Catalunya no podia salvar-se. Per inferioritat, per falta d'homes i material, i per falta de suport internacional.

Mig milió de persones acabarien fugint i creuant la frontera. L'espectacle era dantesc: milers i milers de persones feien una fila ininterrompuda per les carreters. Alguns portaven a l'espatlla el que devia ser tot el seu tresor personal. "Todo este último esfuerzo para prolongar la agonía de una situación que no ha ofrecido nunca dudas es una responsabilidad más que añadir a los tremendos instintos criminales de que han dado prueba Companys, Negrín, Azaña, los comunistas y los anarquistas. El pueblo catalán conservará una memoria perenne de estos gerifaltes ", publicava La Vanguardia Española. Franco ja reescrivia la història. Hi hauria molts més titulars rabiosament franquistes que tenien com a objectiu adoctrinar els ciutadans.

1 de febrer

L'aviació feixista bombardeja estacions i camins

Aquell dia va caure Vic i l'endemà Berga. El 4 de febrer era ocupada Girona. L'aviació feixista no deixava de bombardejar ciutats i estacions on s'amuntegaven els refugiats: " Hoy, también en combate aéreo, nuestra aviación ha derribado otros dos Ratas seguros y uno probable, y además ha bombardeado el aeródromo de Vilajuïga, los objetivos militares del puerto de Valencia; provocando incendios y explosiones y los de la estación ferroviaria de Gerona ", deia el comunicat militar franquista. Figueres acollia milers de refugiats. "Los servicios sociales intentaban resolver el problema a tanta criatura desamparada. La Intendencia general, que disponía de víveres, montó varios comedores colectivos. Se transformaron las salas públicas, los cafés, los círculos políticos y cuantos locales lo consentían, en dormitorios. Pero que la promiscuidad era el frío de la noche. Quienes no conseguían plaza en los improvisados albergues se refugiaban en las escaleras y los portales de las casas. Así y todo eran muchos los que se tenían que apretar a las paredes, arropados hasta la cabeza con mantas militares ", escrivia el periodista i polític basc Julián Zugazagoitia.

5 de febrer

El govern republicà creua la frontera francesa

"I va ser així com, en un dels últims dies de la República instaurada el 14 d'abril de 1931, deixàvem Catalunya, seguint per una carretera que més que això era un camí veïnal. A l'hora convinguda s'inicià la marxa. De primer Companys amb l'altre president, el d'Euskadi i, seguidament tothom, enmig del silenci", escrivia el polític i escriptor Josep Maria Poblet. Aquell dia els soldats francesos no van tractar diferent el president català: cridaven " Allez, Allez! " i preguntaven si duia armes. A les sis del matí, Manuel Azaña, la seva esposa i l'escorta també van creuar la frontera. "El hecho de que, dejando sus tropas desbaratadas sobre el campo de batalla, los dirigentes rojos hayan huído a Francia, ha producido enorme impresión en el mundo entero. La Historia no registra un caso de deserción semejante ", escrivia Augusto Assía a La Vanguardia Española.

8 de febrer

L'exèrcit franquista ocupa una Figueres devastada

L'exèrcit franquista va ocupar Figueres. La ciutat havia estat bombardejada divuit vegades des de l'inici de la guerra. "Mai a la vida havia vist una cosa semblant. Molta gent morta, cadàvers destrossats, pèls i vestits penjant dels arbres i cossos decapitats. L'endemà també va ser dramàtic. Els cadàvers s'amuntegaven al cementiri pel seu enterrament", escrivia l'alcalde de Figueres, Ricard Martín Serra. Durant les últimes setmanes de la Guerra Civil a Catalunya, els atacs sobre la ciutat s'havien intensificat per tal de col·lapsar les vies de comunicació amb França i evitar que es convertís en un nucli de resistència.

9 de febrer

Les tropes franquistes arriben al coll del Pertús

" En Cataluña, a las once horas y 35 minutos, una de nuestras columnas alcanzó la frontera en el coll del Perthus. El espectáculo que presenta la carretera desde un par de kilómetros antes de La Junquera es verdaderamente desolador, porque refleja la marcha de los restos de un ejército en total derrota: los coches y camiones abandonados, algunos de ellos incendiados, bidones de gasolina, herramientas, tornos, armamento, papeles, cadáveres, carros agrícolas y ganado abandonado cubren de tal modo la carretera que materialmente es imposible llegar en coche a la frontera ", recollia el comunicat de guerra franquista. Aquell mateix dia s'aprovava la Ley de Responsabilidades Políticas amb capacitat per jutjar fets amb efectes retroactius fins al 1934. Les sancions podien ser restrictives de l'activitat, limitatives de la llibertat i econòmiques.

10 de febrer

La guerra, a Catalunya, ha acabat

El comunicat de guerra franquista és clar: "La guerra en Cataluña ha terminado ". El mateix 10 de febrer va començar a funcionar el camp de concentració d'Horta. El nombre de presoners no deixaria de créixer els mesos següents. El 2 de gener del 1940, quasi un any després de l'ocupació, hi havia 16.985 persones empresonades a la província de Barcelona. Només el primer any, a tot Catalunya, van morir executades un miler de persones.