Turoperadors, els amos del sol i platja

Barcelona / PalmaEls turoperadors van ser fonamentals per promoure el turisme de masses i, en concret, el de sol i platja. En destinacions com les Balears, van avançar diners als propietaris de terrenys a la costa per aixecar-hi hotels. Als anys 50 i 60, els europeus començaven a tenir temps lliure i la cultura d’anar de vacances s’estenia. Aquesta implicació inicial en el desenvolupament del turisme al Mediterrani els va donar una posició de control que avui encara conserven de manera molt considerable en el turisme de sol i platja, “que pot arribar al 80% del total de reserves, mentre que en l’urbà han anat perdent posicions”, confirma la presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca, Imma Benito.

Amb l’aparició d’internet, algunes veus van anunciar que la comercialització directa dels hotelers acabaria amb els turoperadors. Res més lluny de la realitat. “Han sabut protegir la seva venda a través del control de producte, creant les seves pròpies marques i oferint un servei diferent del que es pot adquirir a través de webs”, explica Jaume Ferrer, responsable de contractació del majorista Jumbo Tours.

TUI, el turoperador europeu més gran, és una companyia que factura més de 18.000 milions d’euros anuals, que té 155 avions i 3.500 agències de venda al carrer. Entre aquest gegant i Thomas Cook, el segon operador en importància, controlen el 50% del mercat de sol i platja en països com el Regne Unit. “Sempre han controlat moltes places de vol, tenen els seus propis avions i, a més, quan van veure que podia perillar el control del mercat, es van implicar en cadenes hoteleres. Així tenen des de l’oficina de venda fins al llit”, explica Tomeu Deyà, degà de la facultat de Turisme de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

“Internet ha provocat un canvi en el món de les vacances, però el de sol i platja resisteix amb una estructura en què el turoperador juga un paper important, si bé els marges cada vegada són més petits, perquè abans per ser un intermediari calia una gran inversió. Ara n’hi ha de molt petits”, explica Tom Peeters, responsable de Natalie Tours, un dels operadors més importants al Mediterrani gràcies al mercat rus. En el cas dels russos, i dels països de l’Est en general, “la dependència del turoperador encara és més gran que la d’anglesos o alemanys, perquè l’idioma és una barrera, fa menys temps que surten de vacances i prefereixen un intermediari conegut”, diu Peters.

Comoditat i garanties

La comoditat, les garanties de poder reclamar i la gran inversió publicitària dels majoristes europeus fan que els turoperadors encara siguin imprescindibles. “Els hotelers aspirem a incrementar la venda directa, perquè ens és més rendible. Però seria absurd negar la importància dels grans operadors. Són marques conegudes, que generen confiança, i moltes famílies es posen a les seves mans des de fa anys”, explica Pere Pasqual, propietari de Viva Hotels.

Hi ha qui pensa que l’hoteler de sol i platja no ven més directament per falta d’hàbit, però Ferrer ho nega: “L’hoteler té com a prioritat la venda directa, així que no és una qüestió de la dedicació de l’empresari, sinó dels costums de compra del client i la força que segueix tenint la turoperació, a més del control de places de vol”. Els turoperadors es mostren molt implicats en les destinacions amb més demanda. A la costa catalana, l’andalusa, al País Valencià o les Balears tenen oficines de representació i una tropa de joves guies que esperen els turistes quan arriben a la destinació.

Són molts els que en comptes d’anar al portal de l’empresa d’allotjament busquen un portal on puguin comparar preus. Els metacercadors són comparadors com Expedia, Priceline, Orbitz, Booking, Hotels.com o OneTravel. “Tenen un risc molt baix, perquè en realitat no són propietàries ni d’hotels ni de places, només tenen contractes per aconseguir un bon preu i fan de mostradors i comparadors”, assegura Tomeu Deyà des de la UIB. Treballen a canvi d’una comissió i han proliferat els últims anys. Logitravel és l’exemple d’una agència de nova generació. Ofereix tots els serveis, però únicament per internet. “No tenim l’eina de la comunicació cos a cos. Per tant, el que fem és recollir moltes dades i inferir automitzacions que ens permetin donar un servei personalitzat. Això possibilita que sapiguem, per exemple, que si un client ens entra per Barcelona vol anar a Menorca i si entra per Madrid prefereix Eivissa”, diu Tomeu Bennasar, director general de la companyia.