Un judici sota sospita

BarcelonaLes preguntes

1. ¿Té prou base jurídica la imputació de Mas, Ortega i Rigau?
2. ¿Com valora el xoc entre legalitat i legitimitat democràtica que planteja el judici?

Olga Tubau, advocada penalista

1. No hi ha hagut una obertura de judici oral absolutament infonamentada. Amb la jurisprudència que hi ha entorn del delicte de desobediència, i amb els fets concrets que són objecte d’acusació, hi ha una base raonable de discussió jurídica. Això no impedeix, però, que els arguments de la defensa siguin jurídicament més raonables i convincents. El delicte de prevaricació ja és més difícil de mantenir, perquè s’estaria fonamentant en la prevaricació per omissió: és a dir, que Mas, Ortega i Rigau no haurien dictat les resolucions administratives necessàries per evitar la consulta. Això és més fàcilment rebatible des d’un punt de vista jurídic.
2. És la primera vegada que es planteja aquest xoc, però crec que podria afectar el que es coneix com l’element subjectiu de la desobediència: el fet de saber que s’està desatenent una resolució judicial i voler desatendre-la. El xoc permet a la defensa sostenir que per part dels acusats no hi havia voluntat de desobeir, sinó que ells valoren com a necessitat superior el compliment d’un mandat de les urnes. En aquest sentit, es pot plantejar que els acusats valoren que han de tirar endavant una proposta que estava inclosa en el seu programa electoral i que els votants estan esperant que ho facin. En definitiva, que quan Mas, Ortega i Rigau van fer o no unes accions que van permetre tirar endavant la consulta del 9-N, no ho haurien fet per desobeir frontalment el que els requereix el Tribunal Constitucional, sinó per complir amb un mandat democràtic.

Joan Queralt, catedràtic de dret penal de la UB

1. No es dona cap dels elements per concloure que Mas, Ortega i Rigau van cometre els delictes de desobediència i prevaricació. En el cas de la desobediència, cal que abans hi hagi hagut una ordre personal i directa i un avís que hi haurà un càstig si no es compleix l’ordre. D’altra banda, quan la Generalitat va rebre la suspensió del 9-N no va fer cap acció més perquè ja ho tenia tot fet. I, malgrat que el govern espanyol va demanar al TC una execució de sentència, el tribunal va respondre al desembre, quan ja s’havia celebrat la consulta. Els acusats tampoc van cometre prevaricació. Cal tenir en compte que la llei de consultes no estava declarada inconstitucional, sinó suspesa. El TC ha admès en altres casos que es pot treballar amb una llei suspesa.
2. Si la llei no és democràtica no serveix per a res, i el TC ha d’adequar la legalitat a la democràcia. Al Canadà es va fer un referèndum i la justícia va concloure que, malgrat que el valor de la llei és innegociable, de vegades cedeix davant del principi democràtic. És una reserva de la llei per a casos excepcionals com el de Catalunya.

Mercedes García Arán, catedràtica de dret penal de la UAB

1. De base jurídica n’hi ha. Una altra cosa és la interpretació que ja va fer part de la fiscalia, assenyalant que no va haver-hi requeriment posterior a la suspensió de la consulta. En aquest sentit, la jurisprudència diu que no hi ha desobediència si no hi ha un requeriment previ. En el cas de la prevaricació, hi ha base legal per acusar, però també hi ha arguments en contra que pot utilitzar la defensa: que les decisions que es van prendre formen part de l’àmbit de la discrecionalitat administrativa.
2. De legitimitat democràtica cadascú fa la seva, mentre que la legalitat tenim clara quina és. I després hi ha la manera d’interpretar la legalitat. Estic d’acord que hi ha uns actes polítics que són legítims i que, des d’una interpretació democràtica de les lleis, és possible evitar una responsabilitat penal. En el cas del 9-N, doncs, és possible defensar-se de l’acusació amb arguments basats en una interpretació democràtica de les lleis.

Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB

1. La base jurídica de la imputació té algunes limitacions. Pel que fa a la prevaricació, no sembla que s’hagi pogut acreditar que va haver-hi un procediment administratiu després de ser suspesa la consulta del 9-N. Si ens fixem en el delicte de desobediència, quan el govern espanyol va impugnar la convocatòria de la consulta també va demanar al Tribunal Constitucional (TC) que, a més de suspendre-la, recordés a la Generalitat l’obligació de complir amb la resolució. Això no ho va fer, i la jurisprudència diu que no hi ha delicte de desobediència si no hi ha una ordre directa perquè facis o deixis de fer una cosa. Una ordre que sí que existia en el cas de Forcadell [jutjada per haver permès el debat i la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent]. Amb tot, i partint de la informació que tenim, sembla que hi ha elements per pensar que la base inicial de la querella contra Mas, Ortega i Rigau no era prou sòlida.
2. En democràcia, hi ha moments en què la legalitat i la legitimitat se solapen. Les persones que es manifestaran demà entenen que el judici del 9-N no és legítim, i l’interpreten com un fet repressiu i exagerat per l’escassa base jurídica de la imputació. Però pot haver-hi un malentès de fons. Mas, Ortega i Rigau no són jutjats per haver posat les urnes, sinó per desobeir un jutge i realitzar uns actes conscients que eren il·lícits. Si el problema de fons fos posar les urnes, estarien imputades totes les persones que van col·laborar de manera activa en la realització de la consulta.

Miguel Capuz, vicepresident de la secció de dret penal de l’ICAB

1. La base jurídica de la imputació són les resolucions del TC, que són d’obligat compliment. I quan no s’acaten, s’està desobeint i, a més, prevaricant. La discussió del judici serà si els acusats van col·laborar o tirar endavant la consulta. És una qüestió de prova. S’haurà de provar si són ells els que dirigien la consulta. I això s’intentarà demostrar amb l’obertura dels col·legis, la cessió d’aparells informàtics, etc. Les dades objectives hi són: es va fer una consulta i hi havia una resolució que la suspenia. El problema de prova es pot donar si s’entén que la resolució s’havia de notificar personalment als acusats o n’hi havia prou que arribés a la Generalitat.
2. Aquest és un debat més polític que jurídic. Els acusats poden ser representants del poble, però la llei diu que les resolucions del TC són d’obligat compliment, i s’han de complir. Si no, el que s’ha de fer és canviar la llei. El mandat democràtic és una expressió que està molt de moda, però la democràcia és el respecte de les lleis. En cas contrari, s’acaba la democràcia.