Un tribunal decantat ara a la dreta

MadridEl TC s’enfronta amb la consulta en la sentència de més transcendència des que va ser renovat el juny del 2013. El formen dotze juristes: quatre els va triar el Congrés, quatre el Senat, dos el Consell General del Poder Judicial (un organisme designat per les Corts) i dos directament el govern espanyol. Així, set els ha triat de manera directa o indirecta el PP i cinc el PSOE. El tarannà del seu president, Francisco Pérez de los Cobos, podria apuntar a la inclusió d’algun gest amb els que defensen el dret a decidir dels catalans, però sempre dins d’una sentència que anul·larà amb tota seguretat la llei de consultes i el decret que convoca el 9-N.

El president

Francisco Pérez de los Cobos

No va començar amb bon peu a la presidència del TC. El País va revelar que havia pagat la quota d’afiliat del PP durant tres anys, fins al 2011. El seu llibre d’aforismes, Parva memoria, inclou desafortunats comentaris sobre els catalans. Tot i això, el president del TC no milita al sector ultra de la judicatura. Ho demostra el fet que, tot i haver col·laborat amb la FAES, va ser l’únic magistrat del sector conservador que va rebutjar el recurs del PP a la llei del matrimoni homosexual del govern de Zapatero.

Altres conservadors

Andrés Ollero

Encarna els posicionaments extrems, especialment en el camp de la moral. Ponent de l’encara sentència pendent sobre la llei socialista de l’avortament, l’hemeroteca el retrata. “Deixar avortar una mare -va dir el 1987-és autoritzar un acte de guerra contra el seu fill”. Va ser diputat del PP durant 17 anys, fins al 2003, i és de l’Opus Dei.

Ricardo Enríquez

Integra la terna que va fer efectiu el gir a la dreta del TC. Va ser designat al març per substituir el difunt -i també conservador- Francisco José Hernando. Prové del Tribunal Suprem i va ser el candidat proposat per sis Parlaments autonòmics.

Antonio Narváez

Va arribar al TC després de la renúncia d’Enrique López la primavera passada quan va ser detingut en estat ebri i circulant en moto pel centre de Madrid. De baix perfil polític, Narváez prové de la carrera fiscal. De fet, va ser tinent fiscal del Tribunal Suprem.

Juan José González Rivas

També procedent de l’últim acord per la renovació del tribunal, la seva especialitat és el dret contenciós administratiu. Les seves sentències el situen com un magistrat conservador, sense matisos.

Santiago Martínez-Vares

Va participar en una de les sentències del Tribunal Suprem que va establir el castellà com a llengua vehicular a les escoles. Va presidir la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), la majoritària en la carrera judicial.

Pedro González-Trevijano

Va ser rector de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid i membre de la comissió governamental que va analitzar el futur del Valle de los Caídos. Va oposar-se al trasllat de les restes del dictador perquè serviria per “separar, dividir i tensionar”.

Els progressistes

Luis Ignacio Ortega Álvarez

Assessor en el primer govern socialista de Felipe González, és l’autor de l’esborrany del nou estatut d’autonomia de Castella-la Manxa. El text no va arribar a aprovar-se perquè el PP li va retirar el suport al Congrés.

Fernando Valdés Dal-Ré

Figura destacada del PSOE a la judicatura. Va ser el màxim responsable de l’Advocacia de l’Estat, el servei jurídic del govern espanyol, entre el 1986 i el 1990, un període en el qual també integrava el Consell d’Estat. Especialista en dret laboral, va participar en el programa amb el qual Zapatero va concórrer a les eleccions del 2004 en aquesta matèria.

Juan Antonio Xiol Ríos

Català de naixement i amb trajectòria al TC, abans de ser-ne magistrat, i al Tribunal Suprem, va ser ponent el 2011 del vot particular favorable a la legalització de Bildu, en contra de la majoria. Va ocupar un càrrec de director general a Justícia amb el PSOE entre els anys 1985 i 1990.

Els més autonomistes

Adela Asua

És la vicepresidenta del TC des del juny del 2013. Va ser escollida a proposta del Parlament basc amb el suport del PSOE. És catedràtica de dret penal especialitzada en terrorisme i violència de gènere.

Encarna Roca Trias

Es va presentar en el seu dia com la quota catalana, amb el vistiplau del PSOE. Procedeix del Suprem i va ser la primera dona catedràtica de dret civil. Va votar anul·lar la declaració sobiranista però va ser clau per suavitzar la sentència.