Tres projectes de Constitució en un text

Barcelona26 de febrer del 2015. El Consell General del Poder Judicial suspenia de sou i feina el jutge Santiago Vidal per haver redactat una proposta de Constitució catalana. Una tasca -fora de l’horari laboral- que el va posar en el punt de mira per haver imaginat com seria la República Catalana. Aquell va ser l’inici d’una de les tres propostes de Constitució que han elaborat diversos grups de la societat civil. Tres textos que ara un grup de professionals de diversos àmbits ha fusionat en un únic text. S’han aplegat en una mateixa plataforma, batejada amb el nom de Constituïm, que es presentarà en societat a finals d’aquest mes. De fet, ahir i avui s’han tancat al monestir de Poblet per llimar els últims serrells de la seva proposta de Constitució catalana que volen entregar al Parlament.

¿D’on sorgeix aquesta proposta de Constitució? El text és fruit de la fusió de tres propostes de Constitució prèvies: la de l’equip del jutge Santiago Vidal; la del grup Constitucio.cat, dirigit per Oriol Vidal Aparicio, i la Constitució elaborada sota la batuta de l’enginyer Joan Fonollosa. Aquests tres textos es van presentar conjuntament el gener de l’any passat a l’Ateneu Barcelonès i, des de llavors, s’han recollit aportacions ciutadanes a través d’internet. La tasca del grup Constituïm ha consistit a fusionar tot aquest material a través d’un treball “minuciós” i d’un debat “intens”. Fa mesos que es troben setmanalment dividits en cinc grups diferents: drets, funció legislativa i executiva, funció judicial, organització territorial i economia.

Quin és el seu objectiu? Des del grup insisteixen que és només una proposta per generar debat, una aportació més a la fase ciutadana del procés constituent, previst en el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP. “Nosaltres no som ningú, només entreguem una proposta que volem que sigui el punt de partida per al procés constituent”, exposa a l’ARA el portaveu del grup, Jordi Domingo.

Els grans ítems de la proposta

Els redactors d’aquesta proposta advoquen per un poder judicial independent, que tindria com a principal novetat que l’executiu no pugui determinar el pressupost del poder judicial. És a dir, que l’administració de justícia no depengui dels recursos pressupostats per l’executiu i disposi d’un percentatge del PIB determinat per llei. També preveuen una espècie de Consell General del Poder Judicial -amb un altre nom- integrat per representants de la carrera judicial que gestionin el pressupost. També eliminen el Tribunal Constitucional i el substitueixen per una sala de garanties constitucionals al Tribunal Suprem.

En el capítol dels drets fonamentals, que asseguren que és un dels “més consensuats”, proposen fer de la Constitució catalana un text “capdavanter”, explica Francesc Xavier Jaurena, jurista i membre del grup. Si a la Constitució espanyola els drets socials són principis rectors de la política social i econòmica, en la proposta de Constituïm són “drets fonamentals”, cosa que significa que són executius davant els tribunals i que l’Estat ha d’establir un sistema de garanties per donar-ne compliment. Per posar un exemple, pretenen equiparar la protecció del dret a la llibertat d’expressió o de participació política al dret a l’habitatge o a la sanitat. Aquests drets de la Constitució espanyola no es poden reclamar als jutjats, destaca Jaurena.

També inclouen altres drets vinculats a les noves tecnologies, la compatibilitat de la vida humana i el planeta o els drets relatius al cos humà i la vida humana.

Defensa i llengua

Els temes més espinosos en el debat han sigut l’estatus de la llengua i la necessitat (o no) de tenir exèrcit. També són els àmbits en què s’han rebut més aportacions ciutadanes. En el cas de la llengua, per exemple, es van rebre més de 200 esmenes per internet i encara no s’ha arribat a un acord definitiu. Es va valorar, per exemple, que el castellà tingui un “règim transitori” de cooficialitat mentre que el català sigui la llengua oficial. En l’àmbit de defensa, han preferit fugir de la dicotomia entre exèrcit sí o no i establir un sistema per “garantir la defensa sense exèrcit”, apunta Eduard Vinyamata, professor de conflictologia i membre del grup. Fan referència a la seguretat entesa en “sentit ampli” i no a la defensa: volen una “agència de seguretat nacional” centrada en la intel·ligència.

La societat civil sobiranista vol impulsar una convenció constituent catalana

Constituïm no és l’única iniciativa de la societat civil per enfilar el debat constituent. Reinicia ja fa gairebé un any que camina per promoure la discussió sobre les bases del nou país. Les dues iniciatives pretenen coordinar-se aviat. Reinicia és un paraigua que agrupa les principals entitats del sobiranisme civil: ANC, Òmnium, Sobirania i Justícia, Parlament Ciutadà, Col·lectiu Drassanes i Procés Constituent, entre d’altres. Tenen la intenció de presentar a finals de febrer el projecte de convenció constituent catalana, una proposta de mètode per estructurar la fase ciutadana del procés constituent, que ha de ser “molt participatiu”. El seu portaveu, Jaume López, explica que pretenen recollir les propostes ciutadanes en un llibre verd, per una banda, i un informe de caràcter constitucional, per una altra, per entregar-lo al Parlament.