Tres mesos de padró per accedir a la sanitat

BARCELONA.El Govern ha fet equilibris per complir amb la pretesa exigència de l'Estat de frenar l'anomenat turisme sanitari i garantir, a la vegada, l'atenció sanitària als immigrants sense papers que a partir de dissabte i en compliment del reial decret del govern espanyol es quedarien sense accés gratuït a la sanitat pública. La fórmula ha estat crear una targeta específica per als estrangers en situació irregular, que, per primer cop, hauran d'acreditar un empadronament mínim i continuat de tres mesos a Catalunya.

També hauran d'acreditar que tenen ingressos inferiors a la renda bàsica (640 euros) i que, per tant, no es poden permetre pagar la sanitat. Amb aquest nou document -no tindran la targeta actual perquè el decret no ho permet- podran accedir al metge de família, a urgències, al transport sanitari urgent, a la prestació farmacèutica amb un copagament del 40% i a programes d'interès sanitari com el seguiment de malalties cròniques com la sida i la vacunació. Per a l'atenció especialitzada, caldrà que una comissió ho autoritzi amb l'objectiu, segons el departament de Salut, d'evitar l'anomenat turisme sanitari.

Aquest document, només vàlid a Catalunya, s'haurà de renovar anualment. A partir del segon any obtindran una nova targeta, també vàlida per a un any, que inclourà directament l'accés als metges especialistes sense necessitat d'una autorització prèvia. "Cap immigrant quedarà desatès de la sanitat pública", insistia ahir el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa. Les entitats socials critiquen, però, que es creen dues vies d'accés a la sanitat.

Segons càlculs del Govern, a partir de dissabte -quan entra en vigor el decret espanyol que vincula l'accés a la sanitat a la condició d'assegurat- unes 600.000 persones a Catalunya que no han cotitzat mai deixaran de tenir sanitat pública gratuïta. En total, es calcula que són un 8% de les targetes sanitàries les que deixaran de funcionar. La majoria, unes 420.000, corresponen a ciutadans de nacionalitat espanyola, com persones amb rendes superiors a 100.000 euros -que no estan coberts segons el decret- i també persones sense recursos, religiosos, professionals liberals que no han cotitzat mai, però que no tindran cap problema per anar a l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) i regularitzar la seva situació. El problema és per als 180.000 estrangers irregulars que es quedaran al marge del sistema i per als quals s'ha previst aquesta targeta específica. Hi haurà un període transitori de sis mesos durant el qual es manté la cobertura actual.

Mesura "discriminatòria"

Per primer cop, la targeta sanitària no s'obtindrà automàticament amb l'empadronament, sinó que caldrà un període mínim de tres mesos de padró. En els projectes de llei de la llei òmnibus, el Govern ja preveia una empadronament mínim -en aquell cas de sis mesos- per rebre assistència sanitària però en el tràmit parlamentari aquest requisit va acabar saltant a causa de la polèmica que va generar.

També ara. Lluís Puigdemont, de Càritas Girona, es mostrava ahir "sorprès" en conèixer els nous requisits. "És discriminatori i crea una població de segona que tindrà una targeta diferent que, a més, s'haurà de renovar anualment amb el cost econòmic que suposa". Els metges destaquen que els sensepapers no són els que més recursos consumeixen. "El turisme sanitari no té res a veure amb els sensepapers i s'estan barrejant conceptes", deia Jaume Sellarés, del Col·legi de Metges de Barcelona, que considera que hi ha detalls tècnics encara per aclarir. "Als metges no ens han dit que fem res diferent del que hem estat fent fins ara", indicava. Jesús Ospina, del Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, qualifica la mesura de "pegat". "No cobreix automàticament els especialistes ni les analítiques. Hi ha moltes ambigüitats: com funcionarà el comitè que ha d'autoritzar els especialistes?"

Imma Guixé, coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya, valorava "positivament" el gest del Govern però considera que els tres mesos de padró són un "obstacle" per accedir a un dret bàsic.

Efecte crida

Catalunya se suma a altres comunitats autònomes que tampoc aplicaran el decret espanyol. El conseller de Salut, Boi Ruiz, no preveu un "efecte crida" respecte a altres comunitats que sí que l'apliquen perquè creu que, al final, les altres també hauran d'acabar atenent els sensepapers. En cas que es produeixi, però, "ja l'abordarem", va dir. Segons el Govern, l'atenció als immigrants s'ha garantit per motius de "salut pública". "La salut d'un afecta tothom", va dir. Intentarà, però, cobrar l'atenció sanitària als països d'origen dels ciutadans estrangers, tinguin o no un conveni establert per fer-ho.