"Si tinc temps et dic per quedar, ok?"

RipollEren quarts de quatre de la tarda quan un dels terroristes de Cambrils, Houssaine Abouyaaqoub, s’intercanviava missatges amb un company com si no hagués de passar res al cap de deu hores. Segons ha pogut saber l’ARA, un amic li va preguntar per on parava últimament perquè “estava molt perdut”, però ell li va posar l’excusa que “tenia feina aquest estiu i que es volia comprar un cotxe”. Ell va insistir que l’avisés si tenia lliure una estona d’aquella setmana per anar als karts de Roses i Abouyaaqoub li va respondre: “Vale, perfecte, jo si tinc temps et dic, OK?” Una conversa d’allò més normal entre dos amics que fa temps que no es veuen i en què res fa sospitar que un d’ells, en realitat, pensava cometre un atemptat aquella mateixa nit.

Els més propers encara no s’expliquen com el Houssaine va tenir la sang freda de participar en un atemptat. “Ell sempre em treia de les baralles i posava pau quan discutíem amb gent”, va assegurar un dels amics girant el cap a banda i banda sense entendre què li devia passar pel cap. I és que els que el van conèixer diuen del Houssaine que era un nano tranquil, generós i que sempre reia. Però com va passar amb la resta d’integrants de la cèl·lula terrorista, uns mesos abans dels atemptats va començar a fer petits canvis que en aquell moment semblaven insignificants, però que ara podrien tenir importància. Per exemple, ell sempre havia anat amb una colla d’amics que eren tant d’origen magribí com català, però a finals de maig, quan va acabar el curs d’electromecànica a la Fundació Eduard Soler, va deixar de tenir contacte amb els de sempre i només s’ajuntava amb la resta de membres de la cèl·lula, especialment amb els més joves, Moussa Oukabir, Omar Hychami i Said Aalla. “El dimecres abans dels atemptats estaven aquí asseguts el Moussa, l’Omar i el Houssaine parlant de manera ben normal”, va indicar una de les seves companyes de classe, assenyalant els bancs del davant de la pista de futbol de Ripoll. Un comportament que tampoc els va fer sospitar perquè sempre havien sigut molt amics entre ells.

No obstant això, sí que els va sorprendre quan van veure que, algunes setmanes abans de l’atemptat, Mohamed Hychami va estar ensenyant a conduir en cotxe i moto el més petit de tots, el Moussa, de només 17 anys. “El veies conduint el cotxe pel poble de nit i fent pràctiques amb el Moha”, van destacar. I no era l’únic. També l’Omar i el Said conduïen una moto sense carnet pels carrers de Ripoll per fer pràctiques.

A més, uns dies abans de la massacre alguns dels nois van començar a vendre objectes personals. Dimecres passat el Moussa li va voler vendre la bici a un amic però el va avisar que “havia de ser aquell mateix dia perquè l’endemà marxava a Alemanya”. El Mohamed també va posar a la venda el seu cotxe a través d’una aplicació i el Younes va donar veus per si algú volia la seva moto nova. Però això no és tot. Un dels pares dels amics es va trobar l’Omar fa dos mesos i aquest li va anunciar que deixaria la feina “perquè estava planejant altres coses”, sense entrar en detalls.

L’imam, el cervell

Com altres familiars, els seus amics també creuen que va ser l’imam l’instigador dels atemptats i qui va enredar els joves per cometre l’atrocitat. I amb només 19 i 20 anys, tenen la teoria que primer “va enganyar els més grans, i ells els germans petits”. A més de veure’ls moltes nits amb l’imam, un d’ells també recorda que, quan Abdelbaki es Satty va marxar de la mesquita petita, el Younes es va empipar molt i va dir a la seva mare: “Ha de tornar i si cal comprem una mesquita perquè no marxi”.