Com sortir de la bombolla (en 5 còmodes passos)

BarcelonaAles xarxes socials s’hi entra voluntàriament, però es paguen peatges sovint inadvertits. Aquesta és una guia informal per saltar-se la barrera.

Admetre que tenim filtres d’autoafirmació

El primer pas és reconèixer l’existència del problema. És pura naturalesa humana voler envoltar-nos dels nostres similars. El problema és que, mentre que la vida real ens assegura prou interaccions amb gent diversa perquè els nostres punts de vista es confrontin amb altres visions, el coneixement profund que tenen les xarxes socials dels nostres interessos i moviments fan que tinguin molt fàcil exposar-nos només a continguts confortables que reafirmen les pròpies creences. La bona notícia: si estàs llegint aquest article, probablement aquest primer pas ja el deus haver fet.

Mantenir una dieta mediàtica variada

De la mateixa manera que ningú assenyat mantindria una alimentació basada de manera exclusiva en entrecots amb patates (per molt que adori els entrecots, i les patates), també en el consum mediàtic val la pena diversificar la dieta. Com que les bombolles han generat una polarització dels continguts, una mesura assenyada és informar-se d’un tema proper -per exemple, la qüestió catalana- incloent en el menú algun diari estranger, que tingui prou distància per aportar perspectiva. Quan els mitjans contraris a la ideologia pròpia són obertament hostils, triangular amb una perspectiva com més externa millor permet saber on hi ha el punt d’equilibri i quin dels dos pols s’hi acosta més.

Examinar (i canviar) la configuració de Facebook

A dalt, a la dreta. Allà és on Facebook hi té un discretíssim triangle invertit, que desplega un menú on hi ha, entre d’altres, l’opció News fe ed preferences. Allà podem triar quins usuaris i mitjans volem veure prioritàriament quan ens connectem a Facebook. És una bona idea posar-ne algun que sigui d’una ideologia contrària a la pròpia, però que alhora sigui rigorós i s’expressi en termes respectuosos envers les posicions rivals. El quidés si això existeix, en determinades postures.

Despistar l’algoritme, de manera professional

Per als que tinguin ganes d’una mica més de gresca, existeixen programes i extensions que permeten despistar els algoritmes que decideixen què veiem, i què no, a les xarxes socials. Facebook monitoritza l’activitat a la seva xarxa i també la navegació dels usuaris. Escape Your Bubble, per exemple, pregunta al lector quin és el seu posicionament polític i envia falsos senyals a Facebook per assegurar que l’usuari rep punts de vista alternatius als seus. AdNauseam està pensat per despistar Google, generant visites aleatòries de manera que el cercador no sap aleshores quins anuncis són els que poden interessar-te. Es tractava d’una extensió de Chrome que Google ha bloquejat però que amb (uns mínims) coneixements informàtics es pot instal·lar manualment.

Capbussar-se en el món analògic i sortir al carrer

Després de les solucions tecnològiques proposades, aquesta pot semblar molt pedestre, però oxigenar el cervell i sostreure’l de la lògica de les xarxes socials és un exercici bàsic. Legions de psicòlegs treballen a Twitter i Facebook investigant com poden fer que els usuaris passin més temps a les seves xarxes. Tancar-los en una bombolla és una d’aquestes estratègies. La imatge que ofereixen de qualsevol debat, a més, resulta molt polaritzada, per les dinàmiques pròpies d’aquestes plataformes. Parlar mirant els ulls d’altres humans sol ser una experiència que demostra, primer, que en la zona de grisos hi nia sovint la veritat, i segon, que hi ha una tendència natural a trobar el que uneix, més que no separa.