La situació del català, en 18 indicadors
Reduir la salut del català en una única xifra és quimèric: la llengua pròpia del país viu situacions dispars segons els àmbits. Us oferim un resum dels indicadors més significatius
Barcelona9,8 milions de parlants
És la xifra global de tots els territoris de parla catalana. No vol dir que el parlin habitualment, sinó que el saben parlar.
5,5 milions de parlants sense que sigui la llengua materna
Hi ha 2,25 parlants de català per cada parlant inicial d'aquesta llengua (és a dir, que la va tenir com a materna). És una llengua atractiva, amb una ràtio semblant a l'anglès (2,52). El castellà, en canvi, només té 1,65 parlants per cada parlant inicial.
9,9% de parlants amb el castellà com a llengua mare es passen al català
En canvi, només el 2,2% de parlants que tenen el català com a llengua materna acaben passant-se al castellà com a idioma prioritari.
1 milió de lectors
La xifra creix: des del 2007 ha pujat un 9,5%. En canvi, el nombre de lectors en castellà (encara majoritari) ha baixat un 5,3%. Només el 9,5% de castellanoparlants d'origen, però, llegeixen llibres en català.
2,1 milions d'oients de ràdio
La ràdio en català ha crescut de manera notable en pocs anys i ja és l'idioma preferit dels catalans, amb el 57,9% dels oients per a aquest mitjà. El 2012 2.154.459 catalans es declaraven oients de ràdio en català, cosa que converteix la ràdio en el mitjà en què el català obté millors dades, en relació amb el seu nombre de parlants.
22a llengua més traduïda
En el món de traduccions literàries, té un pes molt superior al que li tocaria per nombre de parlants. I és la 26a llengua en traduccions d'altres idiomes.
1,1 milions de lectors de diaris
Mai a la història hi havia hagut al país tants lectors de diaris en català. Tot i la crisi que travessa el sector, cada matí 1.097.000 catalans llegeixen algun diari en la llengua pròpia del país. L'aparició de l'ARA i l'edició doble de La Vanguardia han millorat aquest índex els últims anys.
3% de pel·lícules amb versió doblada al català
A més a més, la versió doblada al català només suposa el 15% del total de projeccions.
26,1% de quota per al català a la televisió
En els últims dos anys -i en un marc de consum televisiu creixent- el català ha guanyat 700.000 seguidors i ja suma 3.785.000 espectadors. La CCMA acapara el 22,7% del share televisiu, sobre un total del 26,1%.
36% d'ofertes de feina que requereixen saber català
Un informe d'Adecco Professional del 2011 indica que el català és un actiu per aconseguir feina. El 36,12% de Catalunya, però, baixa fins al 9,61% en el cas de les illes Balears i fins al 6,47% pel que fa al País Valencià. El comerç, la sanitat i els serveis són les àrees amb més demanda.
68,1% de botigues de Barcelona que fan rètols en català
La xifra ha crescut en sis punts respecte a l'última enquesta de l'Ajuntament, feta dos anys enrere.
8% de demandes judicials presentades en català
De les 425.000 demandes presentades, 34.537 es van redactar en català.
6% de productes de supermercat etiquetats en català
Tot i que des del 2010 el Codi de Consum obliga a etiquetar almenys en català les dades obligatòries dels productes, el 94% d'empreses no ho compleixen.
277 llengües al territori de parla catalana
Tot i la preeminència del castellà, difícilment els Països Catalans es poden considerar bilingües. El nombre de llengües creix de les 271 a la 277 en només un any.
34a llengua a internet
Davant de comunitats amb més parlants, com ucraïnesos i serbocroates.
19è idioma més usat a Twitter
Segons un estudi de la Universitat de Cornell (Nova York), el català supera els 100.000 usuaris actius en aquesta xarxa social.
61,9% de webs en català
L'observatori Wiccacc mostra un creixement sostingut del català a les webs d'empreses i institucions presents a Catalunya. L'entitat elabora un butlletí mensual amb les marques que s'incorporen al català.
0,5 punts més de nota en castellà que en català
Segons les dades de les proves de selectivitat del 2012, la mitjana en català és del 5,99, mentre que en castellà la nota mitjana és de 6,43. Aquesta diferència tira per terra la noció que el model d'immersió lingüística és un impediment perquè els catalans aprenguin la llengua castellana.