Un setembre de revàlides polítiques

BarcelonaEl curs polític espanyol i català arrenca amb els deures pendents de l’últim exercici. Plats forts per començar: a Madrid, un debat d’investidura en què el candidat, Mariano Rajoy, té les de perdre. El futur immediat és incert, però tot i els obstacles confia en una segona investidura triomfant a l’octubre. A Catalunya, escenari igualment incert: si els cursos polítics ja comencen forts des que els Onzes de Setembre han deixat de ser una anècdota, el d’aquest any viurà debats decisius per al futur del Govern. La qüestió de confiança al president, el 28 de setembre i amb l’aprovació dels pressupostos com a teló de fons, marcarà en poques setmanes el futur de Carles Puigdemont i el procés sobiranista.

254 dies de bloqueig espanyol

Dimarts es compliran 254 dies de govern espanyol en funcions sense que l’horitzó polític estigui aclarit. “La formació d’un govern és més un desig que un fet”, va dir resignat ahir Rajoy en l’acte d’obertura del curs polític del PP, a Pontevedra. El president en funcions, a qui falta poc per complir cinc anys de legislatura, se sotmetrà a la sessió d’investidura que va negar-se a protagonitzar després del 20-D. El candidat del PP, guanyador còmode de les segones eleccions, sap que sortirà derrotat de les dues votacions per escollir-lo president, dimecres i divendres. Un tràngol que es volia estalviar un dirigent polític amant de superar els problemes per esgotament, i que fins ara bevia d’una majoria absoluta que el feia invencible al Congrés.

Rajoy no s’havia mogut des del 20-D. Aleshores, el popular no va voler tacar-se en cap negociació i va esperar la inanició de qualsevol alternativa per convèncer la resta que ell era l’únic candidat possible a la Moncloa. La seva actitud no el va guiar fins a una investidura, però el va premiar a les urnes el 26-J, en què va sortir reforçat.

Ara Rajoy es mou, però, amb una majoria insuficient i unes cartes similars a les de Pedro Sánchez quan ho va intentar; el candidat del PP ha de sotmetre’s a una investidura “bluf” -així definien els populars l’intent dels socialistes-, sense els suports suficients. Amb resultats a les urnes diferents (Sánchez era el perdedor dels comicis, Rajoy n’és el clar guanyador), els dirigents tracen trajectòries paral·leles: han aprofitat la ductilitat de C’s per aconseguir el sí dels d’Albert Rivera amb poc cost polític, i utilitzaran el primer debat d’investidura com a catapulta per aconseguir els suports que els falten.

Sánchez no ho va aconseguir per l’obsessió de Podem (frustrada a les urnes) per superar-los i la negativa en rodó del PP a subscriure un “pacte de perdedors”. ¿Farà la mateixa fi Rajoy? El president del govern en funcions està tranquil: el sí de Rivera, amb el vot d’una sempre voluntariosa Coalició Canària, li assegura 170 vots favorables, a sis de la majoria absoluta necessària. Aquests escons, pensen a les files populars, tard o d’hora cauran, ja sigui per la incapacitat del PSOE d’aguantar la pressió o perquè el PNB renegui del que ha dit fins ara.

El president no volia sotmetre’s al Congrés fins a tenir amarrats els vots. La idea era mantenir el rellotge de la investidura aturat per incrementar la pressió sobre el PSOE. Amb la condició de fixar dia i hora per al debat (una de les poques imposicions de què pot presumir Ciutadans), el candidat del PP va jugar amb el calendari per forçar que unes hipotètiques terceres eleccions siguin el dia de Nadal. Una martingala per seguir collant un PSOE que interpel·la dia sí, dia també: “Resultaria ridícul plantejar uns tercers comicis, encara que després de veure la forma de comportar-se d’alguns, desgraciadament tinc dubtes raonables”, va dir ahir.

Els dubtes raonables no són només de Rajoy: la possibilitat d’unes terceres eleccions és real, encara que a Madrid es preveu una investidura a l’octubre, quan s’amplia el ventall d’opcions per al PP. Totes les mirades es focalitzaran al 25 de setembre, dia en què votaran bascos i gallecs. L’aritmètica d’Euskadi pot ser clau per decantar la balança a l’Estat: un resultat que obligui el PNB a comptar amb el PP pot forçar un canvi d’actitud dels nacionalistes al Congrés per subscriure una revisió basca del pacte del Majestic. El càlcul -faltaria un vot per a la majoria, fàcil de decantar- el desitgen al PSOE per deslliurar-se d’haver de fer president Rajoy i el preveuen al PP com a alternativa.

Reformes a tres

El PP prefereix el PSOE, i confia en una patacada dels socialistes a les basques i gallegues per evitar un pacte amb els nacionalistes -hauria de replantejar-se la política recentralitzadora, i C’s hi posaria problemes-, i inclinar el debat polític entorn a la “gran coalició”. Tot i que si el PSOE s’acaba abstenint seria un gest per acabar amb el bloqueig, per a la majoria de les reformes que pretenen fer el PP i C’s necessiten els socialistes. Amb Podem marginat, els independentistes també exclosos del joc i la resta insuficients per formar majoria, al PP i C’s els cal el PSOE per fer realitat els punts d’un pacte que s’ha de firmar avui.

Negociat tot a la baixa

El PP ha cedit poc amb Rivera, que ha hagut de pagar el malestar dels populars amb el to del dirigent taronja quan va presentar les exigències per votar sí. El contracte únic s’ha convertit en una reducció del nombre actual; l’eliminació de les diputacions passa a ser una disminució de despesa de les administracions; els 7.000 milions per a un pla de xoc social han baixat fins als 2.800 -de l’amnistia fiscal-, i la definició de corrupció s’ha limitat i n’exclouen prevaricació, malversació i frau. C’s, que presumia de condicions “innegociables”, ha acabat negociant-ho tot a la baixa.

A canvi, es podran posar la medalla de descongelar la situació. La pilota estarà a la teulada del PSOE, la pressió sobre el qual s’anirà incrementant dia a dia. Són molts els barons socialistes que donen per feta una futura abstenció, tot i la insistència de Sánchez que el no és inamovible. El dirigent socialista, però, té els dies comptats, i en un partit en què el poder autonòmic encara dicta sentència, la necessitat d’alguns barons per pactar pressupostos regionals amb el PP pot acabar amb la resistència de Sánchez. No obstant això, el discurs no és unànime, com ho demostra que encara ahir Miquel Iceta va defensar que Sánchez ha d’intentar formar una majoria alternativa si el PP fracassa.

El candidat Rajoy es presentarà dimarts com una víctima del bloqueig i assenyalarà el PSOE per buscar un vot que permeti “les grans reformes” que necessita Espanya i que exigeix Europa, delerosa de l’acord. Al president espanyol no li ha molestat estar gairebé un any en funcions i ara se sent més a prop que mai d’una segona legislatura. L’aritmètica i el calendari fan que el seu millor aliat per tornar a ser president sigui la seva arma política preferida: el temps.