Seven handicaps for our English level
La meitat dels adolescents no saben parlar anglès. L'Eurobaròmetre situa els alumnes de 15 anys de l'Estat a la cua d'Europa en l'aprenentatge d'aquest idioma, que ha esdevingut la 'lingua franca' moderna. A Catalunya, les coses no són pas gaire millors. Segons un estudi de la Universitat de Cambridge de l'any 2010, el nivell d'anglès dels catalans era fins i tot lleugerament inferior que a la resta de l'Estat. La nota mitjana dels catalans al First Certificate era de 68,5, per sota del 69,1 estatal. Per què no sabem prou anglès? Mirem d'esbrinar-ne els motius.
El factor cultural
Els països europeus amb pitjors nivells de competència en llengües estrangeres són el Regne Unit i França, tal com va posar en relleu l'Eurobaròmetre lingüístic publicat aquesta setmana. Francesos i anglesos no hi veuen el profit a aprendre una altra llengua, probablement perquè consideren que la pròpia ja és internacional.
Doncs, segons apunten algunes veus, això mateix pot estar passant a casa nostra. "Si els catalans no tinguéssim també el castellà, seríem com els holandesos i els danesos", que tenen uns nivells molt alts d'anglès perquè han constatat que és necessari en l'àmbit internacional, assenyala el president de l'Associació de Professors d'Anglès de Catalunya (APAC), Miquel Berga. Ell parla, de fet, d'una "mandra sociològica dels catalans a aprendre anglès, que encara és més accentuada entre els que tenen el castellà com a primera llengua", a causa d'aquesta "sensació que saber anglès no és determinant perquè el castellà ja és una llengua internacional".
Però, tal com va assenyalar dijous la comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut de la Unió Europea (UE), Androulla Vassiliou, l'anglès avui no és només una llengua estrangera d'ampli abast mundial, sinó que "s'ha convertit en la llengua franca internacional".
La falta de professors nadius
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va amenaçar a l'abril amb la "insubmissió" per poder contractar professors nadius d'anglès per al seu sistema públic d'ensenyament. Tot i que qualsevol ciutadà de la Unió Europea pot obtenir una plaça com a mestre o professor en un altre país europeu, a la pràctica, la dificultat d'homologar el títol de magisteri els impedeix en molts casos treballar en escoles i instituts de l'estat espanyol. Alhora, per obtenir feina en el sistema públic català, han d'acreditar el nivell C de català.
Tot i que el departament d'Ensenyament no disposa de les xifres de professorat segregat per nacionalitats, és clar que són pocs els professors d'anglès nadius als centres escolars catalans. N'hi ha més a les escoles oficials d'idiomes (EOI), però tampoc no gaires més.
No és només Esperanza Aguirre qui opina que els professors nadius són una peça clau per al bon aprenentatge d'un idioma, però també hi ha veus discordants. El president de l'Associació de Professors d'Anglès de Catalunya (APAC), Miquel Berga, assenyala, per exemple, que "es pot ser nadiu i ser un mal professor d'anglès".
El director de Desenvolupament de Cambridge a Espanya, Xavier Ballesteros, hi està d'acord. Argumenta que l'alumne no distingeix si l'accent és nadiu o no fins que no té un nivell mitjà-alt i que els joves tenen avui moltes opcions a internet i la televisió per sentir la parla nadiua de l'anglès. Segons Ballesteros, només calen dos nivells lingüístics més que l'alumne (un B2 com a mínim) per poder fer classe.
Com s'ensenya a les escoles
Un 27,4% dels alumnes catalans acaben primària amb un nivell molt baix d'anglès, segons l'última avaluació d'aquest cicle. Tot i l'esforç del Govern des del 2005 per introduir l'anglès com a llengua vehicular en algunes assignatures, aquests plans -que han dut a terme 1.345 centres fins ara- no han aconseguit canviar les coses.
El director de Desenvolupament de Cambridge a Espanya, Xavier Ballesteros, destaca l'error comú en moltes escoles catalanes de començar l'ensenyament d'anglès per la gramàtica en lloc de la part oral, que seria la manera "natural" d'aprendre, i demana que es comenci a ensenyar abans.
El president de l'Associació de Professors d'Anglès a Catalunya, Miquel Berga, recela d'aquest avançament de l'edat d'inici i assenyala que els plans d'immersió en anglès són un pas "en la bona direcció". En destaca, però, el handicap de "la baixa formació en anglès dels mestres i professors catalans, sobretot a primària". Aquest curs, 2.353 docents públics catalans estan apuntats als cursos gratuïts d'anglès que els ofereix la Generalitat.
El model universitari
Fins a la implantació de Bolonya, el nivell d'anglès dels estudiants universitaris catalans era molt desigual. És a partir de la integració europea, l'any 2008, que l'anglès s'introdueix de manera regular a les aules universitàries i els centres públics comencen a impartir assignatures en aquesta llengua.
L'Espai Europeu d'Educació Superior va posar sobre la taula la necessitat d'unes competències mínimes en una llengua estrangera. Les universitats públiques catalanes van acordar que tots els graus incloguin "l'exigència del coneixement d'una tercera llengua, preferentment l'anglès", i que cada centre decideixi quin nivell demana als seus alumnes. El curs vinent es graduarà la primera gran fornada d'estudiants de grau catalans i l'Agència de Qualitat Universitària haurà de verificar si centres i alumnes han fet els deures en aquest tema.
La barrera econòmica
La crisi ha reduït els alumnes als cursos d'anglès. Ho constaten tant a l'Institut d'Estudis Nord-americans com a les seus de Cambridge a Catalunya i en altres centres com la UAB Idiomes, on "s'ha reduït sobretot el perfil de gent de 30 a 40 anys", explica el subdirector, Richard Turner. També des de la seu de Cambridge a Espanya, Xavier Ballesteros afegeix que "les empreses han retallat molt en formació d'anglès als treballadors" els dos últims anys.
Ara bé, la barrera econòmica apareix abans i tot, ja que bona part de l'anglès que aprenen molts infants no és a l'escola, sinó a les activitats extraescolars. "No acostuma a passar en cap altra assignatura que la meitat dels alumnes facin classes particulars i l'altra no", apunta el president de l'Associació de Professors d'Anglès de Catalunya i professor de literatura anglesa a la UPF, Miquel Berga.
De fet, l'Eurobaròmetre constata diferències de puntuació de més d'un punt quan s'incrementa també en un punt l'índex socioeconòmic i cultural de les famílies. Aquest índex (que té en compte el nivell d'estudis dels pares i els recursos familiars) té més influència, diu l'informe, en les habilitats de "comprensió lectora i expressió escrita" en anglès i no tant en la comunicació oral.
Tot i així, l'estudi europeu remarca que aquesta no és l'única explicació als baixos nivells d'anglès a l'estat espanyol, ja que "els resultats dels alumnes espanyols són inferiors als esperats per al seu índex socioeconòmic i cultural".
Estades a l'estranger
Tot i l'èxit creixent del programa Erasmus per als universitaris, les estades a l'estranger no reben encara prou incentius públics. Uns 500 catalans marxen cada any d'Erasmus a països de llengua anglesa i el Govern dóna ajuts a la mobilitat a 1.600 alumnes més, però "encara rebem més estudiants dels que enviem a fora", diu el vicegerent de docència de la UPF, Pere Torra. La Generalitat ofereix una vintena de beques l'any perquè una classe viatgi 15 dies a un altre país a fer un projecte comú amb un centre d'allà, i una petita part de l'Erasmus beneficia els alumnes de formació professional. Però aprendre anglès a un altre país és encara una opció massa poc estesa per motius econòmics.
Més versió original
Portugal i Grècia tenen nivells d'anglès força superiors als de l'estat espanyol. Gairebé tothom coincideix a destacar un fet quan es pregunta el motiu d'aquesta diferència: són països on les pel·lícules s'emeten en versió original subtitulada. És obvi que el fet d'acostumar l'oïda a l'anglès a través de la televisió i el cinema facilita l'aprenentatge de l'idioma.
A Catalunya, el llavors conseller d'Educació Ernest Maragall va proposar l'any 2007 -des de Finlàndia, on era en viatge oficial- que les televisions públiques catalanes emetessin totes les pel·lícules i sèries en versió original. La iniciativa va ser rebuda amb reticència pels operadors de televisió i finalment va quedar en paper mullat. Però avui ja és innecessària, perquè la introducció de la TDT ofereix a l'espectador l'opció d'escollir entre la versió doblada i l'original. Tot i així, falta encara un canvi de costums.