De la segona residència i el càmping al turisme ‘low cost’

BarcelonaEl cotxe atapeït de maletes fins dalt de tot, els nens embotits al darrere, a vegades amb algun avi, i els pares al davant. El destí: la segona residència situada a poc més d’una hora, on la família s’instal·lava de finals de juny a mig setembre. El pare desapareixia entre setmana i s’hi afegia plenament a l’agost. Aquest era el model d’estiueig que seguien les famílies de classe mitjana durant bona part de la segona meitat del segle XX. Avui això ha desaparegut. Quins han sigut els motius? ¿I les conseqüències?

Vacances fragmentades

Permeten fer més viatges al llarg de l’any i a preus més assequibles

“El canvi social en l’oci, provocat en part per l’abaratiment dels preus del sector aeri, ha modificat el model de vacances”, explica el catedràtic d’economia de la URV Juan Antonio Duro. La gent vol viatjar durant tot l’any, pot gaudir de la possibilitat de l’intercanvi de residència i de totes les fórmules de turisme col·laboratiu, i això fa que es divideixi el període de descans i que la gent estigui en un mateix destí poc temps. “Ara a l’estiu s’acostumen agafar entre dues i tres setmanes, de les quals una es destina a fer un viatge i la resta es passa a la segona residència”, diu Duro. La professora de recursos humans de la UOC Gina Aran afirma que és positiu fer aquesta fragmentació perquè costa menys tornar a la rutina, permet fer viatges assequibles fora de la temporada d’estiueig i optimitza l’organització de les empreses. “Els clàssics dos torns es deixen de concentrar en un de sol a l’estiu i fa que sigui més senzill i menys costós cobrir les vacances dels treballadors”, especifica.

L’agost ja no és inhàbil

El 82% de les companyies mitjanes i grans no tanquen

Només un 18% de les empreses de més de 100 treballadors de l’Estat pengen el cartell de “Tancat per vacances” a l’agost, segons un estudi de l’auditoria Grant Thornton publicat fa un any i fet entre més de cent empreses de tots els sectors. L’estudi apunta que un 45% de les companyies redueixen la seva activitat a l’estiu, fet que permet fer torns de vacances, i l’altre 37% mantenen el ritme habitual o fins i tot tenen un pic de feina durant el període estival. “Les empreses són cada cop més globals, cobreixen mercats més amplis i la seva competitivitat no els permet tancar per descans, cal atendre els clients allà on siguin i en tot moment”, apunta Aran.

Més dones treballant

S’han incorporat al món laboral les filles de famílies de classe mitjana

“Les dones de classe treballadora sempre han estat al mercat laboral”, deixa clar Vicent Borràs, professor del Grup d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB. Però en les últimes tres dècades han començat a treballar les filles de les dones de classe mitjana que sí que s’havien quedat a casa a criar les seves filles. “Aquest grup ja no pot reproduir el model d’estiueig de la seva infantesa perquè per motius laborals no poden traslladar-se dos mesos a la segona residència”, detalla. Tot i així, Borràs manté que és un grup petit respecte del total de la població i recorda que una part important continua sense poder marxar de vacances. Segons dades de l’última enquesta sobre condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística, el 34% dels catalans no es van poder permetre anar de vacances almenys una setmana el 2016.

Els destins damnificats

Per al sector és més difícil planificar ara les necessitats de serveis

L’actual model de vacances és molt més inestable, fet que afegeix pressió a la gestió dels serveis públics. “L’entrada massiva de gent en un període curt de temps pot crear problemes de congestió”, alerta Duro. El catedràtic apunta que hi ha estratègies per minimitzar-los com tenir recursos per captar turisme durant l’any a través, per exemple, de l’organització d’esdeveniments culturals o gastronòmics fora del període estival o modulant la política de preus. “Durant la temporada alta pots apujar-los i durant la baixa reduir-los, per aconseguir que el visitant et vingui de manera més repartida”, explica. Tot i així, Duro reconeix que és molt complicat modular els fluxos turístics.

Barcelona ja no es buida

En 7 anys creixen un 29% els turistes que dormen en hotels de la ciutat

L’any passat 9.065.650 turistes es van allotjar com a mínim una nit en un hotel de Barcelona, un 29% més que el 2009, segons dades de l’Ajuntament. La capital catalana s’ha convertit en un clar exemple de ciutat turística que pateix saturació. Atrau turisme de sol i platja, de negoci, cultural i d’oci tot l’any. El centre on es mouen els visitants és molt petit i provoca problemes urbanístics. “Quan el mercat ens diu que hi ha un element que està congestionat, abans de prohibir res, s’han de tocar preus”, insisteix Duro. El catedràtic apunta que Barcelona té marge per apujar la taxa turística. Actualment es paguen fins a 2,25 euros per persona i nit, mentre que ciutats com París poden arribar als 4,40 euros en els allotjaments de més categoria i 8,75 a Brussel·les.