LA GESTIÓ DE L’ÈXIT

El sector que ha alleugerit el cop de la crisi a Barcelona

El turisme representa el 13% del PIB i ocupa 68.000 persones, tot i que el 85% dels contractes són temporals

El sector que ha alleugerit  el cop de la crisi a Barcelona
Georgina Ferri
11/02/2017
3 min

Barcelona“La meva Barcelona és la Barcelona d’aleshores. [...] Parlem d’una ciutat bruta i desordenada, relativament pobra, amb arbres malalts, un mar oliós i pocs turistes. No s’assemblava gens, ni de dia ni de nit, al parc temàtic de palmeres i disseny de l’actual Barcelunya ”. Així descriu el periodista Enric González a Memorias líquidas (Jot Down Books) com era la Barcelona de la Transició.

Amb les Olimpíades de l’any 1992, Barcelona va aparèixer al mapa i cada vegada ha anat rebent més turistes. Segons dades de l’Ajuntament, en els últims 5 anys el turisme a Barcelona ha experimentat un creixement del 18,5%. La porta d’entrada dels turistes són infraestructures com el port de Barcelona i l’aeroport del Prat. L’any 2015 el port va registrar 2,5 milions de moviments de creueristes, un 7% més que l’any 2014, i el nombre de passatgers de l’aeroport va créixer un 5,7%: va passar de 37,6 milions el 2014 a 39,7 milions el 2015.

Els diversos economistes consultats per l’ARA calculen que l’impacte directe del turisme a Barcelona és d’entre un 12% i un 14% del PIB de la ciutat. “És una xifra que cal prendre’s amb molta prudència, perquè és molt difícil estimar-ne l’impacte i perquè el turisme és un concepte molt complex”, diu l’economista Miquel Puig. En canvi, el catedràtic d’economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Juan Antonio Duro estima que “l’impacte tant directe com indirecte és el doble, d’un 24% del PIB, i va en línia amb el pes que té el turisme en altres capitals europees”. En el mateix sentit s’expressa el professor del departament de màrqueting d’Esade Josep-Francesc Valls, que afirma que, “gràcies a la importància del turisme dins de l’economia de la ciutat, Barcelona ha viscut la crisi de manera diferent”.

No ho veu així Antonio Paolo Russo, professor de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV: “El turisme distribueix bastant malament la riquesa generada en el sector: salaris molt baixos i costos socials ingents davant de grans beneficis que s’escapen de la societat”.

Segons dades del consistori barceloní, el turisme ocupa 68.000 persones, però des de l’any 2011 que els salaris augmenten molt per sota de l’IPC i un 85% dels contractes són temporals. “Amb una altra regulació del mercat laboral, el turisme hauria tingut un impacte positiu sobre els salaris, però com que demana personal poc qualificat i com que s’ha trobat amb una enorme oferta de treballadors d’aquestes característiques, no s’ha detectat un impacte sobre els salaris”, diu Puig.

Per a Duro, “l’activitat turística té un impacte quantitatiu molt rellevant i beneficia moltes altres activitats”, però també ha de ser regulada, perquè “té algunes externalitats negatives, com ara la concentració en determinades zones, un fet diferencial amb altres capitals europees”. En aquest sentit, Russo afegeix: “El turisme té uns costos socials importants, com el creixement del cost de la vida, dels serveis i dels béns de consum; restriccions a l’accés a l’habitatge, i costos més intangibles com la contaminació i l’ocupació de l’espai públic”.

Revertir els beneficis

Per poder compensar els inconvenients, el Pla Estratègic de Turisme Barcelona 2020, presentat per l’Ajuntament, explora gravar les activitats amb més impacte i constituir el Fons Econòmic Turisme i Ciutat, destinat a finançar activitats que ajudin a pal·liar els efectes del turisme als districtes més pressionats. “S’ha de compensar els ciutadans”, assegura Valls.

El catedràtic de la URV Joan Antonio Duro demana també reflexionar sobre si ja s’ha arribat al límit de turistes a la ciutat, i assegura: “L’estratègia de creixement de Barcelona ara ha de passar per Catalunya. Això desestacionalitzaria la resta de Catalunya i permetria reduir externalitats negatives a Barcelona ciutat”.

stats