Un Sant Jordi que mira cap al 2014

BarcelonaDes de fa més d'una dècada, per a escriptors i editors Sant Jordi comença a l'Hotel Regina. N'hi ha que hi van vestits de comunió, disposats a imposar-se a cops de colze a l'hora de la foto oficial. D'altres prefereixen aprofitar aquest moment de desconcert per instal·lar-se a la barra i atipar-se de croissants i ensaïmades. Ahir, Antonio Baños es va decidir a evocar la rebel·lió catalana amb un cafè amb llet en una mà i un minientrepà de pernil a l'altra. "L'editorial em va encarregar un assaig per a aquest Sant Jordi amb tan bon ull que coincideix amb un centenar de novetats sobre la independència", explicava, minuts abans que en plena plaça Catalunya, al costat de l'edifici del Banco Español de Crédito, es pengés una pancarta enorme on hi posava: Catalonia, Europe's next state .

Al Regina no hi havia Albert Sánchez Piñol, que, segons dades del Gremi de Llibreters, ha estat l'autor més venut de la diada, amb la novel·la Victus . Els autors no l'hi posen fàcil, últimament, a Isabel Martí: l'any passat, Jonas Jonasson no va poder ser a Barcelona per signar L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra , i aquest 2013 Sánchez Piñol no ha trencat l'hàbit de quedar-se a casa durant la diada tot i que el seu és un dels llibres que han aixecat més polseguera durant els últims mesos. "L'Albert no vol aigualir la festa, però a l'hora de les signatures pesa l'antropòleg que porta a dins i se li fa incòmode", deia Isabel Martí, a qui sempre li quedarà Josep Maria Espinàs. L'escriptor, que ahir presentava Una vida articulada , recordava que fa 59 anys que participa en la diada, i mai no ha deixat de trobar-se amb lectors amb ganes de dedicatòria, si bé ahir va abandonar la carpa que compartia amb María Teresa Campos i Víctor Amela.

A la cita del Regina d'aquest 2013 es va comprovar que autors com Federico Moccia passen desapercebuts al costat de clons expansius com Blue Jeans. Tant l'un com l'altre no van deixar de signar exemplars durant tot el matí, igual que Màrius Serra, Pilar Rahola, Carlos Ruiz Zafón o Jaume Cabré. Després d'una marató de dues hores a la parada d'Òmnium, l'autor de Jo confesso va enfilar rambla Catalunya fins a l'Hotel Comtes amb la cara untada de crema, però satisfet del contacte amb els lectors.

Tot i la diversificació de les vendes, Sant Jordi evidencia any rere any que els caçadors de firmes es concentren en una selecció petita d'objectius. La resta d'autors -la gran majoria- combinen alguna signatura ocasional amb mirades avorrides al telèfon mòbil o al paisatge humà, vistós i animat. És el que els passava a Joan Miquel Oliver o al tàndem format per Jaume Sisa i Carles Flavià. Al costat del cantautor i de l'humorista, Meritxell Falgueras cridava l'atenció gràcies a les ungles, pintades de vermell i amb dibuixos de roses incrustats.

Compradors sense pressa

Encara que als carrers cèntrics no hi cabia ni una agulla des de primera hora del matí, els venedors de llibres es miraven la concurrència amb suspicàcia: eren molts, els que remenaven el gènere, però molts menys els que es decidien a passar per caixa. "Esperem que a primera hora de la tarda la cosa s'animi", deien des de la parada d'Edicions de 1984, situada en ple passeig de Gràcia, al davant de la Borsa.

A les sis de la tarda, el Gremi de Llibreters feia les seves valoracions sobre la jornada i el missatge que donava era positiu: "La xifra de dades és similar a la de l'any passat, però no tindrem dades concretes fins demà", explicava el president, Antoni Daura, que remarcava també la incidència dels llibres "sobre la independència i l'estat propi". En cas que es compleixin les previsions, la xifra de facturació se situarà al voltant dels 18 milions d'euros, millor que la del 2011, que es va quedar en 17 milions.

Al llarg de la diada, la sensació que l'actualitat fuig constantment de les mans -passen massa coses en massa llocs alhora- es relaxa a l'hora de dinar. A més de l'Hotel Comtes, on Grup 62 convida els autors de la temporada i històrics de la casa, com Josep M. Castellet -sempre ben encorbatat i rialler-, s'hi sumava el dinar a peu dret a l'Hotel Mandarín organitzat per Random House Mondadori. Si la setmana passada s'especulava sobre la imminent absorció de Santillana, a l'àpat de Sant Jordi s'hi van deixar veure uns quants peixos grossos del grup editorial, sempre enganxats al telèfon mòbil, mentre alguns dels escriptors de la casa -Falcones, Cercas, Trueba- agafaven forces per a la tanda de signatures de la tarda, que en alguns casos s'allargaria fins a les nou, amb els autors inquiets per poder fugir a veure el Barça-Bayern.

La qüestió 'espinosa' de les xifres

A les sis de la tarda, el Gremi de Llibreters va fer pública la llista de llibres més venuts fins a les 16 h. Tant en català com en castellà, la primera posició va ser ocupada per Victus , d'Albert Sánchez Piñol. L'únic altre autor que repetia al pòdium de totes dues llengües era Falcones, amb La reina descalça . Tots dos escriptors s'enfronten a la història de maneres antagòniques: Sánchez Piñol connecta passat i present a partir d'una història vibrant, en què el setge del 1714 fa pensar en el present, i en el proper 2014; en el cas de Falcones, les connexions amb l'actualitat són anecdòtiques.

De les dades del Gremi sobtava la decisió de crear una categoria de mediàtics, en què Brúixoles que busquen somriures perduts , d'Albert Espinosa, era seguida de Pilar Rahola i Isidre Esteve. Autors com Sílvia Soler, Màrius Serra, Jaume Barberà i Víctor Amela, tots molt presents als mitjans, figuraven, discutiblement, en l'apartat de ficció.