Rodalies 3: quan viatjar en tren és un càstig diari

VicLa Isàvena Opisso, bibliotecària, 14 anys agafant cada dia el tren, ha vingut preparada: exhibeix una fotocòpia d' El 9 Nou , del 1991, amb el titular: "Pressions perquè Renfe abaixi en 20' el temps Vic-Barcelona". Doncs estem igual. O pitjor. Perquè mentre en totes les altres línies de Rodalies de Catalunya els han desdoblat les vies i ha augmentat la freqüència de pas, la R3 continua sent la línia maleïda: velocitats iguals que les de fa 80 anys, estacions descuidades on no es pot comprar o cancel·lar el bitllet, megafonies automàtiques que fan anuncis equivocats i, sobretot, retards: "Mai no és puntual. Sempre arribo tard. Els 10-15 minuts de retard sempre els haig de comptar", assegura la Isàvena.

La Glòria Francolí s'ha fet amiga de la Isàvena a base de compartir fatigues. Van muntar un grup anomenat Perquè No ens Fotin el Tren (#pqnoensfotintren) quan es van adonar que el pes de la degradació del servei podria fer que el Vallès i Osona acabessin abandonant la línia per cansament. "Jo no vull deixar morir el tren. És essencial que dignifiquem el transport públic".

El 'tren bala'

L'historial d'incidències és tan llarg que els viatgers s'han refugiat en la ironia. Quan es va posar en marxa un tren Vic-Barcelona directe, sense parades, dos cops al dia, el van batejar amb el nom de tren bala , que és com es coneix popularment la primera línia d'alta velocitat del món, Tòquio-Osaka, inaugurada el 1964. El tren bala triga dos minuts menys que els altres perquè circula per la mateixa via única. Això sí, no obre portes, encara que sovint, quan s'atura per cedir el pas en alguna estació, hi hagi passatgers a l'andana esperant-se a tres sota zero.

"Tot és imprecís, sempre has de deduir per quina via vindrà el tren". La Isàvena explica la història d'un nen de 13 anys amb síndrome de Down. El seu pare voldria que agafés el tren ell sol per baixar a Barcelona, però en aquestes condicions no s'hi atreveix. "Si visqués a Mataró, no tindria cap problema. Però viu a Centelles. Això no pot ser".

Atropellament mortal

Aquest estiu un home va morir a Tona en creuar la via pel pas senyalitzat, pensant que el tren pararia. Com que a l'estació no hi ha megafonia, no va saber que era un tren bala que no s'aturaria i li va passar per sobre. "Calen 80 morts com a Galícia perquè algú se'n faci responsable?", es lamenta la Isàvena.

A la Garriga puja la Carme Melcion, que confirma que "la intuïció del nadiu" és clau per superar la incògnita diària que significa enfilar-se a la R3. "I tot per escrit. Quan hi ha una incidència, sempre faig una queixa per escrit, perquè si som mandrosos i no en deixem constància, al final d'any Renfe podria pensar que la línia no dóna problemes". Les històries i els greuges surten sols: "Hi ha gent de la Garriga que no agafa el tren a la seva estació, se'n va en cotxe a Granollers, on la freqüència de pas és millor".

La invident que ajuda el seu gos

La Montse Uran puja a Centelles. Cada dia baixa a Barcelona per treballar a la centraleta del departament d'Ensenyament. Sovint arriba uns minuts tard: "Si sempre vaig a l'hora, perquè haig d'arribar tard? No és just". "Hi ha andanes tàctils, molt ben fetes, a Plaça Catalunya, per exemple. Però n'hi ha d'altres que són infernals. Si agafes un tren llarg, quan arribes a Centelles el vagó queda a un metre de terra. El meu gos pigall, lògicament, es posava davant meu per impedir-me baixar, perquè veia que m'obriria el cap. Però jo, com que ja ho sabia, baixava amb cura i després agafava la gossa i la baixava".

N'hi ha per estona

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar divendres a El 9 TV que l'any que ve es redactarà el projecte de tres bypass , dos entre Montcada i la Garriga, i un altre entre Centelles i Tona, i que la Generalitat invertirà aviat 13 milions d'euros per millorar la seguretat i la senyalització. Els viatgers recorden que el 2008 també hi va haver anuncis de millora que havien d'entrar en vigor el 2015. No se n'ha sabut res més. Per això acullen la notícia amb esperances ressentides pels incompliments i el pes d'una mena de maledicció històrica.

L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral (PSC), i l'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó (CiU), pugen al tren amb l'equip d'Ara TV. Budó creu que l'eix ferroviari Barcelona-Vic-Puigcerdà és, per a l'interior, tan vertebredor com ho pugui ser per a la costa el corredor mediterrani. Mayoral assenteix i recorda que la indústria del Vallès, Osona i el turisme de muntanya al Ripollès i la Cerdanya demanen una inversió ferroviària fins ara negada. A Vic ens esperen l'alcalde de la ciutat, acompanyat dels de Torelló, Ripoll i Puigcerdà. No és possible fer un cafè a l'estació. La cafeteria es va cremar fa més d'un any i no hi ha manera de reobrir-la per problemes amb l'assegurança.

Connexió inacabada amb França

La R3, coneguda històricament com a Barcelona - la Tor de Carol o Transpirenaica, va ser pensada fa un segle per unir Barcelona i París. "Ara, amb prou feines arriba a Parets", bromeja Mayoral. Els alcaldes presents somriuen amargament. Al nord, una regió econòmica amb capital a Tolosa podria connectar-se amb Catalunya i baixar fins a Barcelona pel camí més recte. "Però com voleu que vinguin, si nosaltres encara no hem solucionat els problemes de la nostra línia?", pregunta Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà. El 2013 encara queden senyals de quan Espanya no tenia cap interès a connectar-se amb Europa. Tenia? El mes que ve, 21 anys després del TGV Madrid-Sevilla, es connectarà amb França.