Robots, la nova classe treballadora que ja és aquí
L’automatització destruirà ocupació, però també crearà nous llocs de treball i incrementarà la productivitat
BarcelonaNo saben idiomes, no han estudiat cap màster prestigiós ni poden demostrar una experiència dilatada. Però, malgrat tot, les empreses, en alguns casos, els prefereixen. Els robots i, en general, l’automatització dels processos, estan transformant irreversiblement el mercat de treball. Són molts els estudis que dibuixen un horitzó de destrucció d’ocupació. Però també hi ha recerques i experts que assenyalen que, en conjunt, l’impacte de la innovació tecnològica que arriba serà positiu: es crearan nous llocs de treball i s’incrementaran la productivitat i la renda.
La Federació Internacional de Robòtica (IFR, per les sigles en anglès) pronostica que d’aquí dos anys hi haurà 2,6 milions de robots industrials. La intel·ligència artificial també s’està introduint en altres sectors. En conjunt, l’automatització farà perdre dos milions de llocs de treball a Espanya, segons l’OCDE. Un estudi recent de l’Institut McKinsey augura que un 12% dels llocs de treball a l’Estat estan en risc per aquest motiu. I una recerca dels economistes Daron Acemoglu i David Autor, del MIT, que culpa la globalització de la destrucció de més de 2 milions de feines, anuncia que l’automatització n’eliminarà moltes més.
“La robòtica no substitueix directament llocs de treball, el que fa és substituir tasques i funcions”, matisa Josep Lladós, professor d’economia i empresa de la UOC. Segons aquest economista, actualment hi ha entre un 10% i un 15% de llocs de treball on totes les tasques són automatitzables i, per tant, són els que patiran més l’impacte d’aquesta onada tecnològica. A més, hi ha un altre 30% que presenta una rutinarietat mitjana-alta.
Els experts responen dues preguntes clau sobre la robotització del món laboral
No només l’automoció o la logística incorporen màquines; els robots també han penetrat en la sanitat, l’atenció a les persones, la banca o el transport. Carme Torras, investigadora de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI), explica: “Quan els robots es van començar a introduir a les fàbriques substituïen feines poc qualificades que duien a terme homes. Ara ve una robòtica assistencial i de serveis que substituirà llocs de treball poc qualificats, però majoritàriament ocupats per dones”. “Les habilitats que estan desenvolupant les màquines són cada vegada més cognitives”, explica Lladós, que afegeix: “Per primera vegada, queden amenaçats part dels treballadors del coneixement”.
Més productivitat i renda
Malgrat un primer escenari desencoratjador, els experts vaticinen beneficis a llarg termini. “El progrés tecnològic, globalment, sempre ha sigut positiu per a l’economia”, recalca Lladós. L’economista explica que l’automatització també crearà nous llocs de treball, augmentarà la productivitat, la renda i l’ocupació en altres sectors. Als EUA, l’automoció va instal·lar 17.500 robots l’any passat, segons l’IFR, i l’ocupació va créixer en aquest sector en 260.600 persones, segons xifres oficials. En aquest sentit, l’estudi de l’Institut McKinsey pronostica que l’automatització incrementarà la productivitat entre un 0,8% i un 1,4% anualment.
Les xifres més positives potser aconsegueixen convèncer els treballadors per veure els robots no tant com una amenaça sinó com un company i un subordinat. És la robòtica que ve. “Cada vegada més -explica Torras- es va desenvolupant una robòtica col·laborativa: robots i persones treballant conjuntament, de manera que els robots facin les feines pesades i les persones les més qualitatives”. Torras explica que els robots han vingut a fer feines “brutes, avorrides i perilloses” i que “han d’alliberar temps de les persones perquè puguin fer feines més creatives, més humanes, de contacte i de benestar”. Al cap i a la fi, sempre hi haurà tasques en què les màquines no podran excel·lir com un humà, com les que impliquin creativitat o empatia.
Els efectes adversos, però, es notaran. L’automatització comportarà, segons Lladós, més desigualtat: els treballadors amb feines substituïbles cobraran molt poc i els que tinguin perícia amb la tecnologia o creativitat ingressaran molt més. Tant Lladós com Torras apunten que caldrà invertir en educació perquè els més amenaçats tinguin oportunitats. “Hem de demanar als nostres governs que estiguin amatents a pilotar el canvi tecnològic i a fer-lo inclusiu”, assenyala Lladós. Torras, per la seva banda, reclama als governs i a la indústria treballar per una robotització ètica: “Els robots han d’ampliar les nostres capacitats humanes. No hem de cedir el nostre poder de decisió i convertir-nos en una societat de l’oci en què el coneixement només el tinguin les màquines”.