Robert Tornabell: "Ja veurem la filigrana que fa el govern per esquivar Brussel·les"

El Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) haurà d'augmentar els seus recursos per afrontar el finançament de tot el que li espera. Robert Tornabell no veu clara l'opció escollida pel govern espanyol de crear un banc dolent . El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha repetit que l'Estat no hi posarà diners, però el catedràtic no s'ho acaba de creure.

Com es crearà aquest banc dolent ?

Doncs ho veurem previsiblement aquest divendres. Però la veritat és que tinc curiositat per comprovar com ho faran. Ja veurem la filigrana que fa el govern per esquivar Brussel·les. El problema és que si volem ficar diners en aquest banc dolent haurem de trucar a la porta del comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, una situació que no s'ha donat. Si hi ha aquests ajuts m'agradarà observar de quina manera no compromet el deute públic.

Però sembla que cada entitat podrà crear el seu banc dolent sense diners públics.

Ja ho veurem. Els bancs tindran una participació minoritària. Però la resta del capital de l'agència o l'entitat en què se segregaran els actius immobiliaris, de qui serà? Qui hi invertirà? I encara una altra pregunta: ¿es poden donar diners públics si aquesta agència manté una fitxa bancària, és a dir, si és com un nou banc?

En tot cas, si hi ha d'haver ajuts públics, com es podrien canalitzar?

A través del FROB, que ara només té uns 2.300 milions. S'hauria d'anar a una quantitat mínima de 15.000 milions, a través d'una emissió de deute, tenint en compte les privatitzacions previstes de CatalunyaCaixa, Banc de València i NovaGalicia. Sí que és veritat que les quantitats finals d'aquests rescats les paga el Fons de Garantia de Dipòsits, que paga el mateix sector bancari.

En aquesta última entitat, NovaGalicia, encara sembla que es vol arribar a una solució per donar entrada a inversors privats...

I qui hi entrarà? Serà molt difícil aconseguir que algú hi confiï. Crec que acabarà igualment com les altres (CAM, Unnim), en una subhasta entre entitats del sector.

En altres països s'han aprovat bancs dolents ...

A Irlanda es van crear una mena d'agències públiques. Al final, però, hi va haver un rescat. A Suècia hi havia un banc públic, amb l'estat al capital. Van crear un banc dolent i al costat un banc bo al qual anaven traspassant actius per vendre'ls. En el cas islandès el cost de la reforma financera va ser del 32% del PIB, mentre que en el cas del mercat espanyol, de moment, ha arribat als 20.000 milions d'euros, cosa que representa un 2% del producte interior brut (PIB).

Com es poden canalitzar els 11.000 milions que pot necessitar Bankia?

De moment, cal tenir present que Bankia compta amb 4.500 milions encara del denominat FROB I, els préstecs que es van facilitar fa temps i que ha de tornar a un cost del 8%. A partir d'ara, la quantitat final que es necessiti es prestarà a través d'obligacions convertibles. Però tornem a estar en el mateix cas, perquè hauran de tenir l'aval de l'Estat i l'autorització de Brussel·les.

¿Les autoritats europees han maltractat els bancs espanyols?

A veure, sí que és veritat que en el seu moment no van tenir presents les característiques dels bancs espanyols, que havien creat les provisions específiques. Aquest detall, va ser molt negatiu per als bancs espanyols, que durant molts anys havien fet molts esforços.

¿El consell de ministres d'aquest divendres podria decidir un canvi de governador al Banc d'Espanya?

No crec que ho veiem, això. En tot cas, el PSOE té potestat per nomenar un subgovernador.

No hem parlat de l'FGD. Sembla que també està eixut...

L'han buidat. Però això ho paguen els bancs. Amés de les entitats que encara s'han de vendre, n'hi ha quatre més de mitjanes que ara s'ha parlat que s'haurien de fusionar entre elles. No em sembla raonable que ara s'hagin d'integrar.