El risc de marxar precipitadament
BarcelonaEls consultors advertien tres raons bàsiques per canviar de seu l’octubre passat: no perdre l’aixopluc d’un regulador, evitar el boicot o, simplement, seguir el mateix corrent de les empreses que van liderar la fuga tot i no tenir riscos evidents. Entre els que van liderar les sortides hi va haver els bancs, que amb aquest moviment van intentar frenar la fuga de dipòsits que estaven patint en els seus comptes corrents.
En el sector del cava, una de les indústries que més sap què significa la paraula boicot, la crisi política va esclatar en el pitjor moment: a les portes de la campanya nadalenca, quan es concentren bona part de les seves vendes anuals. Freixenet, després de debatre-ho, va evitar canviar el domicili social, malgrat que el seu president, Josep Lluís Bonet, havia estat molt actiu políticament aquells mesos. En canvi, l’altra gran empresa de cava, Codorníu, va optar per traslladar la seu a Haro, a la Rioja, on hi ha la seva participada Bodegas Bilbainas.
Fonts consultades per l’ARA expliquen que l’aposta de Codorníu va tenir els efectes contraris als desitjats. Segons van explicar persones que han tingut contacte amb la direcció del grup, les vendes de Codorniu van caure al voltant del 20% a Catalunya durant la campanya de Nadal. Preguntada per aquest diari, però, la companyia ho nega i assegura que la seva facturació durant la temporada de Nadal es va reduir només un 1% a causa de la nova política impulsada per la companyia: pujada de preus per intentar prestigiar el producte. “El consum de cava català, en general, va tenir un lleuger descens en vendes i el grup Codorníu, com la major part d’elaboradors de cava, es va veure afectat per aquesta tendència”, va afirmar la companyia en un correu electrònic. El Consell Regulador del Cava va detectar que els seus escumosos fets fora de Catalunya creixien un 16% a tot Espanya, mentre que els catalans només avançaven un 3%.
Algunes sortides feia temps que estaven planejades, altres van ser precipitades i altres, senzillament, no es van produir. És el cas, per exemple, de Nestlé. El gegant suís de l’alimentació amb seu espanyola a Catalunya va ser assenyalada també pels promotors de boicots a productes catalans, però el grup no es va plantejar canviar la seu social. A més, la companyia fa poques setmanes va negar de forma taxativa que els seus productes patissin caigudes de vendes derivades de la situació política.
