03 Rescat Oxigen per fer front als venciments del deute
BARCELONAUn dels temes que abordarà el consell executiu d'aquest dimarts, tal com va avançar la vicepresidenta, Joana Ortega, és si aprova demanar ja un crèdit del fons de liquiditat autonòmica (FLA), una notícia que ja va avançar l'ARA el 21 de juliol. Aquest és el mecanisme que ha aprovat el govern espanyol, en lloc dels hispanobons proposats pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, perquè les comunitats autònomes puguin fer front als venciments de deute previstos per al quart trimestre, i que en el cas de Catalunya pugen a 4.796 milions (dels quals 2.639 són per pagar l'emissió de bons patriòtics del novembre passat).
El debat polític s'ha centrat en el fet de si acudir a aquest fons és un rescat o no. En el fons és un debat paral·lel al que afronta l'Estat respecte a Europa. Cap govern, ni l'espanyol ni el català, volen sentir parlar de rescat , però els experts coincideixen que quan una administració no pot finançar-se per si sola i ha de demanar ajuda a una altra hi ha rescat. Un cop fixat el concepte, els esforços del Govern s'han centrat a evitar que aquest crèdit del FLA, que el portaveu Francesc Homs va batejar -sense fortuna- com a "ICO-4", comporti noves condicions macroeconòmiques o més mesures de control dels comptes de la Generalitat. El president, Artur Mas, va reclamar el 13 d'agost que el fons estigués operatiu a finals d'aquest mes i va afegir que esperava que "no hi hagi la temptació de convertir-lo en un fons de control des del punt de vista polític".
Des de la Generalitat s'assegura que parlar de rescat és inexacte perquè, a diferència dels 100.000 milions d'euros que Europa ha posat a disposició de l'estat espanyol per sanejar la banca, els 18.000 milions del FLA són també diners catalans. El problema és que aquest fons porta implícit uns mecanismes de control mensual dels comptes i l'amenaça d'enviar una delegació del ministeri d'Hisenda, uns homes de negre , a comprovar in situ que s'estan prenent les mesures necessàries per complir amb l'objectiu de dèficit, és a dir, noves retallades si l'Estat les considera necessàries. I, en últim terme, la intervenció per part d'Hisenda.
Precisament, la gota que va fer vessar el vas de la paciència del conseller Mas-Colell va ser la negativa de l'Estat a compartir amb les autonomies el punt de marge que va obtenir de Brussel·les per complir el dèficit. "Ens renyen i ens tracten com súbdits", va dir visiblement molest Mas-Colell a la sortida de la reunió amb Cristóbal Montoro i la resta de consellers autonòmics del Consell de Política Fiscal i Financera del 12 de juliol. El conseller va prendre llavors una decisió inèdita: no assistir al Consell convocat per Cristóbal Montoro per al 31 de juliol.
Fins ara només Catalunya, el País Valencià i Múrcia han fet pública la seva intenció d'acudir al FLA, però és probable que ho hagin de fer gairebé totes les comunitats de règim comú, que es troben amb els mercats completament tancats i amb una qualificació del deute molt baixa. El problema per a Mas és que la petició de rescat coincideix en el temps amb la negociació del pacte fiscal i amb l'efervescència sobiranista de la Diada. Però no té alternativa. Sense aquests diners la Generalitat faria fallida (ja ha hagut de recórrer a dos crèdits pont per satisfer les nòmines dels funcionaris aquest estiu) i seria una pèssima notícia per a la imatge d'Espanya i per la d'Europa en el seu conjunt. Catalunya és un dels motors econòmics del sud d'Europa, i, com els grans bancs sistèmics, és massa gran per caure.