El repte de la universitat: mantenir el català tot i la internacionalització

BarcelonaLa llei d’universitats de Catalunya és clara: el català és la llengua pròpia d’aquests centres i, per tant, d’ús normal en les seves activitats. Les xifres demostren que la normativa es compleix en els estudis de graus però que queda diluïda en els màsters.

S’utilitza el català en més d’un 75% dels graus des de fa cinc anys, el castellà en gairebé un 15% i l’anglès en més d’un 9%, segons dades de la secretaria d’Universitats i Recerca. En màsters no hi ha un percentatge oficial. Dels 475 que imparteix el sistema universitari, però, 100 són en català, 100 en castellà, 100 en anglès i els altres 175 són multilingües, és a dir, una barreja d’alguna d’aquestes tres llengües o d’altres. ¿Però quin és el motiu pel qual es difumina la presència del català en els màsters? “Que l’impacte de la internacionalització que està duent a terme el sistema universitari és superior en aquests estudis, en què un 30% de l’alumnat és estranger i en què hi ha la participació de professorat de fora”, argumenten des de la Generalitat.

Aquesta radiografia es repeteix a totes les universitats presencials. A la Rovira i Virgili la docència en català -comptant tota la seva oferta formativa-és del 65%, un 30% és en castellà, un 4% en anglès i un 1% en altres llengües, com el francès i l’alemany. Josep Maria Arauzo fa 18 anys que és professor de la Facultat d’Economia i Empresa i explica que “el català té un pes molt important en els graus, mentre que en postgraus i màsters s’introdueixen les altres llengües”. Ell fa docència en els tres idiomes: català, castellà i anglès. Tal com preveu la normativa lingüística de totes les universitats, abans d’impartir qualsevol assignatura especifica en quina llengua la farà perquè així l’alumne -sigui estranger o català- ho sàpiga quan es matriculi. Arauzo defensa que el català ha de continuar sent la llengua principal de relació amb l’estudiant però això -afegeix- no ha d’impedir “obrir-nos cap enfora”. De fet, en els últims anys a la Rovira i Virgili hi ha hagut un augment d’alumnat estranger en els màsters procedent, sobretot, de Sud-amèrica.

Optatives en anglès

¿La internacionalització del sistema universitari, però, pot anar en detriment del català? Per a Arauzo, cal “fomentar l’anglès” però sense “restar la presència” al català. Joan San, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG), va més enllà i creu que el fet que es faci tot en català pot limitar la internacionalització del sistema. “La pàgina principal de la UdG està tota en aquest idioma, només hi ha una pestanya on hi diu « international ». Això dificulta que un estudiant de fora pugui informar-se”, explica com a exemple. Ara bé, també coincideix que el català ha de ser la llengua que predomini.

De fet, a la Facultat de Medicina de Girona totes les assignatures obligatòries es fan en aquest idioma sigui d’on sigui l’alumnat. “Tenim molts estudiants de la resta de l’Estat i portuguesos, i al cap de dos mesos de ser aquí tots entenen perfectament el català”, explica San. L’altra llengua que s’utilitza en aquests estudis és l’anglès: en les assignatures optatives -en total cinc- i en el treball de fi de carrera, tant en el format escrit com a l’hora de defensar-lo davant d’un tribunal. El castellà només s’introdueix en els exàmens, ja que la normativa de la UdG diu que les preguntes han d’estar formulades en aquest idioma i en català. De fet, la universitat gironina és una de les que més aposten per l’anglès, amb un ús del 15% en la seva oferta d’estudis. El català és la llengua majoritària (71%) mentre que el castellà es fa servir en un 13%. L’altre 1% és de francès, alemany i italià.

“El català no està en perill”

A la Universitat de Barcelona (UB) l’ús del català i de l’anglès és una mica més baix, un 66% i un 6%, respectivament, i el de castellà, més alt (26%). “El professorat és qui escull fer les classes en algun dels dos idiomes oficials”, explica Joaquim Prats, catedràtic de didàctica, que va començar a treballar a la UB l’any 1974. Imparteix un màster de formació de professorat i el fa tot en català. “Si algun alumne em pregunta en castellà li contesto amb el mateix idioma però la llengua d’ús és el català”, matisa. Durant la seva llarga carrera ha impartit diversos màsters. En el d’investigació en ciències socials, on hi havia molts alumnes internacionals, la majoria de països sud-americans, els dos primers mesos feia les classes en castellà i després d’un període d’adaptació canviava de manera progressiva al català. Per a Prats, el català a la universitat “no està en perill” però és difícil que “avanci més” a causa, precisament, de la internacionalització. De fet, està convençut que seguirà predominant en els graus perquè la majoria de l’alumnat continuarà sent d’aquí tot i la feina de captació d’estudiants estrangers que estan fent les universitats. “A més, l’alumne de fora que vulgui estudiar quatre anys a Catalunya aprendrà el català, cosa que no passa amb el que només ve a fer un any de màster”, defensa.

A la universitat online la radiografia és diferent: és l’alumnat qui tria en quin idioma vol estudiar. Segons la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), totes les titulacions es poden fer en català o castellà. Quan no es pot escollir és a l’hora de fer una tercera llengua, que ha de ser l’anglès. De les primeres matrícules de graus fetes aquest segon semestre, un 68% s’han realitzat des de Catalunya, un 28% des de la resta de l’Estat i un 4% des de l’estranger.

¿I en investigació, s’utilitza el català? Les universitats coincideixen a assenyalar que depèn d’on s’ha de publicar la recerca o de qui t’encarregui el projecte. “Si te’l dóna el ministeri haurà de ser en castellà, però si te’l concedeix un programa com Recercaixa, es fa en català”, conclou Prats.