El repte de quadrar els comptes amb un ministre hostil

MadridMissió complerta. Hisenda va aprovar aquesta setmana el pla d’ajust de la Generalitat en què l’executiu català es compromet a prendre mesures per complir el dèficit exigit. Semblava una tasca titànica: amb un desequilibri previst per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) de l’1,2% del PIB i un objectiu imposat pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, del 0,7%, calia una retallada de fins a 1.000 milions. Finalment, però, el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, ha presentat un document en què es compromet a congelar 225 milions d’euros del pressupost d’aquest any (que no tindran impacte en la despesa real del Govern) i en el qual s’apunten nous ingressos de més de 500 milions: un ajust superior als 700 milions que ha satisfet Montoro, almenys sobre el paper. Però la redacció d’aquest pla era només un dels molts maldecaps que afronta el republicà en la gestió de les finances.

Tensions de tresoreria

L’Estat no paga res a l’abril de la liquidació del 2014

Amb el fons de liquiditat autonòmic (FLA) del primer trimestre encara per cobrar, les tensions de tresoreria comencen a posar en risc els períodes de pagament als proveïdors de la Generalitat. I Hisenda no sembla disposada a facilitar les coses. El ministeri ha denegat el pagament d’una part dels 1.400 milions de la liquidació del 2014 (diners que es van cobrar de menys per la valoració baixista del rendiment del finançament i que s’haurien de pagar el 2016), segons ha pogut saber l’ARA. Junqueras va acordar amb Montoro que es pagarien a mesura que sorgissin necessitats de tresoreria, i al març ja es van abonar 350 milions. A l’abril, però, Madrid ha considerat que les tensions no existien i ha decidit no obrir l’aixeta. Tot i així, l’executiu català confia que al maig sí que hi haurà un nou desembutxacament, que se sumaria al desbloqueig del FLA ordinari -un cop aprovat el pla d’ajust- i que suposaran l’entrada d’uns 150 milions d’euros a les arques de la Generalitat corresponents al primer trimestre.

Pla d’ajust

Mesures d’ingressos i sense retallades de despesa reals

El pla d’ajust del dèficit que Hisenda ha aprovat a Catalunya ha sigut el més mediàtic de la història. Des de la posada en marxa dels mecanismes del FLA, les comunitats autònomes han de fer arribar a Hisenda un document en què han de dir com quadraran els comptes. Fins ara, això s’entenia com una negociació tècnica, però les mesures coercitives imposades per Montoro a les comunitats per l’incompliment del dèficit del 2015 han donat una nova volada a aquest quadre d’Excel. Segons han explicat fonts de l’executiu a l’ARA, el document aprovat conté un seguit d’ingressos extres que permetrien fer quadrar els comptes, almenys sobre el paper. El més destacat d’aquests ingressos és el d’un deute de 290 milions del govern espanyol amb la Generalitat pel desplegament dels Mossos. Aquest deute va ser abordat per Junqueras amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, aquest dijous, i Hisenda ha decidit donar veracitat a l’apunt d’aquesta quantitat en la columna d’ingressos, tenint en compte que hi ha una reunió pendent entre el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el conseller Jordi Jané. A més, el Govern també ha apuntat un increment de 150 milions d’euros dels ingressos pels tributs propis, com el de transmissions patrimonials. Tot i que al gener aquests ingressos van caure un 27%, el Govern confia que remuntaran en els pròxims mesos.

Retenció de crèdit

225 milions d’euros fiats a la reducció dels interessos

En el pla d’ajust, l’executiu confia tenir estalvis en el pagament d’interessos del deute. De fet, aquests estalvis són els que permetran fer la retenció de crèdit de 225 milions sense afectar la despesa dels departaments. En aquest punt, però, hi ha una altra batalla oberta: el Govern demana a Hisenda que rebaixi els interessos del FLA al 0%, però de moment Montoro s’hi nega, argumentant que estan en funcions. Si no s’acaba aconseguint la rebaixa, l’estalvi no serà tan gran com el previst, però l’executiu català pot apuntar els interessos meritats aquest any en els comptes de l’any que ve, i això no tindria un impacte en el dèficit fins al venciment del préstec: és a dir, pot tirar la pilota endavant, segons fonts coneixedores de les finances catalanes.

Hisenda va demanar dilluns, en una videoconferència, que la no disponibilitat de crèdit fos de 400 milions, però el Govern català la va trobar “inacceptable”. Finalment es va trobar una solució salomònica amb aquests 225 milions, que no afecten la capacitat de despesa. “Buscaven més un formalisme que no pas una mesura real”, expliquen des del departament. Gràcies a aquests formalismes, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, podrà presentar a Brussel·les una retallada de 2.000 milions a les comunitats i de 2.000 milions més a l’administració central que pretén ser un argument en la batalla per eixamplar els límits de dèficit.

Límits a la despesa

Com fer un pla de xoc i no fer enfadar Montoro

El cost de tots aquests tecnicismes, però, és que ara Junqueras té poc marge per fer política econòmica. Amb els pressupostos prorrogats i l’augment dels ingressos hipotecat per reduir dèficit, la Generalitat no té marge per gastar més si vol fer honor al seu compromís amb el dèficit. Junqueras, però, va deixar caure aquesta setmana a Catalunya Ràdio que havia dit al ministre Montoro que no el compliria si es mantenia la ratlla al 0,7%, i fonts coneixedores de les finances catalanes apunten que les previsions de l’Airef, que marquen un desequilibri de l’1,2%, podrien anar ben encaminades. “A Montoro li importa més que el conjunt de les comunitats compleixi que no que ho faci cadascuna individualment”, apunten.

Com que hi ha comunitats que van quedar molt a prop del dèficit exigit aquest any i la llei d’estabilitat no els permet gastar gaire més, previsiblement quedaran pel sota del 0,7% de dèficit, i això podria donar més marge a Catalunya. Seria un dèficit a costa de la resta i asimètric de facto. Però, tot i així, el Govern té acordats amb la CUP un seguit de mesures, com ara un pla de xoc social de 270 milions que de moment no està pressupostat. L’única manera de pagar-lo serà amb una pujada d’impostos -apuntada per Junqueras però descafeïnada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont- que requereix aprovar un nou pressupost, en què s’està treballant.