04 Relació amb Unió Tensió a la vista pel programa
BARCELONAUn membre de la cúpula de CDC admetia fa unes setmanes que l'única incògnita de la política catalana de cara als pròxims mesos -donava per descomptat el no del govern del PP al pacte fiscal- és el programa electoral de CiU a les pròximes eleccions, que podrien ser anticipades. "I estic segur que la seva redacció portarà tensions amb Unió", vaticinava el mateix dirigent convergent.
De fet, ja n'hi ha que dins de CDC aposten obertament per l'estat propi com a idea central del futur programa electoral. "Si hi ha comicis anticipats, han de ser amb caràcter plebiscitari sobre la sobirania de Catalunya", assegurava dijous Josep Rull, secretari d'organització dels convergents, que al llarg de l'estiu ha defensat obertament prendre el rumb cap a la independència si Rajoy tanca la porta al nou model de finançament. Una posició que, juntament amb la voluntat de certs sectors de CDC de fer canvis al Govern, va fer arrufar el nas a Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió. No es va poder estar de dir això a Twitter: "Cal deixar descansar la gent".
El xoc entre els eixos programàtics dels dos partits s'albira des dels últims congressos que van celebrar a la primavera. Al de CDC es va aprovar posar rumb cap a l'estat propi -adoptant "actitud d'independència" davant d'una Espanya que talla les ales a Catalunya en múltiples àmbits-, mentre que el d'Unió va consagrar la confederació amb Espanya com a objectiu. Els sobiranistes de la direcció, encapçalats per Antoni Castellà, es van haver de conformar amb una esmena que instava a treballar per construir estructures d'estat.
Les divergències, segons fonts consultades, poden arribar fins i tot abans de fer el programa. La negociació del pacte fiscal pot portar problemes -Duran encarna el pactisme de la federació al Congrés, on encapçala el grup parlamentari- de la mateixa manera que la confecció del nou model va generar tensions entre els dos partits. L'aposta inequívoca de CDC per la Hisenda pròpia -campanya interna inclosa- va ser rebuda amb fredor per Unió, de la mateixa manera que tirar pel dret amb l'Agència Tributària catalana -independentment de la posició de Madrid i amb consulta o sense- no compta amb el vistiplau de la direcció democristiana. Una direcció en què Duran ha relegat els sobiranistes i que porta el seu segell.
Duran té més poder que mai
Els pròxims mesos seran decisius per calibrar la relació entre Mas i el líder d'Unió. Després d'anys de tensions per la successió de Jordi Pujol, el retorn a la Generalitat va estar protagonitzat pel bon to. Duran té més quota de poder que mai -és president de les comissions bilaterals amb l'Estat-, però l'acceleració del xoc de trens i les velocitats diferents de CDC i Unió poden trencar la convivència actual.
