La nova reforma de la PAC amenaça les granges catalanes
El Consell Europeu es reuneix avui per negociar els futurs pressupostos de la UE, amb les ajudes agrícoles com a gran punt de conflicte. Catalunya podria perdre gran part dels 282 milions que rep.
BarcelonaQuan el comissari europeu d'Agricultura va anunciar que volia redissenyar la política agrària comuna (PAC) a partir del 2014, els pagesos catalans van afegir un nou front als seus maldecaps. Segons l'últim informe de la Generalitat, l'encarregada de fer arribar els fons europeus que Catalunya rep a través d'Espanya, el sector agrícola català va rebre l'any passat 282 milions d'euros d'ajudes europees.
D'aquesta quantitat, el 84% van ser en concepte de pagament únic, una ajuda que es calcula en funció de la producció històrica de cada explotació i que es modificaria substancialment si prospera la proposta de la Comissió Europea.
Segons els plans de l'executiu europeu, aquest pagament únic es calcularà a partir del 2014 en funció de les hectàrees conreades o utilitzades, de cara a reduir les subvencions que reben països com Espanya, França i Itàlia. La intenció és igualar-les a les dels països de l'Europa de l'Est que van entrar a formar part de la UE el 2007 -ja amb el pagament únic per hectàrea a l'hora de rebre les ajudes de la PAC-, que van duplicar de cop el nombre d'agricultors dins de la UE fins als 13 milions.
A part, un dels altres objectius de la Comissió és limitar les ajudes que reben els grans terratinents (la duquessa d'Alba és la principal beneficiada de les ajudes agrícoles que rep Espanya), limitant el màxim anual que es pot rebre a 300.000 euros i retirant les ajudes als agricultors per als quals les ajudes suposin menys d'un 5% dels seus ingressos anuals. Finalment, el 30% de les ajudes es condicionaran al fet que les explotacions apliquin un seguit de criteris de sostenibilitat.
En el marc dels pressupostos per al període 2014-2020, els caps d'estat i de govern de la UE negociaran des d'avui com mantenir les subvencions per al doble d'agricultors sense augmentar els diners destinats a la PAC, que ja suposa 60.000 milions d'euros del pressupost europeu, un 40% del total.
Oposició dels governs
La solució del pagament únic en funció de les hectàrees va significar l'oposició automàtica del govern espanyol i del català, així com la dels sindicats. La comissió de seguiment de la reforma de la PAC del Parlament, amb la ratificació de tots els grups parlamentaris, va acusar la proposta de la Comissió Europea de pensar només en l'agricultura i va demanar modificar la nova "tarifa plana" en què l'executiu europeu vol convertir el pagament únic, ja que considera que "no es dóna un tracte just i equitatiu als sectors boví i oví-cabrum", uns sectors que a Catalunya i en molts països mediterranis s'han centrat en explotacions intensives sense grans extensions de terreny.
Unió de Pagesos també va criticar durament la proposta de la Comissió, que considera "inequitativa amb els països mediterranis". Segons el sindicat, "suposarà una forta retallada de les rendes de la pagesia catalana, com a mínim uns 170 milions d'euros". A més, creu que les noves normes mediambientals restaran competitivitat als agricultors europeus davant dels importadors estrangers.
El govern espanyol també ha mostrat el rebuig frontal a la proposta i compta amb França, Itàlia i la majoria de països que es beneficien de l'antic sistema com a aliats. Amb el Parlament Europeu per primera vegada implicat en el procés de decisió, es preveu que les negociacions seran més complicades que mai.
