Una reforma homogeneïtzadora

BarcelonaUn canvi de model d'estat a través de l'educació. Així l'ha definida la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. I és que la gran solució que planteja la reforma educativa espanyola per resoldre els alts índexs de fracàs escolar és el retorn a un sistema comandat i controlat des de Madrid. El projecte de llei aprovat ahir pel consell de ministres retorna a l'Estat les competències educatives -cedides a les autonomies l'any 1981- i "homogeneïtza" el sistema educatiu a tot el territori estatal, tal com va reconèixer ahir el ministre José Ignacio Wert. Els objectius polítics de la reforma queden palesos especialment en l'apartat de la llengua, en què s'esmena un sistema que pedagògicament ha estat exitós, la immersió lingüística, per incloure-hi, amb rang de llei orgànica, la clatellada que el Tribunal Constitucional (TC) va fer a l'Estatut.

Castellà també vehicular

Pagar l'escola als pares que vulguin castellà és "inaplicable"

El Consell d'Estat, òrgan jurídic consultiu, havia advertit al ministre que no podia imposar un model lingüístic a les comunitats, ni tampoc obligar-les a pagar l'escola privada als pares que ho demanin, com preveia l'avantprojecte. El subterfugi que ha fet servir finalment Wert per esquivar aquest informe ha estat establir que, mentre el govern autonòmic no garanteixi oferta pública en castellà, el ministeri pagarà l'escola privada als nens que ho demanin, però descomptarà aquests diners del finançament autonòmic. Wert insistia ahir que és una "mesura temporal", a l'espera que la Generalitat ofereixi el castellà com a vehicular a les escoles públiques. Una previsió que s'aferra a la sentència del TC del 2010, la primera que determina que el castellà ha de ser "també" llengua vehicular a les escoles catalanes, tot i que diu que és el Govern qui ha de fixar en quins percentatges. La llei d'educació de Catalunya (LEC) estableix el català com a llengua vehicular, però "els projectes lingüístics de cada centre adeqüen la seva realitat a les necessitats dels alumnes per garantir bons resultats" en les dues llengües, explicava Rigau. El fet és que tant a les escoles públiques com a les concertades, i també a les privades -i així ho ha manifestat l'Associació de Centres Privats No Concertats-, el català és la llengua que s'utilitza normalment. Per això, Rigau veu "inaplicable" la previsió de Wert. "Què proposa? Que es creïn centres nous? On? Per a un sol alumne? No té aplicació possible", advertia.

Recentralització

L'Estat decidirà els continguts de les matèries més importants

A més de la llengua, la involució que planteja la llei Wert està també en l'àmbit competencial. Fins ara l'Estat decidia el 55% del contingut dels currículums a les autonomies amb llengua pròpia -el 65% a les que no en tenen-, però la llei Wert inaugura un nou sistema. Divideix les assignatures en troncals, específiques i "de lliure configuració autonòmica", i es reserva la potestat d'establir el contingut de les troncals. Així, serà el ministeri qui decideixi els continguts en matemàtiques, llengua castellana, ciències naturals i socials a primària, i geografia i història a secundària, entre d'altres. "Els nens catalans ara saben qui va ser Guifré el Pilós; en lloc d'això, ara es vol que aprenguin qui era Don Pelayo", va sintetitzar Rigau. Tot i que preveu que les autonomies puguin "completar" els currículums troncals, la llei atorga a l'Estat la potestat d'avaluar aquestes matèries, de manera que a la pràctica serà qui decidirà què cal saber.

Estat avaluador

Exàmens estatals al final de cada etapa educativa

El projecte de llei fixa noves avaluacions externes al final de cada etapa educativa, com les que ara fa la Generalitat per determinar el nivell de competència dels alumnes. A sisè de primària, l'Estat farà una prova competencial sobre matemàtiques, llengua, ciència i tecnologia. El ministeri decidirà els criteris i les característiques de la prova, que no tindrà repercussions acadèmiques per a l'alumne. Però a final d'ESO i de batxillerat, la llei preveu que sigui el ministeri qui "dissenyi les proves i n'estableixi el contingut" per als alumnes de tot l'Estat. La prova de final d'ESO comptarà un 30% -un 70% l'expedient a l'institut- per obtenir el graduat. La del batxillerat substituirà l'actual selectivitat i comptarà un 40% (el 60% d'expedient) en la nota d'accés a la universitat. A més, la llei permet a les universitats fer els seus "processos d'admissió" afegint altres criteris a les notes de tall i, fins i tot, proves d'accés pròpies. Un punt contra el qual la comunitat universitària catalana també s'oposa.